Cambra de Palam

Notícies Cambra

08/09/2017

El empresaris gironins refermem el compromís amb l’exercici del dret a decidir

El Grup Impuls per Girona, que agrupa a les Cambres de Comerç de Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols i a les patronals FOEG, Pimec Girona i el Fòrum Carlemany, que representa prop de 50.000 empreses amb assalariats i autònoms del conjunt de les comarques gironines, vol refermar el seu compromís amb l’exercici del dret a decidir del poble de Catalunya.

Coincidint amb la creació del Grup Impuls per Girona, durant l’any 2006, es va defensar el respecte a la integritat de la reforma de l’Estatut aprovada pel Parlament de Catalunya; el 2010 vam rebatre fonamentadament la desoladora sentencia que el va escapçar; l’any 2012 vam defensar la necessitat de millorar el finançament del nostre país a través d’un pacte fiscal que també va ser rebutjat per l’Estat espanyol.

El 2013, vam donar suport a la resolució aprovada al Parlament per una amplia majoria de diputats que obria un nou camí per exercir el dret a decidir.

A mitjans de 2014, vam impulsar el Manifest del Far, al qual es van afegir la totalitat de cambres de comerç i les principals patronals catalanes, on refermàvem tres compromisos sobre la base democràtica i serena que caracteritza la societat catalana:

 

1.  El ferm suport al procés endegat pel Parlament, recolzat per una àmplia majoria dels seus diputats, que ha de permetre que els conciutadans puguin, lliurement i democràticament, expressar la seva voluntat sobre el futur del país.

 

2.   El compromís de respectar i recolzar la decisió que prengui el poble de Catalunya, sigui quina sigui.

 

3.  La voluntat d’adaptar l’actuació de les empreses, de manera que puguin continuar contribuint al progrés i el benestar de la societat.

Paral·lelament, durant els darrers anys s’ha anat escampant un clam pacífic, cívic i majoritari de la societat catalana per aconseguir la resolució pactada d’aquests diversos punts.

En els darrers dos anys, aquest conjunt de demandes s’han enfocat des del govern d’Espanya com a problemes exclusivament catalans, sense proposar solucions concretes, i així s’han perdut diverses oportunitats històriques per aconseguir entendre i encaixar constitucionalment les aspiracions de Catalunya.

L’actual situació ha tingut un llarg període de maduració i ha desembocat en una greu crisi institucional i constitucional que no ha rebut una resposta satisfactòria del govern espanyol per trobar una formula de consens que permeti avançar en l’expressió d’aquest exercici del dret a decidir, reclamat per bona part de la societat catalana.

Des del Grup Impuls per Girona exigim el màxim respecte de les institucions estatals als parlamentaris, als edils i als alts càrrecs governamentals, així com als representants del Pacte pel Referèndum. La judicialització d’un tema essencialment polític, amb les acusacions i investigacions que s’estan impulsant des de l’Estat espanyol, en cap cas ajuda a trobar els necessaris elements de consens.

Així mateix, demanem respecte a la tasca del Parlament, que rep el suport de la majoria de diputats en el seu camí per garantir als ciutadans de  Catalunya el dret a decidir el seu futur.

 
27/04/2017

El port de Palamós preveu una excel·lent temporada de creuers amb una quarantena d'escales i 38.000 passatgers

Avui ha donat el tret de sortida a la nova temporada que s’allargarà fins al 2 de novembre.

  • El vaixell de luxe Club Med 2 inicia la temporada de creuers 2017 a Palamós, port que rebrà per primer cop la companyia alemanya Aida Cruises, tornarà P&O Cruises i es faran set escales inaugurals
  • Palamós preveu un bon any amb l’increment del 54% en passatgers i el 22% en escales, assolint un nou rècord d’escales i mantenint el lideratge en creuers a la Costa Brava
  • L’impacte econòmic de l’activitat de creuers de Palamós i Roses per aquest any s’estima en 3,5 MEUR al territori 

 

El port de Palamós (Baix Empordà) ha donat avui el tret de sortida a la temporada de creuers 2017, que s’allargarà fins al 2 de novembre. Es preveu l’arribada de 39 escales de creuer i uns 38.000 passatgers. Segons aquestes previsions, el port palamosí rebrà un 54% més de passatgers i un 22% més d’escales, respecte a la temporada anterior, batent el rècord d’escales del port. Les xifres d’aquesta temporada refermen el lideratge de l’enclavament baixempordanès en l’activitat de creuers, augmenten el turisme a la demarcació gironina i impulsen econòmicament i socialment el territori.

Pel que fa a la categoria de creuers, aquesta temporada també s’incrementen les arribades dels vaixells de luxe i les dels vaixells de categoria estàndard. D’entre les 39 escales previstes, 22 seran creuers de luxe, amb una escala més que l’any passat, i 17 creuers seran de categoria estàndard, amb sis escales més que la temporada anterior. Aquest número de vaixells suposarà l’arribada d’un 56% de creuers de luxe i un 44% de vaixells de categoria estàndard, amb una clara diversificació de les companyies i la tipologia dels turistes de creuer.

El president de Ports de la Generalitat, Ricard Font, acompanyat del primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Palamós. Jordi Pallí, el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, el president de la Cambra de Comerç de Palamós, Xavier Ribera, i el vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava-Girona, Jaume Dulsat, entre d’altres autoritats, ha donat el tret de sortida a la que es preveu serà una excel·lent temporada de creuers 2017 al port de Palamós, que ha estrenat avui el vaixell de luxe Club Med 2.

Font ha destacat que el rècord de passatgers i escales al port de Palamós, i també al de Roses, “ratifiquen que la costa brava és una de les destinacions amb més demanda de tot el Mediterrani i una de les que té més perspectives de futur”. Pel que fa a la temporada de Palamós, el secretari d’Infraestructures i Mobilitat ha posat de relleu el fet que durarà fins al novembre. “Allarguem la temporada i aconseguim un dels objectius principals que és la desestacionalització del turisme”, ha manifestat. Respecte al fet que port de Palamós sigui punt Shengen, Font ha explicat: “Al febrer el ministeri de l’Interior ens ha demanat un nou requeriment. El nou projecte significarà 150.000 euros més d’inversió per fer bàsicament una nova sala de retinguts. Farem les obres aquest any, en el moment en què menys afectin l’activitat de creuers, i esperem que sigui el darrer requeriment que ens demanen per configurar aquest port com a punt Shengen”.

 

3,5 milions d'euros d’impacte econòmic al territori

La Generalitat té dos ports amb tràfic de creuers a la Costa Brava, el port de Roses que va iniciar la temporada el dilluns 17 d’abril i Palamós, que l’ha començat avui. Els dos ports esperen rebre en conjunt 46 escales de creuer i uns 45.000 passatgers. Segons les dades de CLIA (Associació de Companyies de Creuers), aquests passatgers suposaran un impacte econòmic estimat de 3,5 milions d’euros al territori (3,1 milions a Palamós i 400.000 euros a Roses). Els dos ports gironins es promouen en els principals fòrums internacionals i estatals amb la marca Costa Brava Cruise Ports en què s’apleguen institucions com ara, Ports de la Generalitat, Ajuntament de Palamós, Ajuntament de Roses, Patronat de Turisme Costa Brava-Girona, Cambra de Palamós i Cambra de Girona.

 

El Club Med 2 obre la temporada

El luxós veler Club Med 2 ha estrenat la temporada de creuers amb l’única escala que fa aquesta temporada al port baixempordanès, que torna per segon any consecutiu amb aquest vaixell. El creuer porta a bord 114 passatgers, majoritàriament francesos i 170 tripulants. El Club Med 2 ha arribat a les 7.00 h procedent del port de Barcelona i preveu salpar a les 15.00 hores cap a Niça (França).

El creuer Club Med 2 forma part de la naviliera Club Med Cruises, una companyia especialitzada en creuers de luxe en veler. Aquest vaixell de bandera francesa té 187 metres d’eslora, 20 metres de mànega i 5 metres de calat. El luxós veler de cinc pals a l’hivern navega pels mars del Carib i a l’estiu per la Mediterrània.

 

Novetats 2017 a Palamós

  • La temporada de creuers 2017 del port de Palamós anirà del 27 d’abril al 2 de novembre, amb una durada de vuit mesos. Els mesos amb major afluència de creuers seran setembre, amb 9 escales, i octubre, amb 8.
  • Palamós rebrà set escales inaugurals dels creuers: Albatros, Aida Aura, Seabourn Encore, Seven Seas Voyager, Sirena, Island Sky i Oriana, que visitaran per primer cop el port.
  • Destaca l’estrena de la companyia Aida Cruises que desembarca a Palamós amb un perfil de turista alemany. La companyia farà sis escales amb el creuer Aida Aura.
  • Retorna la naviliera britànica P&O Cruises, que havia visitat Palamós amb el vaixell Canberra en diverses ocasions. Ara torna amb una escala de l’Oriana.
  • Es fidelitza la companyia britànica Thomson Cruises que porta més de tretze anys visitant Palamós. Aquest any portarà sis escales del Tui Discovery i dues escales del Thomson Majesty, sent la companyia que més estades aquest any, amb un total de vuit. A més, la companyia farà tres escales amb el Tui Discovery al port de Roses. Així, aquesta temporada entre Palamós i Roses la Thomson té previstes 11 escales de creuer a la Costa Brava.
  • L’aposta de la naviliera nord-americana de luxe Seabourn Cruise Lines per la Costa Brava durant més d’una dècada. Aquest any vindrà amb cinc escales del Seabourn Encore, que s’estrena enguany a Palamós, i dues escales del Seabourn Odissey, situant-se com la segona companyia del port palamosí, amb set escales. El creuer Seabourn Odissey també farà una escala al port de Roses. Així, la Seabourn enguany portarà un total de vuit escales entre Roses i Palamós.
  • Les companyies de luxe Azamara Cruises, amb una escala de l’Azamara Journey i una escala de l’Azamara Quest; la companyia Regent Seves Sea Cruises, amb cinc escales del Seven Seas Voyager; la naviliera Oceania Cruises, amb quatre escales del Riviera i l’escala inaugural del Sirena; i la companyia Ponant Cruises, amb dues escales del luxós veler Le Ponant, també visitaran aquesta temporada el port de Palamós.  

 
21/04/2017

Una quarantena d'empresaris gironins participen en una Jornada comercial del port de Palamós

 

  • El teixit industrial gironí ha conegut de primera mà el port de Palamós, els equipaments i la maquinària, que disposa de capacitat per operar 500.000 tones de mercaderia anuals.
  • La Generalitat amb aquesta acció fa una aposta decidida per impulsar la importació i l’exportació de productes des del port baixempordanès.

 

L’empresa pública Ports de la Generalitat ha organitzat avui una Jornada del sector comercial del port de Palamós (Baix Empordà), sota el lema: “El port de Palamós, la portar al mar del teixit industrial gironí”, en col·laboració amb l’Ajuntament de Palamós i les Cambres de Comerç de Girona i Palamós. La jornada, que ha tingut lloc a l’Espai del Peix, ha comptat amb la participació d’autoritats, empresaris, responsables de l’Administració marítima, agents portuaris i periodistes.

Aquest acte s’emmarca entre les accions comercials que l’Administració portuària està fent per potenciar les activitats que es desenvolupen en els ports competència de la Generalitat. Així, una quarantena d’empresaris de la demarcació gironina han conegut les instal·lacions, els equipaments i  la  maquinària especialitzada de què disposa el port de Palamós per operar mercaderies.

La Jornada del sector comercial del port de Palamós ha comptat amb la participació del vicepresident de Ports de la Generalitat, Pere Padrosa,  l’alcalde de Palamós, Lluís Puig, el gerent de Ports de la Generalitat, Joan Pere Gómez, el president de la Cambra de Palamós, Xavier Ribera, i el regidor de Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajuntament de Palamós, Emili Colls,  i el responsable d’explotació de la Zona Portuària Nord de Ports de la Generalitat, David Ruíz.

 

Resum de la Jornada

El vicepresident de Ports de la Generalitat, Pere Padrosa, ha clos la Jornada  que ha qualificat com “un èxit de participació del teixit empresarial gironí”. Padrosa ha afegit que l’acció d’avui també ha d’ajudar a “captar nous tràfics de mercaderies i impulsar el port de Palamós des de la vessant comercial com a generador de riquesa i ocupació per al territori”. Padrosa ha conclòs que “el port de Palamós ha de ser el gran port del nord de Catalunya, atès que té totes les condicions”.

En la seva intervenció, el gerent de Ports de la Generalitat ha parlat de la nova Llei de ports, actualment en tramitació parlamentària, que ha de donar resposta a les necessitats i oportunitats del sector i reforçar el concepte dels espais portuaris com operadors econòmics i prestadors de serveis. Joan Pere Gómez també ha parlat del Pla de ports 2016-2030, actualment en redacció, del qual ha destacat que  té com a missió “prestar serveis portuaris generadors de valor per als usuaris i per a la societat en general, mitjançant l’autofinançament”.

