Cambra de Palam

Notícies

15/06/2018

El Cercle d'Infraestructures de la Costa Brava posa sobre la taula el debat sobre les 'smart tourist cities' amb eines tecnològiques

Experts en l'àmbit analitzen els models de Barcelona o Sant Cugat, tot plantejant solucions extrapolables al litoral del Baix Empordà 

La vint-i-dosena jornada del Cercle d’Infraestructures de la Costa Brava,  celebrada aquest matí al Castell de Calonge, ha analitzat la conveniència de dotar les poblacions turístiques amb algunes eines que ja funcionen amb èxit en municipis metropolitans més poblats, però encarades cap a la gestió dels fluxos de visitants i segons residents en les temporades altes.  En la reflexió, sota el títol Smart tourist cities. Una eina indispensable? I promoguda per la Fundació Cercle d'Infraestructures i les Cambres de Comerç de Palamós i Sant Feliu de Guíxols, els ponents convidats han repassat algunes de les possibilitats assajades a Barcelona, per part del soci fundador i director de projectes de la consultoria Barkeno Advisors SL, Toni Sánchez Rifà; però també el model multidisciplinar de Sant Cugat del Vallès, a càrrec del director de l'Àmbit de Qualitat Urbana i Mobilitat del consistori vallesà, Víctor Martínez del Rey; i l'encaix jurídic de la nova economia i el consum col·laboratiu –amb particulars fent d'empresaris–, amb les reflexions del professor de Dret i Política Turística del CETT (UB), Òscar Casanovas Ibáñez.

 

El debat l'han obert l'alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, i els presidents de les cambres. Soler ha recordat l'aposta del seu municipi per començar a introduir algunes eines pròpies de les smart cities, amb passos de vianants que senyalitzen la presència de persones passant-hi, enllumenat més eficient accionat amb sensors o un aparcament intel·ligent. I ha subratllat que “tot i ser un municipi petit, cal adaptar-se per ser més eficients i facilitar la visita dels turistes”. D'altra banda, el president de la Cambra de Sant Feliu, Joan Puig, ha posat sobre la taula els reptes de la gestió de dades personals i metadades, o bé l'adaptació al futur trànsit de vehicles sense conductor. I el president de la Cambra de Palamós, Xavier Ribera, s'ha ofert per engegar l'estudi de projectes innovadors per presentar-los als municipis de les respectives demarcacions i mirar de mancomunar esforços, fins i tot amb l'ajut de línies de subvenció europees.

 

A continuació, Toni Sánchez Rifà, de Barkeno, ha considerat que algunes de les tecnologies ja introduïdes en àrees metropolitanes estan prou madures per ser adaptades als municipis turístics. Sobretot pel que fa a la mobilitat, per pal·liar les retencions en els accessos als nuclis o les platges, gestionar de manera més eficient les bosses d'aparcament o reduir les cues a l'entrada a monuments o llocs d'interès: “La tecnologia ajuda a mitigar els pics i adaptar els serveis a la dimensió requerida segons l'època de l'any”, ha plantejat. Entre les opcions, hi ha la geolocalització dels desplaçaments dels visitants, però també és necessari parar atenció a dades qualitatives, com ara les opinions vessades en xarxes socials o l'organització d'enquestes periòdiques.

 

El segon ponent, Òscar Casanovas, com a professor de Dret i Política Turística del Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia (CETT) de la Universitat de Barcelona,  ha subratllat que les eines tecnològiques “han de ser un mitjà per millorar i no una mera finalitat”, però són l'única opció per predir necessitats i aplegar promoció i gestió. Des d'un punt de vista més jurídic, Casanovas ha encoratjat els consistoris a fer ús de les seves competències en matèria turística, amb camp per córrer en comunicacions, promoció i participació a través de la tecnologia. I no ha obviat que l'activitat s'està desplaçant des de l'empresa cap al “consum col·laboratiu”, amb uns serveis desprofessionalitzats –lloguer d'apartaments o habitacions o ús compartit de vehicles– més basats en la confiança. El professor veu necessària una regulació que diferenciï entre simples particulars o noves activitats empresarials altament lucratives que es basen en les mateixes plataformes, però amb condicions més beneficioses per als negocis tradicionals. En aquest sentit, creu convenient reformar els models fiscals i salarials, i una governança que emani del sector  públic per garantir el control i la convivència entre residents i turistes.

 

Finalment, Víctor Martínez del Rey, de l'Ajuntament de Sant Cugat, ha posat  diversos exemples en funcionament des de fa anys al municipi i que pal·liarien conflictes en les zones turístiques, com ara l'estalvi d'un 30% en la factura anual de neteja i escombraries i una quota del 45% de recollida selectiva amb el telecontrol del servei, amb una aplicació per concertar les freqüències de pas en nuclis allunyats i avaluació del nivell de neteja amb dades objectives. També han implantat un sistema de sensors de soroll en fanals pròxims a terrasses de locals d'oci, on si se supera un llindar sonomètric de nit els fanals fan pampallugues i s'alerta el propietari del negoci per SMS que al tercer cop que succeeixi s'hi desplaçarà la policia local per aixecar acta. Altres eines poden avaluar el volum d'afluència a activitats en l'espai públic, per decidir emplaçaments idonis, i volen estendre una xarxa de comunicacions a través del cablejat elèctric de l'enllumenat per introduir més ginys, com ara càmeres amb lectors de matrícules per controlar el trànsit de vehicles no autoritzats en zones de vianants o en episodis d'alta contaminació.

 

En el torn de debat posterior, els assistents han introduït alguns interrogants, com ara la necessitat de repartir l'afluència massiva als mesos d'estiu cap a les temporades de primavera o tardor, el risc que la tecnologia faci minvar la relació humana d'intercanvi que afavoreix l'activitat turística –Sánchez Rifà ha defensat que la tecnologia ha de ser un suport, però que “el tracte humà és imprescindible”– i la necessitat de mancomunar iniciatives en un teixit territorial de la Costa Brava Centre subdividit entre diversos termes municipals però amb una bossa de residents, segons residents i turistes que la fan servir dins d'un continu urbà.

 

Cambra de Comerç de Palamós
C. Dídac Garrell, 10 2n - 17230 PALAMÓS (Girona) - Tel. 972 31 40 77 - Fax 972 31 88 10 - info@cambrapalamos.org Avís legal