Cambra de Palam

Notícies

30/03/2020

Les Cambres proposen mesures de finançament empresarial urgents per minimitzar l'impacte econòmic de la crisi provocada pel coronavirus

Les 13 Cambres de Catalunya consideren que les mesures anunciades pel Govern espanyol són insuficients per fer front a la magnitud de l’impacte social i econòmic, i proposen:

1. Diferir totes les obligacions fiscals i tots els pagaments deguts a les administracions públiques sense interessos ni recàrrecs durant tres mesos prorrogables.

2. Condonar les quotes a la Seguretat Social de tots els autònoms durant tres mesos prorrogables. El cost de la mesura per al sector públic seria de gairebé 2.600M€.

3. Exonerar a les empreses petites i mitjanes del pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social dels seus treballadors durant tres mesos prorrogables a condició de conservar els llocs de treball. El cost de la mesura per al sector públic seria com a màxim de 15.000M€.

4. Diferir el pagament durant tres mesos prorrogables (el deute acumulat es prorratejarà els 24 mesos següents, sense interessos):

a. lloguers per part d’empreses i de particulars en situació vulnerable
b. pagament dels subministraments de llum, telèfon i gas
c. préstecs i hipoteques en vigor.

5. Pagament immediat de les administracions públiques de les factures pendents. Injecció de liquiditat a l’economia de 14.000 M€.

6. En la concessió de crèdits amb avals públics demanem:

1. establir mecanismes de concessió àgils, transparents i operatius, basats en criteris senzills com el nombre de treballadors, el valor del balanç i la xifra de facturació abans de la crisi sanitària.
2. que es posin en marxar abans de l’1 d’abril, que és quan es posaran de manifest els primers problemes de liquiditat.
3. els préstecs han de tenir una carència de 6 a 12 mesos i s’han de poder tornar en 2 o 3 anys.
4. que el Govern espanyol i les autoritats monetàries estableixin pautes d’obligat compliment al sector bancari per assegurar que les línies de finançament establertes arribin a totes les empreses que ho necessiten.
5. establir condicions estrictes per evitar que les noves línies de crèdits siguin utilitzades per finançar crèdits anteriors, disminuint així el risc del sector bancari. I que les condicions del crèdit siguin de mercat especialment favorables.
6. fer un sistema de vigilància per part del Banc d’Espanya per assegurar que els crèdits estan arribant ràpid i no amb una visió restrictiva.
7. atendre els microcrèdits dels autònoms (fins a 4.000 euros) i els crèdits petits de pimes (fins a 30.000 euros) rebutjats per la banca comercial i atendre’ls des de l’ICF i l’ICO.


Són uns dies decisius en els que caldrà posar en marxa amb urgència les mesures econòmiques necessàries perquè a final d’aquest mes i principi del següent les empreses i els autònoms hauran de fer front al pagament de nòmines, préstecs, lloguers, etc. i apareixeran les primeres tensions de
liquiditat a les empreses.

El sector financer té un paper central en la contenció de la crisi que estem vivint. Per això, demanem a tot el sistema bancari amplitud de mires i que ajudin a que les empreses surtin en les millors condicions possibles d’aquesta crisi, perquè d’això se’n beneficiarà el conjunt de la societat, i per suposat, també el seu propi negoci.

El passat dimarts el Consell de Ministres va fer públics els detalls de la implementació dels avals públics al crèdits bancaris a empreses per un màxim de 100.000 M€. Aquests avals de l’Estat permetran refinançar crèdits a llarg termini, però no ajudarà a solucionar els problemes de tresoreria a curt termini, sobretot de les petites empreses i autònoms. A més, trigaran a implementar-se i la data del pagament de les nòmines està pròxima.

Per altra banda, l’Estat ha rebutjat una moratòria d’impostos generalitzada, la qual cosa pot portar a moltes empreses i autònoms a haver de demanar crèdits avalats per fer front a les seves obligacions fiscals. Cal tenir en compte que la moratòria aprovada de 30.000 euros per algunes empreses en el pagament dels deutes tributaris fins a sis mesos, amb tres mesos de carència en el pagament d’interessos, és ara totalment insuficient, tenint en compte la intensitat de la crisi.

La Unió Europea ha posat en marxa un conjunt de mesures d’ampli abast per fer front a aquesta crisi i ha permès la flexibilització dels criteris aplicats al dèficit públic i dels ajuts públics. Així mateix, el Banc Central Europeu (BCE) ja ha anunciat que suavitzarà les exigències de provisions per a crèdits impagats pel Covid-19, bé sigui per hipoteques o pel bé del sector empresarial.