Així mateix, Gómez ha afegit que el Pla “ha de potenciar els ports com a centres de desenvolupament econòmic, industrial logístic, esportiu i social”. Per acabar, Gómez, ha posat en valor els resultats de l’estudi d’impacte econòmic de l’activitat portuària dels 45 ports competència de la Generalitat, fet amb dades de 2014, que mostra que aquests 45 ports catalans generen 992 milions d’euros anuals de facturació i més de 9.000 llocs de treball. Preguntat per si el port de Palamós formarà part de l’espai Schengen, el gerent de Ports ha afegit ”tots els requeriments que ens estan demanant des de l’Estat per ser punt Schengen els complim”.

El president de la Cambra de comerç de Palamós, Xavier Ribera, ha posat en relleu la importància que té un port com el de Palamós com a porta per mar dels productes del teixit empresarial gironí. En aquest sentit Ribera ha destacat que “el port de Palamós és una oportunitat per a les empreses de Girona, que pot significar un estalvi de costos logístics i que per les seves dimensions ofereix una operativa àgil i competitiva”.

Així mateix, el regidor de Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajuntament de Palamós, Emili Colls, ha reclamat a les autoritats competents més eines per impulsar  l’activitat de comercial i la de creuers "hem d'unir esforços i exigir que d’una vegada per totes, es compleixin les promeses i s'habiliti tant el Punt d'Inspecció Fronterera (PIF) com el nomenament del port Schengen,  tant necessaris per l’economia de les nostres comarques”.

Així mateix, Colls ha posat en valor el port com a generador d’activitat econòmica per al municipi i la seva àrea d’influència: “És el reconeixement cap al Port de Palamós, que sempre ha tingut aquesta missió en el territori gironí, de porta d'entrada i d'acollida, de pont d'aliances comercials internacionals i, en definitiva, de lideratge de desenvolupament econòmic de les nostres comarques".

 

Capacitat per operar 500.000 tones de mercaderia

El de Palamós és un port especialitzat en tràfics de càrrega general i mercaderies a dojo que té capacitat per absorbir fins a 500.000 tones de mercaderia anuals. Tot i això,  l’any 2016 el port baixempordanès va assolir un volum de 146.430 tones de mercaderia, incrementant un 4% respecte a l’any anterior. De la tipologia de mercaderies que operen en aquest port destaquen: pasta  i bobines de paper, biomassa forestal, barita, derivats del ciment i productes siderúrgics. 

 
03/04/2017

L'Ajuntament i la Cambra s'uneixen per afavorir l'emprenedoria

L’Ajuntament de Palamós i la Cambra de Comerç col·laboren per oferir un servei d’assessorament a persones emprenedores i empreses locals. El servei s’ofereix un dia a la setmana a l’Àrea municipal de Promoció Econòmica, a càrrec d’un tècnic especialitzat. L’objectiu és donar suport a noves iniciatives empresarials, o a d’altres que ja s’han creat i que estan en fase de creixement i consolidació.

L'Ajuntament de Palamós creu que el potencial emprenedor que hi ha al municipi és gran. Per donar-li sortida, s'ha arribat a un acord amb la Cambra de Comerç per posar en marxa un servei d'informació, orientació i assessorament als interessats a tirar endavant un projecte d'empresa. Escoltem Emili Colls, regidor de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Palamós.

El servei d'assessorament a persones emprenedores es prestarà tots els dijous, a partir del dia 6 d'abril, de nou a una del matí, a la seu de l'Àrea de Promoció Econòmica, a la Casa Montaner. Emili Colls explica com hi col·labora la Cambra de Comerç de Palamós.

Font: Ràdio Palamós

http://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500006305/lajuntament-i-la-cambra-suneixen-per-afavorir-lemprenedoria/1

 

 
14/02/2017

La Cambra de Comerç de Palamós presenta Xpande Digital

¿Necesites un pla de Marketing Digital per els  mercats exteriors?

Xpande Digital És un programa d’assessorament en Màrqueting Digital Internacional que ajudarà l’empresa a plantejar l’estratègia òptima a internet per promocionar el producte o servei en el mercat exterior que l’empresa indiqui.

El programa consta de dos etapes:  

A la primera s'ofereix un diagnòstic gratuït a les empreses per determinar la situació actual i les actuacions necessaries per obtenir els resultats desitjats en el mercat destí objectiu.

A la segona s'ofereixen ajuts del 50% de la inversió a realitzar ( consultar despeses elegibles) per tal de portar a termer les actuacions necessaries. Subvenció màxima de 2.000€

 

Per més informació consultar enllaç aquí 

 

 

 

 

 
12/01/2017

CaixaBank i la Cambra de Comerç de Palamós col·laboren per incrementar el coneixement a les empreses

  • El president de la Cambra de Comerç, Xavier Ribera i la directora de Banca d’Institucions de CaixaBank a Girona, Gemma Batlle, han signat l’acord que té com a objectiu preparar les empreses per encarar els reptes de futur.
  • L’entitat financera dóna suport als cursos i seminaris formatius de la cambra en àmbits com el comerç internacional, les noves tecnologies, l’atenció al client i l’e-commerce.

 

CaixaBank i la Cambra de Comerç de Palamós han tancat un acord de col·laboració amb l’objectiu d’incrementar el coneixement a les empreses i preparar-les per afrontar millor els reptes de futur en un entorn cada vegada més competitiu i canviant.

El conveni, signat pel president de la Cambra de Comerç de Palamós, Xavier Ribera i la directora de Banca d’Institucions de CaixaBank a Girona, Gemma Batlle, inclou una àmplia oferta de cursos i seminaris destinats a la formació dels directius i empleats de les empreses en temes diversos com comerç internacional, noves tecnologies, e-commerce i atenció al client. També s’ofereixen jornades tècniques i esmorzars de treball per exposar les novetats que es produeixin en l’àmbit econòmic i que aportin valor afegit als empresaris.

Durant l’acte de signatura, la directora de Banca d’Institucions de CaixaBank, Gemma Batlle, ha destacat que l’acord de col·laboració amb la Cambra de Comerç de Palamós “és una aliança estratègica que respon al compromís de l’entiitat financera amb els agents econòmics de la comarca”.

Per la seva banda, el president de la Cambra de Comerç de Palamós, Xavier Ribera, ha manifestat que “aquest conveni va encaminat a donar suport als membres de la Cambra i a millorar l’accés al finançament dels projectes empresarials”.

 

CaixaBank, al costat de les empreses

CaixaBank és una de les entitats líders en oferir assessorament per al comerç exterior a les empreses, amb solucions financeres que faciliten les exportacions i importacions dels clients. L’entitat compta amb un ampli equip d’especialistes en comerç exterior per assessorar sobre els mercats exteriors.

Així mateix, disposa d’un equip de banca internacional i d’una xarxa d’oficines de representació a Londres (Regne Unit), París (França), Milà (Itàlia), Stuttgart i Frankfurt (Alemanya), Istanbul (Turquia), El Caire (Egipte), Bogotà (Colòmbia), Beijing i Shanghai (Xina), Nova Delhi (Índia), Singapur, Alger (Algèria) i Santiago de Xile (Xile). L’entitat també posa al servei de les empreses la seves oficines operatives a l’exterior: Varsòvia (Polònia) i Casablanca i Tànger (Marroc). En total, la xarxa exterior de CaixaBank ofereix cobertura en més de 50 països.

També ha arribat a acords amb més de 2.500 bancs internacionals que permeten donar servei a les empreses a qualsevol país.  

 
23/11/2016

El Cercle d'Infraestructures de la Costa Brava posa la vista en les oportunitats de la pràctica esportiva per captar nous turistes

Les instal·lacions, la col·laboració amb el teixit associatiu i el clima poden afavorir l'arribada de milers de persones i desestacionalitzar la demanda

 

La vintena jornada del Cercle d’Infraestructures de la Costa Brava,  celebrada aquest matí a la sala noble del castell medieval de Calonge, ha servit per analitzar les potencialitats del turisme esportiu per desestacionalitzar la demanda, a més de les diferents iniciatives que s'impulsen des d'administracions i la iniciativa privada. El  debat, organitzat per les Cambres de Comerç de Sant Feliu de Guíxols i Palamós amb la Fundació Cercle d’Infraestructures, ha comptat amb les intervencions del Secretari General de l'Esport de la Generalitat, Gerard Figueras; la directora de producte del Patronat de Turisme Girona - Costa Brava, Anna Vendrell; i el gerent del Club Nàutic Costa Brava, Andor Serra, a més d'una quarantena d’assistents.

 

Per obrir el debat, el president de la Fundació Cercle d'Infraestructures, Pere Macias, ha posat en valor els esforços que des de molts municipis ja s'han fet en els darrers anys per atraure visitants tot l'any amb la promoció i organització d'esdeveniments esportius, proves i entrenaments oficials. I en la primera intervenció, Anna Vendrell ha avançat que el Patronat de Turisme obrirà una línia de producte centrada en la pràctica de l'esport amb vista a l'any vinent, diferenciada de la vessant més genèrica del turisme actiu, en què estava inscrita fins ara. Vendrell ha destacat que diferents municipis de les comarques gironines ja han anat explotant el turisme esportiu en els darrers anys, arran de la creació del segell oficial de Destinació de Turisme Esportiu (DTE) per part de la Generalitat l'any 2003, i va posar els exemples de Banyoles, Girona, Blanes i Lloret, sumats als casos de Castelló d'Empúries –amb el paracaigudisme– i l'aposta de Llançà per les curses de trailrunning. Finalment, la directiva del Patronat, ha recordat l'impacte positiu d'esdeveniments com ara el Mediterranean International Cup (MIC) de futbol, entre esportistes i espectadors allotjats a la zona; el Campionat del Món de Windsurf i la nova aposta, al juny del 2017, del Sea Otter Europe Bike Show Costa Brava Girona, un esdeveniment nascut als Estats Units centrat en el món de la bicicleta que esperen que arrossegui milers de persones entre proves i la vessant d'exposició firal.

 

Per la seva part, Gerard Figueras ha explicat que després de la feina inicial de planificació i dotació d'una xarxa de més de 40.000 instal·lacions i recursos per a la pràctica de l'esport arreu de Catalunya, ara és el moment de posar en valor la infraestructura per treure-li més partit, més enllà dels usuaris catalans. En aquesta línia, ha afegit que la Generalitat manté la iniciativa de subvencionar l'organització d'esdeveniments i proves que fomentin el binomi esport-turisme, de posar en marxa altres DTE i potenciar altres segments complementaris, com ara el mercat de cap de setmana entre turistes de proximitat que practiquen algun esport o el públic sènior.

 

A continuació, el  gerent del Club Nàutic Costa Brava – Club de Vela Palamós, Andor Serra, ha desgranat els atractius de Palamós i altres poblacions de la Costa Brava per a la pràctica dels esports nàutics, sobretot per l'actiu del vent que bufa a la zona més dies a l'any que en altres zones de Catalunya. Serra ha recordat la trajectòria de les multitudinàries regates de vela que el club organitza cada any, com ara la Christmas Race o l'International Vila de Palamós Optimist Trophy, i ha defensat l'experiència que moltes empreses del sector nàutic ofereixen per consolidar la Costa Brava com a seu d'estades d'entrenament de clubs internacionals.

 

En el debat posterior, els ponents han coincidit a defensar que el foment del turisme esportiu no ha de generar cap conflicte en l'aposta per una activitat econòmica sostenible amb el medi ambient, un dels atractius de la demarcació. I el president de l'Associació Catalana de Ports esportius i Turístics (ACPET),Tomàs Gallart, ha traslladat a Figueras l'oposició dels clubs de vela al cànon amb què la Generalitat contempla gravar les activitats esportives, que alerta que pot anar a la contra del seu foment. El Secretari General de l'Esport s'ha mostrat conciliador i s'ha compromès que “la nova llei de Ports de la Generalitat plasmarà la sensibilitat envers la pràctica esportiva”.

 

El president de la Cambra de Palamós, Xavier Ribera, ha tancat la jornada posant l'èmfasi en altres aspectes sorgits del debat, com per exemple el hàndicap que suposa que molts establiments, càmpings i allotjaments turístics romanguin tancats en el període de temporada baixa. Vendrell ha admès que és un obstacle, per exemple, per organitzar viatges de treball amb operadors turístics o periodistes i blogaires especialitzats en la matèria, però també ha argumentat que hi ha alguns negocis que han començat a invertir la tendència amb bons resultats. Per Ribera, aquesta realitat pot servir de fil conductor en futures sessions del Cercle d'Infraestructures de la Costa Brava. 

 
18/10/2016

Nou conveni de col·laboració amb l'Ajuntament i l'Associació de Comerciants de Calonge

L’Associació de Comerciants afronta un moment d’expansió amb la mirada posada en captar noves empreses del Parc d’Activitats Econòmiques

 

 

L'Ajuntament de Calonge, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Palamós i l’Associació de Comerciants de Calonge han signat avui l’acord de col·laboració que permetrà a aquesta associació impulsar la seva expansió i creixement, amb la mirada posada en ampliar el seu radi d’actuació incloent les empreses situades al Parc d’Activitats Econòmiques del Municipi. Amb aquest objectiu principal, l’Ajuntament de Calonge ha incrementat de 3.000 a 7.000 € (+ 133%) l’aportació econòmica a aquesta associació que en breu canviarà de nom i es reconvertirà d’Associació de Comerciants a Associació de Comerç i Empresa.  

