Cambra de Palam

Notícies

17/12/2019

L’economista Ramon defensa la utilitat de l’euro per superar la crisi global en el XIIIè Debat d'Economia a Begur

L’exeurodiputat Ramon Tremosa, economista i professor titular del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona (UB) ha analitzat avui el paper del Banc Central Europeu en la contenció de la crisi econòmica mundial de la darrera dècada, des d’una perspectiva optimista però sense deixar de llançar alguns advertiments amb vista al futur, sobretot pel creixement del deute públic a escala global. Tremosa ha estat el ponent en el XIIIè Debat d’Economia a Begur, que promou la Cambra de Comerç de Palamós i l’Ajuntament begurenc, amb el suport de Banc Sabadell. La sessió, sota el títol Cap a on va la política monetària? Una visió des de la perspectiva de Catalunya, ha aplegat mig centenar d’assistents a l’Hostal Sa Punta de Begur.

En la seva intervenció, l’economista s’ha basat en moltes de les tesis que desplega en el seu darrer llibre, Dues Europes, que ha escrit sobre l’experiència que li atorguen dos mandats com a membre de l’Eurocambra i amb la distància del retorn a la docència universitària, aquesta tardor. Ha destacat la bona feina que, al seu parer, han desenvolupat els bancs centrals per finançar la globalització, aconseguir domesticar la inflació i evitar el «còctel letal de la caiguda del PIB, els preus i el consum» en els darrers anys, en un escenari de risc de deflació que s’ha mantingut a ratlla, i amb mesures expansives «per comptes de les polítiques monetàries restrictives de la dècada de 1930, després del crac borsari del 1929».

Pel que fa al rol de Catalunya en l’escenari econòmic actual, Tremosa ha repassat alguns indicadors positius, com ara que «la Mediterrània torna a ser el centre del comerç mundial, com havia passat en l’Antiguitat» i després de quatre segles en què l’Atlàntic havia estat preeminent. Com a porta d’entrada dels productes de l’«Àsia fàbrica» i la «UE com a gran mercat mundial» de productes que hi arriben a través del canal de Suez (22 milions de contenidors a l’any), el professor ha recordat que els ports de Barcelona, Tarragona i València tripliquen el moviment de mercaderies dels de Marsella o Gènova. Ha advertit que altres ports, com ara el de Palamós, poden veure’s beneficiats per aquesta tendència. I també ha posat en valor el creixement de l’aeroport de Barcelona (el 7è amb més moviment de passatgers de tota Europa, tot i el limitat trànsit intercontinental), o el bon comportament de les exportacions catalanes (un 72% més en els darrers 10 anys) o de l’activitat turística. Tot plegat, ha argumentat, ha empès la balança comercial catalana als superàvits respecte a l’Estat espanyol i la resta del món, un «canvi estructural» respecte a la situació precrisi.


En aquest sentit, ha defensat la importància de pertànyer al club de l’Euro, i parafrasejant l’exministre de Guindos o altres experts, ha recordat que amb la pesseta hi podria haver hagut la temptació de devaluar un 30% la moneda
(empobrint ciutadans i empreses), la inflació i els tipus d’interès es podrien haver disparat fins al 15% o la crisi de Bankia es podria haver contagiat a la resta del sistema bancari, amb l’aparició de «corralitos» i la dificultat d’accés al crèdit per a famílies i empresaris. Per Tremosa, la moneda única també ha estat clau per al creixement de les exportacions cap a la UE, però ha alertat sobre el sistema de fiat currency –fora del tradicional patró de convertibilitat de les divises en or–, que atorga instruments per calmar els mercats però incentiva l’endeutament públic, sobretot en els països del sud europeu, però també als Estats Units.

En el tram final de la seva intervenció, l’exeurodiputat ha defensat les mesures de tipus d’interès baixos o negatius, perquè han implicat de facto una devaluació de l’euro enfront al dòlar que no ha perjudicat a la indústria alemanya, però ha advertit que els riscos de la inflació persisteixen, tot i ser «un volcà inactiu ara mateix» i dels problemes derivats de l’impost indirecte als estalvis (si s’estenen els tipus d’interès negatius sobre els dipòsits de particulars i empreses) i del fet que el deute públic va creixent, en paral·lel a la puja dels índexs borsaris. També ha situat com a pròxims reptes les pressions del president dels EUA, Donald Trump, perquè la Reserva Federal del país abaixi tipus d’interès i obri una guerra de divises, o els tambors de «Brexit alemany» que sonen amb insistència al país si els tipus d’interès no recuperen una certa normalitat i les exportacions es frenen.

Després de la ponència, el debat amb els assistents ha girat a l’entorn d’aspectes com el futur de la situació econòmica, on Tremosa ha defugit el catastrofisme i ha defensat que el Brexit britànic s’ha gestionat bé i que en l’actitud proteccionista de Trump hi ha «molta pirotècnia», o el paper que poden assumir les criptomonedes com a valor refugi per als estalviadors. Per l’economista, les divises virtuals són una «competència positiva» per a les tradicionals, però ha advertit que els manca l’estabilitat del diner convencional com a dipòsit de valor. En l’acte també han intervingut el president de la Cambra de Palamós, Pol Fages, que ha reconegut la trajectòria de l’expresident Xavier Ribera, i la seva tasca al capdavant de la gestió de l’entitat entre el 2006 i fins la passada primavera. I l’alcaldessa de Begur, Maite Selva, que ha tancat l’acte apostant per la continuïtat del cicle de debat econòmic.

 

Cambra de Comerç de Palamós
C. Dídac Garrell, 10 2n - 17230 PALAMÓS (Girona) - Tel. 972 31 40 77 - Fax 972 31 88 10 - info@cambrapalamos.org Avís legal