DOCUMENT COMPLET DE PROPOSTES DE FINANÇAMENT EMPRESARIAL

1. Escenaris temporals

És essencial establir terminis temporals en els que la situació d’emergència estarà en vigor i les mesures serien aplicables, per tal que les empreses puguin planificar com gestionaran la transició fins la recuperació de la normalitat.
En aquesta nota es considera un escenari temporal d’aplicació de les mesures de tres mesos des de la declaració de l’estat d’alarma, revisable en funció de les circumstàncies.


2. Mesures per garantir que la liquiditat arribi de manera efectiva a totes les empreses

2.1. Condonar/diferir les obligacions de pagament:
a) Diferir durant tres mesos prorrogables totes les obligacions fiscals i tots els pagaments deguts a les administracions públiques sense interessos ni recàrrecs.
b) Condonar durant tres mesos prorrogables les quotes a la Seguretat Social de tots els autònoms. El cost de la mesura per al sector públic seria de gairebé 2.600M€.
c) Diferir el pagament de tots els lloguers per part d’empreses i de particulars en situació vulnerable durant tres mesos prorrogables. El deute acumulat es prorratejarà els 24 mesos següents, sense interessos. En cas de necessitat els arrendadors haurien de poder accedir als préstecs avalats per l’Estat amb iguals condicions que les empreses. Els contractes que hagin de vèncer queden automàticament prorrogats durant aquest temps.
d) Diferir el pagament dels subministraments de llum, telèfon i gas durant tres mesos prorrogables. El deute acumulat es prorratejarà els 24 mesos següents, sense interessos.
f) Diferir el pagament de tots els préstecs i hipoteques en vigor i prorrogar tots el contractes durant tres mesos, sense recàrrecs ni interessos addicionals. Aquesta mesura s’aplicaria a particulars i empreses i s’estendria als contractes de leasing o renting de maquinària, vehicles i edificis.

2.2. Agilitar el pagament de factures pendents
Les administracions públiques en particular haurien de fer efectives de manera immediata totes les obligacions de pagament degudes a proveïdors i beneficiaris de subvencions i altres drets ja concedits.

2.3. Renovar i augmentar les línies de crèdit existents
a) Garantir la renovació de totes les línies de crèdit de capital circulant actualment existents per part de la banca a les empreses.
b) Augmentar en un 20% el valor de les línies de crèdit actualment concedides per les entitats financeres a les empreses, amb un aval del 75% per part de l’Estat i segons el pes de cada entitat en els pools bancaris.

2.4. Flexibilitzar i adaptar la concessió de nous crèdits bancaris

2.4.1. Consideracions generals
a) Cal establir mecanismes de concessió àgils, transparents i operatius, basats en criteris senzills com el nombre de treballadors, el valor del balanç i la xifra de facturació abans de la crisi sanitària.
b) És essencial que tots els imports estiguin disponibles per a totes les empreses potencialment beneficiàries com a molt tard amb data 1 d’abril, que és quan es posaran de manifest els primers problemes de liquiditat.
c) És essencial que el Govern espanyol i les autoritats monetàries estableixin pautes d’obligat compliment al sector bancari per assegurar que les línies de finançament establertes arribin a totes les empreses que ho necessiten.
d) També s’haurien d’establir condicions estrictes per evitar que les noves línies de crèdits siguin utilitzades per finançar crèdits anteriors, disminuint així el risc del sector bancari.
e) A més, aquest crèdit bancari s’ha de concedir en condicions de mercat especialment favorables. Els préstecs han de tenir una carència de 6 a 12 mesos i s’han de poder tornar en 2 o 3 anys.
f) Establir un sistema de vigilància per part del Banc d’Espanya per assegurar que els crèdits estan arribant ràpid i no amb una visió restrictiva.

2.4.2. Característiques dels crèdits segons tipologia d’empresa

a) Autònoms
1. Microcrèdits a 5 anys amb 6/12 mesos carència i tipus d’interès Euríbor + 0,5%.
2. Límit fixat en funció de les necessitats vitals a cobrir durant tres mesos. Si fossin 2.000€ per autònom aplicar aquesta mesura costaria 19.200M€ en crèdits i 14.400M€ (75%) en avals públics.
3. Flexibilitzar al màxim els criteris de concessió, que hauria de ser suficient per sostenir tots els negocis solvents durant dos mesos, valorant la solvència tenint compte les xifres de negoci dels últims 24 mesos.

b) Microempreses i petites empreses (de 1 fins a 49 treballadors)
1. Mateixes condicions de concessió que en l’apartat anterior.
2. Assumint un valor mitjà dels préstecs de 30.000€ implicaria 43.650M€ en crèdits (32.737M€ en avals).

c) Empreses mitjanes i grans (de 50 fins a 499 treballadors)
1. Garantir la renovació automàtica de totes les línies de crèdit existents amb moratòria d’almenys dos mesos pel pagament d’interessos i amortitzacions.
2. Criteris de concessió amb més requeriments d’informació, en funció del volum de crèdit sol·licitat.
3. Assumint un valor mitjà dels préstecs de 1,5M€ implicaria 34.608M€ en crèdits (25.956M€ en avals).