El conveni signat avui té entre els seus objectius principals potenciar la capacitat de promoció del municipi i de la seva economia,  impulsar la creació de nous negocis, potenciar l’emprenedoria, dinamitzar el comerç urbà i continuar desenvolupant el Pla de dinamització comercial, a més d’ organitzar les activitats relacionades amb la campanya de Nadal, i inclou un nou objectiu estratègic: dinamitzar la zona empresarial del Parc d’Activitats Econòmiques.  

Per la seva part la Cambra de Comerç de Palamós realitzarà la coordinació, assesorament tècnic i el seguiment necessaris per continuar desenvolupant el Pla de dinamització comercial i també oferirà l’assessorament tècnic necessari.  

L’Associació de Comerciants de Calonge organitza diverses activitats i accions per promocionar el comerç de proximitat a Calonge, entre les que destaquen l’organització de la Fira Livin’ Calonge, que reuneix a empreses relacionades amb serveis a la propietat, o la Fira de Nadal durant el mes de desembre. L’Associació de Comerciants de Calonge va nèixer l’any 1987, i des del 2003 impulsa el Pla de dinamització comercial de comerç urbà amb el suport de l’Ajuntament de Calonge i de la Cambra de Comerç de Palamós.

 
21/09/2016

Els ports de Palamós i Roses participen a la fira Seatrade Med

La Generalitat de Catalunya, a través de l’empresa pública Ports de la Generalitat, participa a la fira Seatrade Cruise Med 2016, amb els ports de Palamós (Baix Empordà), Roses (Alt Empordà) per donar a conèixer els serveis de les instal·lacions portuàries i l’oferta de les destinacions a les companyies de creuers, associacions, touroperadors i agents. L’edició bianual del fòrum Seatrade Cruise Med aquest any se celebra del 21 al 23 de setembre, a Santa Cruz de Tenerife.

 

Buscar la sinergia entre el port i la destinació

L’acció comercial de les instal·lacions portuàries de Palamós i Roses i la seva àrea d’influència es realitza a través de Costa Brava Cruise Ports. Marca, fruit d’acords institucionals, que responen a la demanda de les companyies de creuers que busquen la sinergia entre port i destinació, per facilitar conjuntament uns serveis i una oferta del territori als turistes més exigents. En el marc de la Seatrade Med, Costa Brava Cruise Ports presentarà la nova oferta “Discover wine Tourism in Costa Brava”, un acte on els assistents podran degustar els vins de la Costa Brava.

La Generalitat i les institucions locals s’han compromès a refermar i treballar pel creixement de l’activitat creuerística a la Costa Brava. Aquestes institucions són: Ports de la Generalitat; els ajuntaments de Palamós, Roses; el Patronat de Turisme Costa Brava-Girona; i les Cambres de Comerç de Girona i Palamós

 
14/07/2016

Girona registre un màxim històric el 2015 en les exportacions de béns i en el nombre de turistes

  • El VAB nominal creix un 3,6% el 2015, el millor registre des de 2008, i idèntic a la mitjana catalana.
  • La indústria gironina presenta la millor evolució de la marxa dels negocis de les quatre demarcacions catalanes el 2015.
  • L’Indicador de confiança empresarial a Girona repunta el segon i tercer trimestre de 2016, confirmant

La Memòria Econòmica de Catalunya 2015, patrocinada per Banco Santander, ha estat presentada aquesta tarda a la Cambra de Comerç de Girona per la seva directora, Carme Poveda, i per Lluis Ramis, que ha presentat una anàlisi del sector càrnic porcí. L’acte ha estat presidit pels presidents de les tres cambres gironines: Domènec Espadalé, de la Cambra de Girona; Xavier Ribera, de la Cambra de Palamós, i Joan Puig, de la Cambra de Sant Feliu, i ha comptat amb la presència de Luis Herrero, sotsdirector general del Banco Santander i responsable a Catalunya. La Memòria incorpora una anàlisi territorial de les províncies i comarques catalanes que s’està presentant a les diferents cambres catalanes.

EVOLUCIÓ ECONÒMICA DE GIRONA EL 2015

Segons estimacions pròpies, el VAB (valor afegit brut) a preus corrents de la província de Girona ha crescut un 3,6% el 2015, la taxa més elevada des de 2008, que suposa una important acceleració respecte a l’1,3% estimat per al 2014.

Els resultats de l’Enquesta de Clima Empresarial que realitzen les cambres en col·laboració amb l’Idescat, mostra que la marxa dels negocis ha millorat el 2015 a tots els sectors en comparació a l’any anterior, malgrat que al comerç encara és negativa. La indústria és el sector que presenta una millor evolució el 2015, superant també a la resta de demarcacions catalanes.

Tot i la recuperació econòmica, el teixit empresarial de la província encara retrocedeix el 2015, però sí s’observa un augment de la dimensió mitjana de l’empresa gironina. El nombre d’empreses amb assalariats s’ha reduït en 305, fins a les 28.118 empreses. Tanmateix, aquest descens es dóna només en el grup d’empreses més petites (d’1 a 49 treballadors), mentre que augmenta tant el nombre de mitjanes empreses (de 50 a 200 treb.) que passa de 274 el 2014 a 299 el 2015, com del nombre de grans empreses (més de 200  treb.) que passa 53 a 57, el que significa que algunes empreses han guanyat dimensió i han passat de petita a mitjana empresa o de mitjana a gran empresa.

L’economia de Girona s’ha caracteritzat el 2015 per haver-se assolit rècords històrics en les exportacions de béns i serveis, en el nombre d’empreses exportadores regulars i en el nombre de turistes, variables que posen de relleu l’èxit de la internacionalització de l’economia gironina.

El balanç turístic del 2015 ha estat molt positiu a les dues marques turístiques que integren la demarcació. Els turistes allotjats en hotels ha augmentat un 7,7% a la Costa Brava —fins a un màxim històric de 3.240.400 persones— i un 5,8% a la marca turística del Pirineu (que inclou 9 comarques de les quals 3 pertanyen a Girona). El 2015 també ha estat un any força positiu per al turisme rural tant a la Costa Brava (que ha assolit un màxim de 98.000 turistes, un 16% més que l’any anterior) com a la marca turística Pirineus (que ha crescut un 17%).

Les exportacions de béns han assolit un màxim històric de de 4.681 milions d’euros a Girona, un 6,5% més que el 2014. Aquesta favorable evolució, quatre dècimes superior a la mitjana catalana, s’ha produït gràcies a la millora de les exportacions a gairebé tots els principals sectors econòmics. Però els dos sectors que més han contribuït a aquest creixement han estat, primer, els productes químics que han registrat un augment del 23% i és el segon sector exportador més important amb un 17,6% de les exportacions totals, i segon, el sector de fabricació de maquinària per a altres indústries, que ha registrat un augment del 15,1% i és el tercer sector exportador més important a la província. En canvi, el sector càrnic, que és el principal sector exportador amb un 27,3% de les exportacions totals de la província, ha experimentat un petit retrocés del 0,6% respecte a l’any 2014. L’altra bona notícia de 2015 és que Girona compta ja amb 3.295 empreses exportadores, de les quals 1.103 són exportadores regulars, sent aquesta darrera dada la més alta de la sèrie històrica. 

La bona marxa de l’economia gironina ha tingut el seu reflex en l’evolució del mercat de treball. El nombre d’afiliats ha crescut el 2015 al major ritme des de l’inici de la crisi (3,8%), en línia amb la mitjana de Catalunya, tal com ve succeint els darrers anys. En termes absoluts, el 2015 el nombre d’afiliats ha augmentat en 9.912 persones respecte a l’any anterior, dels quals el 75% han estat al sector serveis (7.508), el 14% a la indústria (1.394) i la resta a la construcció (1.098).  

El nombre d’aturats també ha registrat un descens el 2015 per tercer any consecutiu. El nombre d’aturats registrats a les oficines del SOC a Girona s’ha reduït un 10,1% el 2015, similar al descens del 10% registrat pel conjunt de Catalunya. Però la xifra d’aturats de 2015, prop de 50.000 persones, encara és gairebé el doble de la que hi havia el 2007, 25.000 persones. Tot i així, la taxa d’atur registral de Girona és la més baixa de totes les demarcacions i, a més, es redueix gairebé dos punts el 2015 fins a situar-se en el 15% (similar a la de Catalunya).  

L’anàlisi comarcal mostra que totes les comarques de Girona han augmentat el nombre d’afiliats el 2015, oscil·lant entre el 0,1% del Ripollès i el Baix Empordà, i el 6,1% del Gironès. La comarca que més han contribuït a l’augment de les afiliacions a la província ha estat el Gironès (amb 5.472 afiliacions netes més, el 55% de les creades al conjunt de la província), seguida a distància de la Selva i l’Alt Empordà (amb prop més de 1.000 afiliacions netes més cadascuna). 

PRIMERS RESULTATS DEL 2016

Repunta la confiança empresarial entre les empreses gironines el segon i tercer trimestre de 2016, fet que confirma la continuïtat de la bona marxa de l’economia de Girona durant aquest any. L’indicador de Confiança Empresarial Harmonitzat (ICEH) a la demarcació de les cambres de Girona ha repuntat el tercer trimestre i, a més, ho ha fet amb més intensitat que al conjunt de Catalunya, fet que ha permès situar l’índex de confiança de la demarcació per sobre del nivell del Principat i lluny de la mitjana espanyola.

Les dades de conjuntura confirmen la bona marxa de l’economia gironina en el que portem de 2016. Per exemple, el nombre d’afiliats ha crescut un 3,9% respecte al mateix mes de l’any anterior, per sobre del 3,7% que ha crescut al conjunt de Catalunya. Aquest bon comportament del mercat laboral ve recolzat per la bona marxa del turisme —el nombre de visitants allotjats en hotels a la Costa Brava de gener a maig ha augmentat un 4,9% respecte al mateix període de l’any anterior—, i també pel dinamisme de les exportacions de béns, que en el període gener-abril han augmentat un 5,6% interanual, més que a les altres tres demarcacions catalanes. 

 
01/07/2016

Catalunya guanya quota en les exportacions mundials gràcies a l'augment de la competitivitat

  • L’any 2015 s’han registrat xifres rècord en exportacions, empreses exportadores, inversió estrangera i turisme estranger, que demostren l’èxit de la internacionalització de l’economia catalana.
  • La indústria ha creat la meitat de l’increment de l’ocupació que s’ha produït el 2015.
  • El 2016 i 2017 Catalunya continuarà creixent per sobre de la mitjana dels països avançats.

L’any 2015 l’economia catalana ha presentat el millor balanç des del 2007 gràcies als èxits de la seva internacionalització. Aquesta és una de les principals conclusions de la Memòria Econòmica de Catalunya 2015, patrocinada per Banco Santander, que s’ha presentat aquest matí a la Casa Llotja de Mar, i que aquest any s’ha dedicat monogràficament a analitzar la internacionalització de l’economia catalana. L’acte ha estat presidit per Carles Puigdemont, president de la Generalitat i ha comptat amb Domènec Espadalé, vicepresident del Consell de Cambres de Catalunya i Luís Herrero, subdirector general del Banco Santander i responsable a Catalunya. La presentació ha anat a càrrec de Carme Poveda, directora de la Memòria Econòmica i el Dr. Oriol Amat, catedràtic de la UPF.

Catalunya creix més del doble que la zona euro i també està entre les comunitats que lideren el creixement a l’Estat espanyol, el 2015

L’economia catalana ha deixat definitivament enrere la crisi econòmica que ha caracteritzat l’última dècada i ha crescut a un ritme del 3,3% el 2015, segons l’INE, més del doble que la zona euro (1,6%). A més, Catalunya està en el grup de comunitats que han liderat el creixement a l’Estat espanyol: és la tercera comunitat després de la Comunitat Valenciana i de Madrid que registra un major creixement del PIB el 2015.

Aquest any s’ha caracteritzat per haver-se assolit nous rècords en variables com les exportacions de béns i serveis, el nombre d’empreses exportadores, la inversió estrangera o el nombre de turistes estrangers. Totes elles són variables que posen de relleu la importància que ha tingut la component exterior en la recuperació econòmica de Catalunya.

El 2014 i 2015, les exportacions de béns i serveis de Catalunya han crescut a un ritme superior al de les exportacions mundials i també al de les exportacions dels països desenvolupats. Per tant, Catalunya està guanyant quota de mercat en el comerç mundial, el que significa que l’economia catalana ha millorat la seva competitivitat exterior.

El 2015 també ha estat un any molt positiu pel que fa a la inversió estrangera. Aquesta és una variable molt erràtica any a any, com podem observar en el gràfic, però si analitzem un període temporal ampli (més de 20 anys) es poden extreure dues conclusions. La primera és que a partir del 2010 es produeix un salt d’escala en el volum d’inversió que rep Catalunya de l’estranger: mentre que abans del 2010 la inversió estrangera estava a l’entorn dels 2.000 milions d’euros anuals, a partir de 2010 aquesta mitjana puja a 3.700 milions. Dins aquesta tendència, el 2015 ha estat un any molt positiu, en el qual s’ha fregat la xifra de 4.800 milions d’euros, similar a la dada del 2010. La segona conclusió és que de mitjana 1/3 de la inversió estrangera té per destí la indústria, el que vol dir que el sector industrial no ha perdut atractiu en l’atracció d’inversió estrangera a Catalunya.

El 2015 s’ha caracteritzat per un augment de la confiança empresarial, que està en màxims històrics des de l’inici de la sèrie l’any 2012. Aquest indicador de confiança ha millorat per a totes les dimensió d’empreses però on s’observa l’augment més destacat és en el grup d’empreses d’entre 10 i 50 treballadors, el que significa que les petites empreses, sobre les quals es recolza bona part de l’ocupació del nostre país, estan notant la recuperació econòmica tant o més que la resta.

A nivell sectorial, la gran novetat és que el sector de la construcció registra la primera taxa positiva en vuit anys. Però i tot i créixer a un ritme del 3,4% (igual que el conjunt del PIB) el 2015, la seva contribució al creixement global de Catalunya ha estat únicament d’una dècima, per la intensa pèrdua de pes econòmic que ha registrat els últims anys (ha passat de ser gairebé el 12% del PIB total al 4,7% el 2015). Per tant, estem molt lluny de tornar a la situació de partida, tot i que els indicadors del mercat de l’habitatge ja mostren una notable recuperació (visats, compravendes, hipoteques i preus). En canvi, el sector de l’obra pública ha registrat un descens acusat el 2015 per les restriccions pressupostàries.

Quant al mercat laboral, la novetat de 2015 és que la indústria ha pres el lideratge als serveis en la creació de llocs de treball. Així dels 46.800 llocs de treball creats el 2015, la meitat han anat al sector industrial.

Les previsions per a aquest any 2016 refermen la tendència positiva de l'economia catalana, tot i que anticipen certa desaccelaració, però més suau del que es preveia inicialment. Així, el PIB podria passar de créixer un 3,4% el 2015 a un 2,9% el 2016 i un 2,7% el 2017, segons la Generalitat de Catalunya. De fet, en el primer trimestre de l'any 2016, el creixement del PIB ha estat dues dècimes inferior al de l'últim trimestre del 2015. Però malgrat aquesta desaccelaració, l'economia catalana encara creixerà per sobre de la mitjana dels països avançats -que segons l'FMI ho faran a un ritme al voltant del 2%-, el que vol dir que Catalunya guanyarà pes econòmic dins les economies desenvolupades.

Aquest ritme intens de recuperació econòmica està permetent aproximar-nos al nivell de PIB que teníem abans de la crisi. L'any 2017 el PIB català ja superarà el del 2017, mentre que en termes d'ocupació l'ajust trigarà més a corregir-se (només hem recuperat un 26% de l'ocupació perduda durant la crisi).

En resum, les exportacions han estat la palanca de la sortida de la crisi gràcies a l'augment de la competitivitat i això ha permès impulsar la inversió productiva i, en conseqüència, la creació d'ocupació i consum.

Però no tot el balanç econòmic és tan positiu. Continuen havent incerteses que poden afectar a la confiança inversora aquest any, algunes són internes, relacionades amb el context polític, i altres externes, relacionades amb el Brexit, la situació de la Xina, el preu del petroli, etc.

D'altra banda, l'economia catalana continua tenint tres grans reptes per afrontar, que són: la reducció de les desigualtats a través de la creació d'ocupació de qualitat i la reducció de la taxa d'atur; un augment de la productivitat per la via de la innovació i la formació; i fer compatible el creixement econòmic amb la reducció del dèficit i l'endeutament públic.

EVOLUCIÓ DE LES PROVÍNCIES I COMARQUES CATALANES EL 2015

  • Segons estimacions pròpies, les províncies que han registrat un major avenç del VAB a preus corrents el 2015 han estat Barcelona i Girona (3,6%), seguides per Tarragona (3,5%) i, en darrer terme, Lleida (2,5%). En general, les quatre demarcacions s'han beneficiat d'una millora de l'activitat industrial i dels serveis, en especial per la bona temporada turística.
  • Les exportacions han crescut el 2015 a totes quatre demarcacions, però ho han fet amb més intensitat a Lleida (9,6%), Girona (6,5%) i Barcelona (6,4%), que a Tarragona (2,5%), on s'ha notat el descens de les exportacions en valor de productes químics i petrolífers.
  • Totes les comarques catalanes a excepció de l'Alta Ribagorça i el Priorat han registrat un augment del nombre d'afiliats a la S.S. Les comarques amb creixements més elevats (per sobre del 5%) han estat el Berguedà, Osona, el Vallès Oriental, el Gironès, la Vall d'Aran, el Pallars Sobirà i la Cerdanya (veure mapes).

Enllaços:

Notícia completa (inclou gràfics i mapes)

Memòria Econòmica Catalunya 2015

Presentació Memòria Econòmica de Catalunya Sra. Carme Poveda

Presentació Memòria Econòmica de Catalunya Sr. Oriol Amat

 

 
10/06/2016

Jornada del Cercle a la Costa Brava per analitzar les diferents fòrmules de concessions com a sistema de gestió d'infraestructures

Les empreses concessionàries subratllen que són necessàries per a la gestió d'alguns béns públics.

La dinovena jornada del Cercle d’Infraestructures de la Costa Brava,  celebrada aquest matí a la seu de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols, s'ha centrat en la divulgació de diferents fórmules de concessions per promoure obra pública o la gestió de bens públics. En temps de crisi i restriccions pressupostàries del sector públic, cada cop més administracions recorren a concessionàries per tirar endavant grans projectes. Els ponents convidats per a la taula rodona han estat el president de la Cambra de Concessionaris i Empreses vinculades al sector públic en l'àmbit de les Infraestructures, Equipaments i Serveis (CCIES), Francesc Sibina; el director tècnic de Cedinsa, Jordi Solanes;  el director general executiu de Rubau Tarrés SAU, Ramon Anglada; i l'alcalde de Sant Feliu, Carles Motas, moderats pel periodista Josep Puigbò. El  debat, organitzat per les Cambres de Comerç de Sant Feliu de Guíxols i Palamós amb la Fundació Cercle d’Infraestructures, ha reunit una quarantena d’assistents.

En la primera intervenció, el president de la CCIES, Francesc Sibina, ha recordat que avui les concessions són “més necessàries que mai” a l'hora de materialitzar grans obres planificades per les administracions, “amb un dèficit públic crescut, posa disponibilitat pressupostària i dificultats financeres”. Sibina, però, ha lamentat la “legislació dispersa” a Catalunya i l'Estat espanyol, amb una legislació general que encara està coixa sense reglament i un marc desfasat que no preveu, per exemple, l'escenari actual d'inflació baixa i fins i tot períodes d'IPC en negatiu. Pel president de la CCIES, cal consensuar canvis legals amb la interlocució del sector privat i assumir la normativa europea. En cas contrari, ha insistit, continuarà havent-hi un clima d'”inseguretat jurídica” que han agreujat les fallides de les concessions de les autopistes radials madrilenyes o l'incompliment dels contractes signats per al desenvolupament de l'energia eòlica.

A continuació, el director tècnic de Cedinsa, concessionària de 270 quilòmetres d'autovies i autopistes de la Generalitat com ara l'Eix Transversal, l'Eix Maçanet – Castell d'Aro o el Vic-Ripoll, ha defensat la fórmula del peatge a l'ombra per desencallar els projectes durant els anys més durs de la crisi econòmica, amb una inversió global avançada de 1.400 milions d'euros que la Generalitat anirà reemborsant durant les pròximes tres dècades. Jordi Solanes ha argumentat que la implicació de l'empresa va més enllà de la construcció dels trams, ja que s'encarrega de mantenir un “nivell de qualitat i servei estable per a l'usuari” al llarg del període de concessió, i ha recordat que “en temps de crisi, una de les primeres coses que han abandonat les administracions ha estat el manteniment i la conservació de carreteres”.

En tercer lloc, Ramon Anglada, director general executiu de Rubau Tarrés SAU, ha posat un exemple de concessió per fer possible un equipament, en el cas de l'enderroc i construcció del nou mercat municipal d'Olot. L'obra, amb un cost de 7,8 milions, va permetre renovar totalment l'equipament, amb un supermercat associat de la cadena Mercadona i un aparcament subterrani de nova promoció que ha quedat en mans de la mateixa empresa que explotava el pàrquing de l'Hospital. Tot plegat, amb aportacions de Mercadona, la concessió de l'aparcament i una petita inversió de l'Ajuntament, va fer que el mercat fos una realitat en dos anys. I ara els paradistes i concessionaris acaben de completar el pressupost amb el pagament del cànon i una partida anual adreçada a Dinamització Econòmica.

Finalment, l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, va posar-hi el punt de vista de les administracions públiques, en aquest cas d'un municipi de 22.000 habitants del qual depenen 8 concessions diferents, amb serveis com ara la recollida de residus, una escola bressol, el cementiri, el gimnàs i la piscina coberta, la programació i gestió del festival de la Porta Ferrada o l'aigua i l'enllumenat públic. Per Motas, el debat polític a favor o en contra de les concessions s'hauria de superar per decidir, amb estudis acurats en cada cas, la conveniència i viabilitat de cada opció. I sí que va subratllar que “calen mecanismes de control posterior” perquè es garanteixi un bon servei al contribuent.

En el torn de debat posterior, el president de la Cambra de Sant Feliu, Joan Puig, ha suggerit l'opció d'explorar mecanismes de concessió per fer possibles les obres del Museu Thyssen al municipi guixolenc..

Les intervencions també han servit per plantejar la necessitat d'una eurovinyeta o solució similar perquè els conductors participin econòmicament dels costos de mantenir la xarxa viària, una alternativa que permetria abordar la conservació de la xarxa de peatges més enllà del final d'algunes concessions. El president de la Cambra de Palamós, Xavier Ribera, va tancar la jornada amb el convenciment que alguns dels temes derivats serviran per aprofundir-hi en les pròximes sessions del Cercle d'Infraestructures.

  

 

 

 

 
27/05/2016

Les Cambres de Sant Feliu i Palamós, integrants de la Taula Estratègica del Corredor del Mediterrani

  • El cap del Govern anuncia una reunió interregional a València per “constatar en la pràctica el que representa el retard d’aquesta infraestructura”
  • Un centenar d’agents econòmics i socials i administracions han participat a la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani per impulsar un eix que concentra el 44% del PIB de tot l’Estat

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha reivindicat aquest matí “la imperiosa necessitat que el Corredor Mediterrani formi part de manera prioritària de les agendes dels governs espanyol i francès”, perquè es tracta d’una “prioritat inajornable”. 

El cap de l’Executiu ha anunciat que en les properes setmanes es farà una reunió a València amb els governs valencià, balear i també en sintonia amb els de Múrcia i Andalusia i molt significativament de la regió d’Almeria, per demostrar “el gran i creixent consens interregional” i “constatar en la pràctica el que representa el retard de Corredor Mediterrani”. Ho ha dit després de celebrar-se la reunió de la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani, on també hi han participat el consellers de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget.

 

El president ha explicat que d’aquesta manera es vol donar “un missatge clar i contundent sobretot a l’Estat espanyol i a la Unió Europea”. “Volem que el Govern espanyol escolti la veu d’Europa, de la societat diversa i plural, amb empresaris, institucions, sindicats, universitats, representants polítics, que considerem de manera molt generalitzada que cal atenció, compromís i execució sense demora als projectes que formen part del tram del Corredor Mediterrani”, ha reblat.

 

El cap del Govern ha subratllat també “l’enorme consens social i polític” que hi ha hagut entre els més d’un centenar d’agents econòmics i socials i administracions participants a la sessió de treball que s’ha celebrat avui a Pedralbes respecte a la “preocupació pel retard” d’aquesta infraestructura i a les conseqüències que se’n deriven. I, en aquest sentit, s’ha mostrat convençut que amb la voluntat de coordinació entre territoris i els actors diversos implicats “en els deures del futur Govern de l’Estat espanyol, a les primeres ratlles de la llibreta en blanc que haurà d’obrir hi hauria de constar, per voluntat d’amplíssim consens de tot aquest territori, una obra que discorre a un espai on l’economia europea se la juga”.

 

En la seva compareixença davant dels mitjans de comunicació, el president s’ha referit a l’informe emès ahir pel Tribunal de Comptes de la UE que denuncia la manca de compromís dels governs espanyol i francès per tirar endavant el corredor Mediterrani. Una “alerta europea”, ha dit Carles Puigdemont, que “ens confirma que estem en temps de descompte”. El cap de l’Executiu ha recordat, en aquest sentit, que prop de 20.000 trens haurien de circular diàriament pel corredor abans del 2019, i actualment n’hi passen menys d’un miler. “Quan parlem de retard, estem parlant de pèrdua de llocs de treball, de competitivitat de les nostres economies i d’oportunitats en l’estratègia d’industrialització del nostre teixit econòmic”. I això, ha reblat, “té conseqüències absolutament perjudicials per a la nostra gent”.

“Volem i necessitem que sigui una realitat aquesta expectativa que diu la UE que té el corredor Mediterrani”, ha continuat el president, perquè, ha recordat, és una infraestructura que “discorre per un espai on l’economia europea se la juga”. I és que és un eix que concentra el 44% del PIB de tot l’Estat espanyol, el 50% de les exportacions i les importacions i el 47% de les empreses que hi ha a tot l’Estat. Aglutina també grans infraestructures com els ports d’Algesires, Almería, Màlaga, Motril, Almería, Cartagena, Alacant, València-Sagunt, Castelló, Tarragona i Barcelona, que generen el 78% de tot el trànsit de mercaderies de l’Estat i el 82% del moviment de contenidors. 