2.5. Establir mecanismes de transferència directa dels ajuts a les empreses

a) En cas què les mesures de concessió de crèdit amb les condicions fixades siguin insuficients, les entitats financeres del sector públic (ICO a l’Estat i ICF a Catalunya) haurien de poder facilitar la concessió de liquiditat a les empreses de manera més directa i amb independència dels criteris habituals de risc aplicats per la banca comercial, tot acceptant que
no es podrà beneficiar a totes les empreses en la mateixa mesura.

b) Les transferències del sector públic (ICO i ICF) a les empreses es podrien instrumentar en forma d’aportacions al capital, per tal d’enfortir els balanços empresarials i compensar parcialment l’augment de l’endeutament amb la banca.

c) Si les mesures anteriors són insuficients caldrà crear un banc públic amb els recursos adequats per fer front a aquests i altres reptes de futur, amb criteris diferenciats de la banca comercial, però sempre sota el principi bàsic de la viabilitat dels projectes de negoci.


3. Mesures per facilitar l’ajustament temporal de plantilles i el manteniment de l’ocupació

a) Flexibilitzar els criteris per la tramitació i aprovació dels ERTO per força major en el casos d’autònoms amb assalariats, petites i mitjanes empreses. La Generalitat està aplicant un criteri més restrictiu del que preveu el Reial Decret 8/2020 en el seu art. 22.1, el qual admet la força major si s’han produït (entre d’altres) pèrdues econòmiques com a conseqüència del COVID-19 que impliquin suspensió o cancel·lació d’activitat (no cal tancament per imperatiu legal).

b) Exonerar a les empreses petites i mitjanes del pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social dels seus treballadors durant tres mesos prorrogables a condició de conservar els llocs de treball. El cost de la mesura per al sector públic seria com a màxim de 15.000M€.

c) Instrumentar la possibilitat de recuperar/rescatar les aportacions fetes a plans de pensions en el cas de treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació, extensibles als autònoms en una situació similar.


4. Mesures per dinamitzar el teixit productiu

a) Reforçar la inversió en investigació per desenvolupar vacunes pel Covid-19. Una vegada es disposi de vacuna a qualsevol lloc del món l’Estat hauria de garantir la disponibilitat en el propi territori sense dilació.

b) Posar en marxa programes d’inversió pública en aquells sectors no directament afectats per les mesures de confinament, amb l’objectiu de crear llocs de treball.

c) Desgravar fiscalment les inversions en béns d’equipament i tecnologies de la informació i les comunicacions que facilitin el teletreball (portàtils, pantalles, xarxa, llicències, etc.) directament de la quota de l’Impost de Societats o de l’IRPF (en el cas dels autònoms). Cal
recordar que l’Estat només ha aprovat una línia de crèdit per a la compra de material electrònic per fer possible el teletreball de 200M€.


5. Mesures de protecció dels col·lectius més vulnerables

a) Establir centres d’abastiment d’aliments bàsics a cada població, amb finançament públic.

b) Vigilar i controlar abusos en els preus de determinats productes d’alimentació, salut o comunicacions.


Impacte econòmic de les mesures proposades

De les mesures demanades només tindran un impacte en els pressupost públic a curt termini les que tenen a veure amb la condonació del pagament de les quotes a la SS dels autònoms i de les PIMES que mantenen el nombre de treballadors. L’impacte econòmic seria de com a màxim 17.000M€ en total, xifra que coincideix amb l’import anunciat pel Govern, per tant, és un cost assumible.

Recordem que Espanya ha anunciat que només destinarà una despesa de 17.000M€ a pal·liar els efectes de la crisi sanitària, mentre que França destinarà 45.000 M€ i Alemanya 123.000M€. Per tant, hi ha marge per implementar aquestes mesures que tindran un benefici a curt i mitjà termini perquè evitarà que la crisi temporal passi a tenir conseqüències permanents a través de la destrucció d’ocupació i l’allargament de la recessió econòmica.

La resta de mesures són diferents en el pagament d’impostos, despeses o obligacions creditícies, per tant, sense efecte pressupostari directe. Tampoc la concessió d’avals públics impactarà a priori en el dèficit públic en tant que la fiança no sigui executada per impagament del deute a l’entitat financera.

Barcelona, 27 de març de 2020.

 

Cambra de Comerç de Palamós
C. Dídac Garrell, 10 2n - 17230 PALAMÓS (Girona) - Tel. 972 31 40 77 - Fax 972 31 88 10 - info@cambrapalamos.org Avís legal