Línies de treball de la Taula Estratègica

Justament, l’estratègia institucional és una de les sis línies de treball acordades en la reunió d’aquest matí de la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani. En aquest camp, a banda d’acords amb València, Múrcia, les Illes Balears i Andalusia, també s’establiran mecanismes de seguiment i col·laboració amb els governs de l’Estat i de la UE.

En matèria d’infraestructures, es definirà una agenda d’inversions certa i creïble acordada amb l’Estat i la UE. I pel que fa als serveis de transport i logística i la seva digitalització, es crearà un Comitè català de serveis multimodals.

En l’àmbit econòmic, s’analitzaran les necessitats en matèria de transports de les diferents activitats econòmiques per promoure el creixement d’importacions i exportacions.Finalment, en el terreny comunicatiu, es crearà i difondrà la marca CMED com a referent mundial. I, a nivell operatiu es crearà l’Oficina Catalana del CMED.
 

Per garantir l’operativitat de les actuacions, es crearan quatre grups de treball que seran els encarregats de desenvolupar les diferents estratègies i que estaran integrats per representants dels agents econòmics, socials i institucionals presents a la Taula. Una comissió permanent elaborarà el calendari a seguir i vetllarà per la transparència, la transversalitat i el seguiment de les actuacions. 

 

Barcelona, 25 maig 2016 

 
20/05/2016

Oriol Amat i Josep Maria Ureta anatlizen fòrmules perquè les empreses creixin en l'onzè dels Debats d'Economia a Begur

El catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona Oriol Amat, i el periodista Josep Maria Ureta han debatut aquesta tarda sobre les estratègies que poden seguir les empreses per reeixir i sortir de la crisi, tot analitzant casos exemplars d'èxit i les seves estratègies. Amat i Ureta han estat els ponents de l'onzena edició dels Debats d'Economia a Begur, que promouen les cambres de Comerç de Palamós i Sant Feliu i  l’Ajuntament begurenc, amb el suport de Banc Sabadell. La jornada ha aplegat més d'un centenar d'assistents a l'Hotel Aiguablava de Fornells.

 

La jornada, sota l'encapçalament Què fan les empreses que avancen, estrenava format, amb l'objectiu que més enllà de la interacció amb el públic un cop finalitzada la ponència, els dos convidats contrastessin els seus punts de vista. Amat ha començat desgranant estadístiques: de cada 10.000 ciutadans, 1.000 tenen vocació emprenedora, però només 600 acaben fent el pas. Quatre mesos després, la selecció natural fa que només el 50% resisteixin i poques arriben als 10 anys. Dins de tot el teixit empresarial català, el catedràtic  ha posat de relleu que de les 600.000 empreses existents, només n'hi ha cada any entre 200 i 500 que entren en els paràmetres d'alt creixement, amb increments de facturació per sobre del 15%.

 

Entre els secrets de l'èxit, Amat ha destacat el de saber triar els moments en què s'ha de comprar o s'ha de vendre, i ho ha il·lustrat amb el cas de les entitats bancàries que es van desprendre de les carteres d'immobles en els anys 2006 i 2007, abans de l'esclat de la bombolla de l'habitatge, que ara són les que estan més ben posicionades. També ha esmentat factors com el lideratge, la qualitat, la innovació, la prudència en la inversió i l'endeutament o la bona gestió successòria. Entre tots aquests aspectes, el catedràtic  destaca el fet que el 70% de les empreses catalanes ja han introduït mecanismes de retribució variable en les plantilles, pel que fa a assoliment d'objectius o repartiment de beneficis.

 

Ureta, per la seva banda, s'ha centrat en l'anàlisi del nou escenari tecnològic, una revolució que ha agafat moltes empreses a contrapeu sumant-hi l'efecte de la crisi. “Moltes empreses no saben interpretar nous llenguatges”, ha alertat, manllevant paraules del científic Jorge Wagensberg. I ha posat com a exemple el cas del gegant de les vendes a través d'internet Amazon, amb més de 125 milions de productes en el catàleg i eines per conèixer els gustos i necessitats dels clients potencials a través de la seva navegació per la xarxa. Amat ha minimitzat els efectes “disruptius” d'internet sobre les empreses, que inscriu en alguns sectors concrets. Però des del públic s'ha manifestat la preocupació sobre la pervivència del comerç tradicional davant la progressió a l'alça de les compres a través de la xarxa.

 

El debat ha acabat virant cap a qüestions quotidianes de les petites i mitjanes empreses en el nou escenari, com ara el deute, el baix nivell dels tipus d'interès o la pressió fiscal. Amat aposta per una actitud prudent a l'hora d'endeutar-se, mirant de no superar mai el 50% del balanç empresarial. I ha coincidit amb Ureta que l'escenari de tipus al 0% és una nova “bombolla” que “no acabarà bé”, perquè es corre el risc d'endeutar-se massa sense pensar que els tipus poden pujar de cop. Respecte a l'esforç impositiu, un assistent ha demanat si hauria de tributar de la mateixa manera l'empresa que guanya 6.000 euros amb força plantilla, en comparació amb una gran multinacional que ofereix els serveis en diferents països amb una ràtio inferior de treballadors. Amat i Ureta han argumentat que és una situació complicada de resoldre, en què es barregen qüestions com ara l'heterogeneïtat fiscal entre països, l'existència de paradisos fiscals –el periodista prefereix parlar de refugis, perquè “pagar impostos tampoc no és cap infern”– i els entramats i l'enginyeria societària de moltes grans multinacionals.

 
14/05/2016

Nou acord institucional per a potenciar el tràfic de creuers a Palamós i Roses

  • L’acord marc ha d’impulsar una línia de treball conjunta per a captar noves companyies, fidelitzar navilieres i posicionar els ports de Palamós i Roses i la seva destinació turística en la ruta de les línies de creuers.
  • El secretari d’Infraestructures, Ricard Font, destaca que una inversió de 70.000 euros en promoció generarà un impacte econòmic de 2 milions al territori 

El secretari d’Infraestructures i Mobilitat i president de Ports de la Generalitat, Ricard Font, ha signat aquest dissabte un nou acord per a promoure els creuers de Palamós (Baix Empordà) i Roses (Alt Empordà), juntament amb la vicepresidenta del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Marta Felip; l’alcalde de Palamós, Lluís Puig; l’alcaldessa de Roses, Montserrat Mindan; el vicepresident de la Cambra de Comerç de Palamós, Albert Vancells, i en representació de la Cambra de Comerç de Girona, Narcís Coll. 

El nou acord institucional ha de promoure els ports de Palamós i Roses i les seves destinacions turístiques entre la indústria creuerística arreu del món. L’acord tindrà una vigència de quatre anys, un temps per a que els dos ports i els seus destins continuïn col·laborant estretament per a augmentar el nombre de companyies i escales, consolidar les línies de creuers que ja visiten aquests ports i fomentar l’oferta turística. 

El secretari d’Infraestructures ha destacat l’important retorn econòmic que tindran les accions promocionals que es faran.   “Els 70.000 euros invertits en promoció generaran un impacte econòmic de 2 milions al territori aquesta temporada” i ha afegit que “aquest és un acord continuista que posa en valor els dos ports i les seves destinacions arreu del món”. El president de Ports també ha avançat que està previst que aquesta temporada arribi el passatger número 300.000 a les instal·lacions de Palamós. 

Creació de la marca Costa Brava 

L’edició d’aquest conveni es va iniciar amb Palamós l’any 2010 i Roses es va incorporar l’any 2011. Un any després, el 2012, es va crear la marca Costa Brava Cruise Ports per a unificar la promoció conjunta dels dos ports i els seus destins turístics davant la indústria internacional de creuers. Amb aquest acord la marca surt reforçada per a posicionar-se més en el sector. 

L’acord fixa l’elaboració d’un Pla d’accions anual, d’acord amb l’estratègia de màrqueting definida per les institucions signants de l’acord, per a que les línies de treball establertes potenciïn l’activitat de creuers a Palamós i Roses i aportin més turisme a la Costa Brava. El Pla d’accions per a la temporada 2016 disposa d’un pressupost de 70.000 euros i es preveuen les principals actuacions següents:  

      Fer accions destinades a captar noves companyies i consolidar les existents per a incrementar el tràfic de creuers 

      Participar amb els dos ports i els seus destins als principals fòrums del sector. En aquest context,  Palamós i Roses van participar a la fira internacional més important del sector  “Seatrade Cruise Shipping”, el març passat als Estats Units, i el setembre pròxim es participarà a la fira de creuers de la Mediterrània “Seatrade Cruise Med”, que se celebrarà a Tenerife, entre d’altres esdeveniments 

      Organitzar viatges per familiaritzar i donar a conèixer els ports i la seva àrea d’influència 

      Incentivar la creació de productes i activitats per oferir als turistes     de creuers una experiència més àmplia del territori 

-      Realitzar accions per a copsar possibles necessitats en la destinació en el desenvolupament de l’activitat de creuers 

-      Dissenyar i organitzar jornades i seminaris de sensibilització i formació en matèria de turisme de creuers amb associacions i organismes. 

A més d’aquest acord, el port de Palamós actualment ocupa la vicepresidència del ports petits dins la Junta directiva de Medcruise (Associació dels ports amb tràfic de creuers a la Mediterrània). El fet de ser part de la directiva de Medcruise enforteix la posició i afavoreix la promoció dels ports de la Costa Brava en el sector de creuers.

 
18/04/2016

Les Cambres de Comerç de Palamós i Sant Feliu de Guíxols diagnostiquen que la facturació de les empreses va a l'alça, però amb contenció a l'hora de créixer

Presenten els resultats de l’enquesta de conjuntura econòmica feta entre un centenar d'empreses associades del Baix Empordà, el Gironès i la Selva

 Les Cambres de Comerç de Palamós i Sant Feliu de Guíxols certifiquen que la facturació de la majoria d'empreses va millorar o es va mantenir l'any passat respecte a les dades de 2014. Per bé que a l'hora de contractar més treballadors o invertir, l'empresariat manté la prudència. Són algunes de les conclusions que les dues cambres baix-empordaneses extreuen de la darrera Enquesta de Conjuntura, completada durant el mes de febrer entre una mostra d'un centenar d'empreses associades dels 14 municipis de les demarcacions de les Cambres, i que reflecteix que les empreses també reclamen rebaixes en les cotitzacions per la Seguretat Social dels treballadors, la pressió fiscal o el preu de l'energia. 

Aquest any, el sondeig arriba a la seva tercera edició, amb l’objectiu de copsar la situació real del teixit econòmic a la comarca, més enllà de les grans dades macroeconòmiques dels governs i organismes internacionals. El president de la Cambra palamosina, Xavier Ribera, destaca que l'acumulació de dades permet comprovar l'evolució respecte a dos anys enrere, tot reflectint que “continua la tendència a la millora” en aspectes com la facturació, però aquest clima positiu encara no es tradueix en un creixement clar dels llocs de treball. En aquesta darrera enquesta també es percep un ambient de “cautela” respecte a la inversió de les empreses en el manteniment, renovació o creixement de l'activitat. 

Des del punt de vista de la facturació, un 46% de les empreses consultades admeten que al tancament de l'exercici de 2015 han millorat els números de l'any anterior (dos anys enrere només un terç de les activitats creixia en facturació). Un 30% dels empresaris han mantingut els números de 2014, tot i que encara hi ha un 24% de casos en què la facturació és inferior a la d'un any abans. A l'hora de fer projeccions, l'escenari de futur dels enquestats és més positiu, ja que un 51% de les empreses pensen que milloraran els números al llarg del present exercici. I només un 11% preveu empitjorar-los. 

Ribera, en canvi, destacava que a nivell de plantilles, la situació és d'”estabilitat”. El 68% de les empreses van mantenir la xifra de contractes laborals invariable al llarg de 2014, mentre que un 19% van contractar més treballadors i el 14% restant en va prescindir. Amb vista a 2016, la major part d'empresaris (74%) no es planteja contractar més plantilla. Un 15% té plans de créixer en nombre de treballadors i un 12%, en canvi, contempla la possibilitat de fer algun ajust a la baixa o menys contractacions de temporada. 

En el capítol d'inversions, s'inverteix la tendència de desglaç detectada l'any passat, i aquest 2016 un 53% dels enquestats no té plans inversors, per bé que el president de la Cambra de Palamós va destacar que les magnituds dels que no invertiran i els que sí es continuen movent en torn al 50%.A l'hora de fer inversions, però, sí que s'aprecia un augment dels projectes finançats amb una combinació de fons propis i crèdit extern, una fórmula que passa del 27% de 2014 al 42% previst per a aquest any. “Estem en un escenari de facilitat creditícia i tipus baixos d'interès”, va justificar   Ribera, sense obviar que entre l'empresariat continua apostant per reduir el deute financer amb les entitats de crèdit. Un 59% de les empreses consultades, de fet, no va demanar cap préstec nou l'any passat, però entre el 41% que sí ho van fer, el 93% va aconseguir el finançament extern. L'aixeta del crèdit, doncs, s'ha obert, però Ribera lamentava que “potser algunes empreses que encara necessitarien crèdit per tirar endavant no l'aconsegueixen per culpa dels balanços negatius”. 

L'enquesta, finalment, identifica com a principals dificultats per funcionar la disminució dels marges de rendibilitat i benefici (22%), la caiguda de vendes (19%), que ja encapçalaven les preocupacions l'any passat però s'han invertit en l'últim any. En paral·lel, creix la inquietud dels participants en el sondeig per l'elevat cost de l'energia (14%) tot i la caiguda del preu del petroli, i per l'increment dels costos de personal (14%), especialment pel que fa a la despesa de les cotitzacions socials. En aquest sentit, els empresaris reclamen com a prioritats normatives una rebaixa dels costos de Seguretat Social, de la pressió fiscal i una simplificació de normatives i tràmits burocràtics. 

Respecte a les previsions macroeconòmiques de 2016, Ribera va destacar els nivells baixos del preu del petroli, la inflació i els tipus d'interès, però la previsió de les dues cambres és que el creixement econòmic continuï lleugerament per sobre del 2% del PIB i un progressiu increment de la pressió fiscal en els pròxims dos anys per quadrar l'elevat dèficit del sector públic. Pel que fa a les exportacions i el consum intern, Ribera creu que el creixement serà moderat, també en un context d'elevada inseguretat internacional. 

Aposta per les accions formatives

Per la seva banda, el president de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols, Joan Puig, va destacar l'aposta de les dues institucions per incrementar les accions formatives, a més del camp del turisme i en matèria de comerç. Els cursos, seminaris i accions divulgatives celebrades al llarg de 2015 van aplegar vuit centenars de participants. I aquest 2016 tornaran a impartir cursos del PICE (Plan Integral de Cualificación y Empleo) adreçats a joves sense els estudis necessaris per accedir al mercat laboral. Totes dues cambres van contribuir l'any passat a la confecció de 32 plans d’empresa i el servei de suport a emprenedors va atendre 123 usuaris. 

Pendents de la fusió

Fa un any que les dues cambres treballen plegades per preparar la fusió, un tràmit que no podran completar fins que el Parlament aprovi la nova llei catalana que regularà el mapa català de Cambres de Comerç. De moment, cadascuna conserva  òrgans executius i pressupost propi, però paral·lelament, aquest any ja presentaran un annex amb un únic pressupost consolidat per a 2016 i la liquidació consolidada de l'exercici 2015. Amb vista al futur, es plantegen fer servir la nova denominació de Cambra de Comerç de la Costa Brava, i mantenir les seus actuals de Sant Feliu de Guíxols i Palamós.

 
12/04/2016

Les Cambres de la Costa Brava Centre, Sant Feliu de Guíxols i Palamós organitzen la Jornada Cultura d'una empresa

 

Amb aquest títol es va iniciar el dimarts 12 d’abril de 2016, tot un seguit de jornades i trobades empresarials que s’aniran fent al llarg de l’any a les Cambres de Comerç de Sant Feliu de Guíxols i de Palamós indistintament, on es debatran diferents temes d’interès per a les empreses: internacionalització, marketing online, estratègies de lideratge, finances...  Empreses de renom, experts en diferents àmbit de l’empresa i empresaris hi participaran exposant les seves experiències professionals per donar a conèixer i compartir noves maneres de anar endavant i de millora continua a les empreses.

Aquesta primera trobada hi van assistir una quarantena empresaris de la nostra demarcació de Cambra Sant Feliu i Palamós, la majoria empreses exportadores i interessades en els mercats internacionals. La jornada va anar a càrrec del senyor Josep Maria Lloreda, reconegut empresari que ha marcat un estil personal al capdavant de KH Lloreda, empresa familiar, creadora del conegut KH-7, un producte que va reinventar l’empresa durant la crisi dels noranta.

 

KH Lloreda és un referent en innovació i màrqueting, que va evolucionar des d’una empresa de recobriments de joies a fabricar desgreixants. Actualment té una facturació superior als 45 Milions d’€ amb un 6% de la producció dedicat a l’exportació (el seu model d’expansió internacional ha estat font d’estudi universitari) i unes perspectives de creixement molt ambicioses amb nous productes i nous mercats.

El Sr. Lloreda va exposar la gestió i la cultura emprada per crèixer, afrontar situacions adverses, estudiar les necessitats dels clients, la successió al capdavant de l'empresa...

També va destacar la funció de la responsabilitat social corporativa, la organització i relació amb els treballadors, la necessitat d'innovar en totes les àrees de l'empresa.

Molts i diversos conceptes que van sorpendre als assistents i que queden avalats pels resultats i la posició en el mercat de KH LLoreda.

 

 
14/03/2016

Mentre el comerç mundial s'alenteix, les exportacions catalanes assoleixen un nou rècord històric el 2015

  • El Pla d’Acció Internacional de les cambres catalanes contempla 64 accions a 95 països, amb Àfrica i Orient Mitjà com a destinacions principals.
  • Les Cambres han organitzat accions de promoció a tots els països on més ha crescut la presència de productes catalans.
  • L’any 2015 ha representat un exercici rècord per a les exportacions de béns catalanes (valorades a preus corrents) que han crescut gairebé un 30% en relació amb el 2007.
  • La internacionalització de l’economia catalana representa un canvi estructural, reflectit en l’augment del pes de les exportacions de béns i serveis sobre el PIB (del 30% el 2005 al 37% el 2014) i, molt especialment, per l’augment del nombre d’empreses exportadores regulars de més de 50.000€, que han assolit un màxim històric de 7.185 empreses l’any 2015.
  • El dinamisme de l’exportació dels últims anys ha estat protagonitzat sobretot per les empreses grans que exporten més de 50 milions d’euros. Gairebé la meitat de les exportacions depèn de 100 empreses.

El Consell de Cambres de Catalunya ha presentat aquest matí el Pla d’Acció Internacional (PAI) 2016. Es tracta del pla d’internacionalització de les cambres catalanes, que persegueix donar suport a les empreses catalanes en totes les etapes de la internacionalització, des de la iniciació a l’exportació fins la implantació, passant per la consolidació i diversificació de mercats internacionals. El PAI d’enguany fa especial incidència en la promoció internacional i contempla 64 accions que inclouen missions directes, missions inverses, fires industrials i trobades empresarials a 95 països diferents.  

Els serveis d’internacionalització de les cambres catalanes tenen l’objectiu d’aportar valor a les empreses catalanes acostant-les als països amb més oportunitats de negoci en els quals l’empresa pot tenir més dificultat per fer una primera prospecció en solitari. Per aquest motiu, les cambres han intensificat el nombre de missions a les àrees geogràfiques amb més potencial: a l’Àfrica i l’Orient Mitjà -amb un total de 30 missions a 50 països, destacant països com Iran o Algèria-; i a països de l’Àfrica Occidental com Ghana, Costa d’Ivori i Nigèria.  

A Amèrica, hi ha previstes 11 missions a 13 països i hi destaquen les missions i fires a Cuba. A Àsia es faran 9 missions a 15 països, principalment a països del sud-est asiàtic, Japó i Corea del Sud. S’organitzaran 11 missions a 23 països europeus, entre les quals hi destaquen les accions dirigides al sector de subcontractació industrial a Alemanya, França i el Regne Unit.

En total, s’espera que prop de 500 empreses catalanes participin a les accions planificades al PAI 2016, especialment dels sectors de sistemes industrials, alimentació i salut. En els darrers tres anys, el nombre acumulat de participants, tant catalans com estrangers, ha estat de més de 900. 

La línia estratègica del PAI per als propers anys 2016-2018 és oferir a les empreses un ventall de serveis d’internacionalització que doni resposta a les seves necessitats i que permeti, no només augmentar la base d’empreses exportadores, sinó també diversificar les exportacions a mercats tercers amb un important potencial econòmic i comercial.   

Perspectives econòmiques internacionals

L’acte ha servit també per presentar una anàlisi de les perspectives econòmiques internacionals i per fer un balanç de les exportacions catalanes durant els últims anys.  En primer lloc, i pel que fa a perspectives econòmiques internacionals, s’han destacat tres tendències clau: desacceleració de l’economia mundial, alentiment del comerç mundial i la crisi dels països emergents amb l’epicentre a la Xina.  

La crisi de confiança als mercats financers i la feblesa de la demanda als mercats de béns i serveis reflecteix la desacceleració de l’economia mundial, tot i que l’escenari d’una recessió mundial no és, de moment, el més probable. Tot i això en un context en el que les polítiques econòmiques aplicades s’han mostrat insuficients per evitar la desacceleració.  

El creixement del comerç mundial, per la seva banda, es desaccelera, en part per raons cícliques, associades a l’alentiment de la demanda mundial i els preus de les matèries primeres, però també per raons estructurals, que provoquen una disminució relativa dels fluxos de béns en favor dels serveis i dels intangibles.

En aquest sentit, el canvi de model de creixement a la Xina està contribuint a alentir el comerç mundial els propers anys. A més, s’observa una contracció de les cadenes de valor globals, en la mesura que la Xina integra una proporció més gran dels béns intermedis que abans importava per ser acoblats. Aquest fenomen també s’observa a les economies desenvolupades, en línia amb la tendència d’apropar la producció als mercats.  

Les noves tecnologies aplicades a les manufactures canviarà també la naturalesa dels fluxos comercials. Els fluxos internacionals de béns, serveis i capitals s’han reduït del 53% del PIB mundial el 2007 fins el 39% el 2014, mentre que els fluxos d’informació digital augmenten exponencialment.  

Caldrà tenir en compte, a més, el desplegament d’una Nova Ruta de la Seda impulsada des de Pequín, a mesura que les empreses xineses s’estableixen per produir en països amb costos més baixos (Sud Est Asiàtic, l’Àsia Central i el Mitjà Orient), i es reserva les activitats de més valor afegit.  

De fet, el comerç mundial està encara molt concentrat en una dotzena de grans economies que representen la major part dels fluxos mundials de béns, serveis, capital i també d’informació. De cara al futur, l’Índia, l’Àfrica i l’Amèrica Llatina amb un gran potencial de creixement, agafaran el relleu de la Xina i impulsaran una nova onada de creixement del PIB i del comerç mundials.   

La internacionalització és el camí

Malgrat la desacceleració de l’economia internacional, l’alentiment del comerç mundial i la crisi als països emergents hi ha factors com el desplaçament del centre de gravetat de l’economia mundial cap a noves economies emergents, l’estabilització de la població mundial, la creixent urbanització, i l’emergència de les classes mitjanes, que ofereixen enormes oportunitats a les nostres empreses.  

Les exportacions catalanes de mercaderies es van elevar el 2015 un 5,9% fins superar els 63.800 milions d’euros i marcar un nou rècord històric. Aquest rècord confirma el continuat procés de recuperació de les exportacions catalanes des dels mínims del 2009, en què van caure fins als 41.500 milions. Entre 2009 i 2015 s’observa una tendència creixent sostinguda que es tradueix en un augment acumulat del 54% en termes nominals.

El 2015, les exportacions catalanes van créixer més que les del conjunt de l’Estat, fins representar un 25,5% (25,1% el 2014). Ara bé, la tendència de fons mostra una pèrdua de pes de les exportacions catalanes, des del 28% assolit el 2001.

Una altra de les tendències que s’observa és que l’oferta exportadora catalana es diversifica per destinacions i es concentra per sectors. 

Augmenta, molt gradualment, la diversificació per destins. Els cinc primers són França, Alemanya, Itàlia, Portugal i Regne Unit. I augmenta també la concentració sectorial. Els tres principals sectors són la fabricació de vehicles de motor (de 15% a 17,1%), les indústries químiques (15,4% a 17,1%) i indústries de productes alimentaris (9,5% a 10,2%).

Hi ha 12.764 empreses que exporten més de 50.000 euros, d’aquestes 7.185 empreses ho fan de forma regular 

El nombre d’empreses exportadores (> 50.000 euros) ha augmentat de forma sostinguda des del 2009 fins al 2014, amb breu parèntesi el 2011, amb els creixements més importants concentrats els últims quatre anys; i l’any 2015 a nivell estable. S’ha passat d’11.586 empreses exportadores el 2011 a 12.764 el 2015, un 10,2% més.  

L’import mitjà per empresa ha augmentat el 2015 fins a 4,98 milions d’euros, el que implica un creixement del 6,5% amb relació a 2014. Des del 2011, en canvi, la xifra d’exportació mitjana per empresa és força estable, entorn dels 4,8 milions d’euros.  

Analitzant un període més ampli, del 2000 al 2015, el valor de les exportacions ha augmentat un 90,5% i el nombre d’empreses un 19%, el que implica un augment del 60,1% acumulat de l’import per empresa.

En conjunt, el creixement de les exportacions els darrers cinc anys prové en major mesura d’un augment del valor exportat per empresa (marge intensiu), que d’un augment de la base d’empreses exportadores (marge extensiu).  

Així mateix, el nombre d’empreses exportadores regulars (que han exportat de forma continuada durant almenys quatre anys consecutius) ha augmentat un 10,9% des del 2012, fins arribar a les 7.185 empreses, el que representa un rècord històric.

L’exportació es concentra cada vegada més en les empreses grans  

Les empreses que exporten més de 50 milions d’euros ha augmentat des del 49,4% fins al 54,7% del total entre 2007 i 2015. Així mateix, les 100 primeres empreses exportadores catalanes concentren el 47% de l’exportació total el 2015, nou punts més del que representen les 100 principals empreses exportadores a la resta de l’Estat.

Les 1.000 primeres representen el 80,4% de les exportacions totals a Catalunya i el 62,9% a la resta d’Espanya. Aquesta distribució no ha variat gaire en la darrera dècada. Catalunya concentra el 29,9% de l’exportació de les 100 principals empreses exportadores de l’Estat. En canvi, només representa el 15,3% de les empreses situades a partir de la posició 1.000 del rànquing.

 
14/03/2016

Es dóna a conèixer l'ampliació de l'estació marítima de Palamós a la fira de creuers Seatrade

  • Tres ports catalans participen aquests dies a la fira Seatrade Cruise Global 2016 dels Estats Units per a impulsar l’activitat de creuers, consolidar companyies i captar-ne de noves
  • El port de Palamós mostrarà als representants de la indústria de creuers l’ampliació que s’està fent de l’estació marítima per a acollir els passatgers de fora de l’espai Schengen

La Generalitat de Catalunya, a través de l’empresa pública Ports de la Generalitat, participa a la fira Seatrade Cruise Global 2016 -antiga Cruise Shipping Miami-, amb els ports de Palamós (Baix Empordà), Roses (Alt Empordà) i Sant Carles de la Ràpita (Montsià), per a promoure els serveis i l’oferta per a creuers. El fòrum internacional més important de la indústria de creuers se celebra del 14 al 17 de març, a Fort Lauderdale, Florida, (Estats Units). 

La fira Seatrade és el punt de trobada de les principals companyies de creuers del món amb els ports, els operadors turístics, els socis i els professionals de la indústria. En aquesta edició els responsables dels ports i les destinacions, els touroperadors i els professionals del sector  intercanviaran experiències amb les companyies Carnival, Crystal, Disney, Holland America, Norwegian, Paul Gauguin, Princess, Royal Caribbean, Saga Shipping, Seabourn, Silversea, The World i Windstar.  

Més projecció internacional  

L’actuació de l’estació marítima del port de Palamós, que va començar les obres al febrer, permetrà acollir els passatgers de creuers que vénen de fora de la zona Schengen. Aquesta condició obre la possibilitat de l’enclavament palamosí a l’embarcament i desembarcament de viatgers, dóna projecció internacional i reforça el sector turístic a la Costa Brava. 

Les obres tenen dues fases: l’ampliació de l’edifici i la distribució interna de l’espai. Actualment, s’està duent a terme la fase d’ampliació de l’estació marítima que preveu finalitzar a l’abril, coincidint amb l’inici de la temporada de creuers 2016 a Palamós.  

L’ampliació suposa allargar l’edifici fins a assolir 255 metres quadrats de superfície. Així mateix, la façana serà homogènia per a conservar al màxim la distribució original i incorporarà una superfície porxada per a donar aixopluc als passatgers. 

Un cop a feta l’ampliació de l’edifici, s’haurà d’executar la fase de distribució de l’interior de l’estació marítima per a encabir  la segregació dels controls segons la procedència dels passatgers, i l’espai per als cossos policials que realitzin la vigilància.  

Potenciar els creuers a la Costa Brava i al Delta de l’Ebre 

L’acció comercial dels ports de Palamós i Roses i Sant Carles de la Ràpita i les seves destinacions es farà amb les marques Costa Brava Cruise Ports i Delta Ebre Port. Els representants institucionals donaran a conèixer als responsables del sector els tres enclavaments catalans i les principals activitats que poden fer els turistes al territori. Aquestes accions ajudaran a posicionar els tres ports i les seves destinacions en el mapa de creuers, per a fidelitzar companyies i buscar-ne de noves. 

Les marques Costa Brava Port i Delta Ebre Port han estat possibles gràcies als acords institucionals per a promoure els tres ports gestionats per la Generalitat amb tràfic de creuers, així com l’ampli ventall d’activitats culturals, històriques, gastronòmiques, esportives i d’oci que s’ofereixen als turistes de creuer.  

Així, les institucions compromeses en treballar pel creixement de l’activitat creuerística a la costa catalana són les següents: Ports de la Generalitat; els ajuntaments de Palamós, Roses i Sant Carles de la Ràpita; els Patronats de Turisme Costa Brava-Girona i Terres de l’Ebre; i les Cambres de Comerç de Girona, Palamós i Tortosa.

 

 
10/03/2016

Les cambres catalanes demanen a Puigdemont que tiri endavant el projecte de BCN World

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'ha reunit aquest dijous al matí amb el president del Consell General de Cambres de Catalunya i de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, així com amb els presidents de la resta de cambres de comerç catalanes. A la trobada també hi ha assistit el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, el secretari del Govern, Joan Vidal de Ciurana.

En acabar la reunió, Valls ha explicat als mitjans de comunicació que les cambres catalanes han donat "suport" al Govern per tirar endavant BCN World -actualment anomenat com a projecte d'ampliació del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou- ja que es tracta d'una iniciativa "de desenvolupament per al territori i d'interès per a tot el país".

 
26/02/2016

Les Cambres de St. Feliu i Palamós estaran presents en el Saló de la Formació, Ocupació i Empresa els dies 3 i 4 de març

Les Cambres de Sant Feliu de Guíxols i Palamós estaran presents en la propera edició del Saló de la Formació, l'Ocupació i l'Empresa del Baix Empordà, que tindrà lloc els dies 3 i 4 de març a Palafrugell, amb un estand propi, compartint l'objectiu de donar una empenta al creixement i al desenvolupament del teixit empresarial, peça clau en la generació de llocs de treball i en la recuperació de l'economia.

En el decurs del Saló, s'exposarà tota la formació programada pels propers mesos, així com els serveis que estem desenvolupant en l'actualitat per a la millora de la competitivitat de les empreses i treballadors de la nostra zona.

Si voleu venir a visitar-nos, estarem encantats d'atendre-us presencialment.

Us esperem al Saló.

 

 
30/12/2015

La prolongació de la C-32 Blanes-Lloret-Tossa. Projecte vital per assegurar la competitivitat de la Costa Brava sud

Una de les zones turístiques costaneres amb més trànsit del país ha de disposar d'una connexió viària adequada a les seves necessitats.

Les Cambres de Comerç de Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols, el grup Fòrum Carlemany i PIMEC consideren essencial l’inici de les obres d’allargament de la C-32. 

La prolongació de la C-32 entre Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar fa més d’una dècada que espera concretar-se. És un proposta que ha tingut un llarg procés de maduració, amb diversos períodes d’al·legacions.  

Durant aquest llarg període de planejament i aprovació hi han treballat diversos governs de la Generalitat, de diferent signe polític, fet que constata la coincidència en la prioritat d’aquesta obra. 

Així mateix, el projecte ha rebut el suport i l’aprovació de la majoria de representants municipals de les localitats implicades. 

Aquests nous 6,5 quilometres, l’enllaç adjunt d’1,1 quilòmetres i l’ampliació fins a la rotonda de Cala Canyelles en direcció a Tossa reportaran beneficis per al territori i suposaran importants millores per a l’economia i ciutadania

  • En el recent i darrer període d’estudi, s’ha avançat molt en la reducció de l’impacte mediambiental, al establir-se una secció de 3 carrils (2+1) que té menys afectació territorial i visual.
  • Aportarà clars avantatges en seguretat, en incorporar una separació per evitar xocs frontals, que permetin reduir significativament la sinistralitat actual.
  • També representarà una important millora per agilitzar els desplaçaments, ja que els conductors que utilitzin aquest tram viari veuran reduït a la meitat el temps a la carretera.
  • Aquest nou tram permetrà descongestionar de forma rellevant la carretera GI-682, per la qual circulen prop de 25.000 vehicles diaris.  Cal definir un calendari de millores a desenvolupar per part de la Generalitat en vialitat, accessibilitat i senyalització per aconseguir convertir aquesta carretera en un accés equiparable a la importància veïnal i turística de la zona.
  • També facilitarà la connexió de la Selva marítima amb el Maresme, el Vallès, el Barcelonès i Barcelona capital.
  • La incorporació del tram fins a la rotonda de Cala Canyelles aportarà una clara millora pel flux de vehicles que es dirigeixen directament a Tossa de Mar.
  • La concreció de la necessària millora de la GI-660 fins a Tordera i del tram de la N-II Tordera – Sils permetrà tenir una via directa per l’arribada dels visitants i turistes espanyols i de la resta d’Europa.
  • L’obra no suposarà una despesa afegida per al Govern de la Generalitat, que en l’actual situació econòmica seria impossible d’assumir, en ser la concessionària Abertis qui assumirà el cost total de l’obra, superior als 70 milions d’euros.
  • Aquesta important infraestructura no suposarà un nou cost per als usuaris de l’actual C – 32, ja que serà d’utilització gratuïta.

 

 
13/11/2015

El Cercle d'Infraestructures debat sobre l'arribada de la fibra òptica a 91 dels 131 municipis de la Costa Brava però amb un desplegament desigual

La divuitena jornada del Cercle d’Infraestructures de la Costa Brava,  celebrada aquest matí a la seu de la Cambra de Comerç de Palamós, ha servit per analitzar des de diferents perspectives l'estat d'implantació de la xarxa de fibra òptica en els municipis del litoral gironí; els ponents convidats per a la taula rodona han estat el director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, Jordi Puigneró; el director territorial de Vodafone per a Catalunya i Aragó, Albert Buxadé; i la gerent d'Informàtica 3 Progest, Esther Zerbst, moderats pel periodista Josep Puigbò. El  debat, organitzat per les Cambres de Comerç de Palamós i Sant Feliu de Guíxols i la Fundació Cercle d’Infraestructures, ha reunit una quarantena d’assistents. 

En la primera intervenció, Esther Zerbst ha explicat la importància de les noves tecnologies i la necessitat de disposar d'accés a internet i serveis de dades de banda ampla per al desenvolupament de l'activitat empresarial. Entre els exemples que ha posat sobre la taula, la possibilitat que les empreses o els seus treballadors facin servir les dades al núvol, amb eines, coneixements i bases de treball digital accessibles i actualitzables en temps real des de qualsevol lloc. Amb el desplegament de la fibra òptica, les possibilitats s'amplien, i moltes empreses valoren penjar els sistemes operatius i el programari en servidors. I també es podrà generalitzar l'ús de la videoconferència per estalviar desplaçaments en les reunions de treball o amb clients i proveïdors. Per Zerbst, disposar d'accés a fibra òptica no és cap complement accessori, sinó “un element de competitivitat cabdal respecte a les altres empreses”.

De la seva banda, el cap territorial de Vodafone, Albert Buxadé, amb experiència en el sector de les telecomunicacions des del 1995, va exposar que la fibra òptica és un esglaó tecnològic més en una escala de transmissió de dades que fins ara s'ha servit de manera raonable a través de connexions d'ADSL, però que ha d'anar en paral·lel a l'evolució de les tecnologies de transmissió de dades per a telefonia mòbil, que en el cas del 4G+ ja poden assolir amples de banda similars als que es comercialitzaran amb cable. Buxadé va xifrar en 7.200 milions d'euros la inversió global feta per l'empresa en els últims anys a l'Estat espanyol per implantar uns amples de banda suficients perquè “ni empreses ni llars quedin descol·locats”  respecte al context de la resta de la UE o els Estats Units. Vodafone, que va absorbir Ono fa dos anys, ja dóna servei a 30.000 llars de la Costa Brava. I d'aquí a un any preveuen doblar la xifra.

Finalment, Puigneró va destacar que la banda ampla amb fibra òptica ja arriba a les portes de 91 dels 131 municipis del litoral i prelitoral gironí, a través d'iniciatives com ara la Xarxa Oberta de Catalunya –amb ramals troncals d'alta capacitat estesos al llarg d'autovies, autopistes i carreteres– o el pla per connectar amb fibra òptica, a finals de 2016, tots els equipaments públics que la Generalitat gestiona en el conjunt de municipis del país. Aquesta estructura i les experiències d'algunes poblacions que han anat estenent les instal·lacions en els darrers anys en zones reurbanitzades o acabades de desenvolupar, serveix com a base perquè les operadores posteriorment arribin als particulars. Però el director general de Telecomunicacions va lamentar que la legislació estatal atorga un nul marge de maniobra a la Generalitat i els Ajuntaments perquè contribueixin al desplegament. Amb tot, va apostar perquè les administracions s'impliquin en el control del procés, i va recomanar la potenciació de figures com ara les regidories de Noves Tecnologies per conciliar les necessitats dels clients amb els plans d'inversió dels operadors.

En el torn de debat posterior, el president de la Cambra de Sant Feliu, Joan Puig, va reivindicar que agents econòmics i empresarials com les cambres rebin més informació per part dels operadors de telecomunicacions, ja que “per exemple, es disposa de censos d'empreses” bàsics tant per conèixer la demanda potencial com per comunicar als interessats que ja disposen de la tecnologia al seu abast. Puigneró va subratllar la conveniència que els municipis també comencin a inventariar els carrers on arriba la fibra òptica, a més d'eines paral·leles com ara mapes amb la cobertura de les antenes de telefonia mòbil. 

El president de la Cambra de Palamós, Xavier Ribera, va constatar que “encara que la fibra òptica ja arriba a la majoria de poblacions, encara no de manera efectiva a la immensa majoria de particulars”. I va situar un segon repte: que les infraestructures es dimensionin per a una població flotant que a l'estiu, amb “l'arribada de turistes que desembarquen aquí amb tauletes i telèfons intel·ligents”, l'ample de banda instal·lat sigui suficient.

 
05/11/2015

L'Ajuntament de Calonge, l'Associació de Comerciants i la Cambra de Comerç de Palamós signen el conveni de col·laboració

L’Ajuntament de Calonge, l’Associació de Comerciants de Calonge, i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Palamós han signat aquesta setmana l’acord de col·laboració per donar continuïtat al desenvolupament del Pla de dinamització comercial del comerç urbà de Calonge. Aquest acord permetrà a l’associació que agrupa els comerciants de Calonge continuar desenvolupant accions de promoció i dinamització del comerç local. Amb aquest acord a tres bandes l’Ajuntament de Calonge farà una aportació econòmica de fins a 3.000 euros, a la vegada que posarà a disposició de l’Associació de Comerciants suport tècnic i logístic pel desenvolupament de les diverses activitats de promoció del comerç. Per la seva part la Cambra de Comerç de Palamós realitzarà la coordinació, assessorament tècnic i el seguiment necessaris per continuar desenvolupant el Pla de dinamització comercial i també oferirà l’assessorament tècnic necessari.

 

L’Associació de Comerciants de Calonge organitza diverses activitats i accions per promocionar el comerç de proximitat a Calonge, entre les que destaquen l’organització de la Fira Livin’ Calonge, que reuneix a empreses relacionades amb serveis a la propietat, o la Fira de Nadal durant el mes de desembre. L’Associació de Comerciants de Calonge va néixer l’any 1987, i des del 2003 impulsa el Pla de dinamització comercial de comerç urbà amb el suport de l’Ajuntament de Calonge i de la Cambra de Comerç de Palamós.

 
29/10/2015

Avui s'ha presentat la targeta de fidelització: Costa Brava Card

L’Associació per al Foment Empresarial del Comerç i Turisme de Palamós FECOTUR, i L’Associació d’Empresaris de Castell D’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró han presentat avui a l’Espai del Peix de Palamós la nova targeta de fidelització “Costa Brava Card”. Entre les dues associacions, més de 400 establiments podran fer descomptes i promocions als posseïdors de la targeta. 

La targeta no només servirà per acumular descomptes en comerços, també servirà per poder oferir preus especials en activitats esportives, gastronòmiques o culturals. A partir d’ara es treballarà per a que més municipis de la zona s’afegeixin a la targeta “Costa Brava Card”. 

 “Costa Brava Card” és una iniciativa de les dues associacions de comerciants, amb la col·laboració dels ajuntaments dels dos municipis i de les Cambres de Comerç de Palamós i Sant Feliu de Guíxols. 

Durant la presentació d’aquest matí s’ha fet entrega de les primeres targetes “Costa Brava Card” a les autoritats presents i als representants de les dues entitats esportives que han assistit a l’acte, el Palamós Club de Futbol i la Unió Esportiva Llagostera.  

 
01/10/2015

La cambra s'acredita com a agent de promoció de la internacionalització i ofereix ajuts de la Generalitat en l'àmbit de Comerç exterior

Els ajuts estan dirigits a empreses amb poca experiencia exportadora ( menys del 15% de la seva facturació que es destini a l'exportació) o que encara no hagin exportat mai, permeten contractar serveis professionals d’expert/es en exportació, subvencionant fins al 80% del cost.

 

Serveis proveïts per la Cambra de Palamós i St. Feliu de Guíxols especialitzada en processos d’internacionalització

  • Diagnosi del potencial d’internacionalitzacióde la teva empresa.
  • Desenvolupament del Pla de promoció internacional: selecció del producte o servei a internacionalitzar, selecció de països, selecció del canal de distribució, llistat de potencials clients, etc.
  • Selecció d’un tècnic en comerç internacional.
  • Disseny del web per fer-lo internacional.
  • Disseny del catàleg de productes o serveis per arribar als mercats internacionals.
  • Posicionament del web als mercats internacionals.
  • Posicionament internacional a xarxes socials.
  • Subcontractació d’un Export Manager.
  • Gestió de concursos i de licitacions internacionals.
  • Gestió per al registre de marca i de patents en mercats internacionals.
  • Acompanyament i assessorament en la participació a fires internacionals.

 

Com funcionen aquests ajuts:
  1. Escull el servei que t’interessa i contacte amb la Cambra per presentar la teva sol·licitud: guillem@cambrapalamos.org
  2. Termini de presentació 30 de novembre de 2015.
  3. Portar a terme el projecte quan rebis la resolució d'acceptació. Obtindràs el cupó per començar a treballar i disposaràs de sis mesos per gaudir del servei.
  4. Justificar la feina feta: en finalitzar el servei, caldrà que facis arribar el cupó al teu proveïdor. Serà ell qui el presenti a ACCIÓ per rebre els seus honoraris.

El cost subvencionable màxim és de 5.000 euros i l’ajut d’ACCIÓ és del 80% de l’import.

 
21/09/2015

Jornada pràctica sobre Exportació: Riscos, mitjans i alternatives de finançament

Les Cambres de Comerç de Sant Feliu i Palamós, conjuntament amb CaixaBank, han organitzat un esmorzar de treball en què es van exposar els riscos en les exportacions i els diferents mitjans i alternatives de finançament.

L’esmorzar de treball a càrrec del Sr. Ricard de Luz, especialista en comerç exterior de CaixaBank  va comptar amb l’assistència de 12 empreses que van participar activament a la sessió fent preguntes sobre el funcionament i aclarint dubtes amb el ponent.

La jornada s’emmarca dins els esmorzars de treball que es fan mensualment des de les Cambres de Comerç de Sant Feliu i Palamós.

 
03/09/2015

Els empresaris catalans omplen La Pedrera per refermar el seu suport al Parlament

Més de 200 persones representatives de les principals institucions empresarials catalanes refermen a La Pedrera el seu “suport incondicional al procés endegat pel Parlament” demanen que es respecti la voluntat del poble de Catalunya.

Les 30 entitats empresarials signants i adherides que subscriuen el Manifest del Far –signat el 8 de maig de 2014 al Far de Sant Sebastià- s’han tornat a comprometre a “respectar la decisió que prengui el poble de Catalunya i fer-hi costat, sigui quina sigui” i “adaptar l’actuació de les nostres empreses a aquesta voluntat de manera que puguem continuar contribuint al progrés i al benestar de la nostra societat”.

L’acte ha comptat amb una “fila zero” formada per la Presidenta del Parlament, Núria de Gispert i els expresidents Joan Rigol i Ernest Benach, i els presidents de les organitzacions empresarials i cambres signants del Manifest, és a dir, totes les cambres catalanes i les patronals, a excepció de Foment, tot i ser presents diverses divisions territorials que aquesta patronal té.

L’acte, conduït pel periodista José Antich, ha començat amb una taula rodona sobre “Reptes i oportunitats de futur de l’economia catalana” amb la participació dels economistes Joan B. Casas, Jordi Galí, Miquel Puig i Xavier Sala i Martín que han coincidit en dir que un estat independent per a Catalunya no només és viable econòmicament sinó que és una operació en què el país hi sortiria guanyant. “El repte és gran, però la distància entre allò que som i allò que podríem ser fa que valgui la pena”, ha afirmat en Joan B. Casas, perquè segons ha dit “el conjunt de les finances catalanes donarien una situació privilegiada [...] i la qualificació del rating català estaria, com a mínim, com la del País Basc, sense cap problema d’accés als mercats”.

En aquest sentit, Jordi Galí ha defensat que “el dèficit inversor de l’Estat a Catalunya ha estat altament nociu per al creixement de l’economia catalana” i, d’acord amb els seus propis càlculs, ha demostrat que “el PIB català seria un 3% superior si les inversions de l’Estat a Catalunya haguessin estat a l’altura de l’aportació catalana al PIB espanyol durant els últims deu anys. O un 5% superior si aquest nivell d’inversió s’hagués realitzat durant els darrers vint anys”.

Miquel Puig ha afirmat que “encara que els catalans volguéssim sortir de la UE no ens deixarien. Perquè són tants els interessos, sobretot industrials, però també financers, interessats a fer que continuem dins aquest mercat, que és segur que continuaríem dins”. Xavier Sala i Martin, desmuntant el mite de David i Goliat, ha conclòs que més enllà de les aparences pròpiament dites, ni l’estat espanyol és tan fort ni Catalunya tan feble: “Molt sovint el que sembla poderós no ho és tant. L’estat espanyol és extraordinàriament dèbil per culpa dels dirigents polítics que tenen. [...] Catalunya té grans fortaleses, com la força empresarial i la vitalitat econòmica, que no té cap possibilitat de desaparèixer si Catalunya s’independitza. La gran fortalesa de Catalunya en aquesta lluita de desiguals, la gran força, és la il·lusió”.

Després de la lectura del Manifest del Far, el vicepresident del Consell de Cambres de Catalunya, i en representació d’aquesta institució, Domènec Espadalé, ha dit que “els empresaris defensem la via del diàleg amb l’Estat espanyol com la millor via” però ha reconegut que és un gest que “requereix voluntat per ambdues bandes” i per part de l’Estat espanyol “fins ara no s’ha manifestat”. 

“A Espanya no es dialoga des de la transició i això perjudica greument el funcionament de l’economia”, ha afegit el President de Cecot, Antoni Abad, que ha afirmat que els empresaris de Catalunya “fa dècades que plantegen la necessitat de comptar amb un estat homologable. Cal re-fundar l’Estat o fundar un nou estat”, ha puntualitzat Abad. Segons el President de Cecot, “els empresaris no tenen por de la democràcia, sinó de la ignorància i de la intolerància”.

El president de FemCAT, Ramon Carbonell, que ha parlat de la “bona salut” de l’economia catalana, ha dit que “les decisions en el món empresarial, tant a les nostres empreses com a les multinacionals, no es prenen per criteris polítics sinó de racionalitat econòmica”. Carbonell ha manifestat que “la decisió del poble de Catalunya no només s’ha de respectar perquè és de rigor en democràcia, sinó que no va associada necessàriament a cap risc econòmic o empresarial, en un sentit ni en l’altre” i ha assegurat que els empresaris el 28 de setembre seguiran treballant, sigui quin sigui el resultat de les eleccions.

En aquest sentit, el President de Pimec, Josep González, que s’ha refermat en la voluntat dels empresaris en el dret a decidir, ha senyalat que “el proper 27 de setembre volem unes eleccions tranquil·les”. González ha afegit que “no entenem tantes pors, temors i incidències, rebutgem les comparacions, sense sentit, que hem hagut de sentir aquest últims dies; tampoc entenem com algunes entitats s’atreveixen a dir als empresaris què han de fer o dir als seus treballadors”.  

Després dels parlaments dels representants empresarials, Domènec Espadalé ha estat l’encarregat de lliurar a la Presidenta del Parlament el Manifest del Far en nom de totes les entitats signants i adherides. Núria de Gispert ha aprofitat per agrair públicament el suport de l’empresariat català “perquè hi ha moments en què és necessari arriscar-se, ser generosos, i avui els empresaris han estat clars”. Segons Núria de Gispert, “hi ha un moment en què cal deixar de banda les ambigüitats, el sí però no o el no però sí . És un moment de blanc o negre, encara que a alguns no els agradi gaire, i un manifest com el del Far és d’agrair profundament”.

 
25/08/2015

Els empresaris gironins creuen que seguir penalitzant la inversió gironina als PGE 2016 és anar en contra del creixement econòmic

El baix percentatge d'execució pressupostària i els retards s'han convertit en un problema endèmic a les comarques gironines

Davant la discussió de les esmenes prevista al Congrés dels Diputats per aquesta darrera setmana d’agost, el Grup Impuls per Girona (GIG), format per les Cambres de Comerç de Girona, Palamós i Sant Feliu de Guíxols, les patronals FOEG i PIMEC i el grup Fòrum Carlemany vol fer arribar una sèrie de reflexions als diferents grups parlamentaris sobre la proposta de Pressupostos Generals de l’Estat per la demarcació gironina per aquest proper  2016: 

  • Tot i el creixement que es preveu per 2016, la inversió a les nostres comarques es segueix trobant molt per sota de l’aportació de la demarcació al PIB estatal.
  • Manca de respecte de la disposició addicional 4ª de l’Estatut d’Autonomia pel que fa al compromís per 7 anys d’invertir a Catalunya, i així a Girona, l’equivalent a l’aportació del PIB català. Aquesta aportació que hauria de superar el 18% no s’ha complert en tota la legislatura, ni tampoc al final de l’anterior. 
  • Cansament per la manca de compliment dels ja escassos recursos que s’incorporen anualment als pressuposts. El grau d’execució és molt poc rigorós.
  • Constant incompliment de compromisos d’inici d’obres al·legant diversitat d’excuses tècniques o econòmiques.
  • Manca d’estudi de la rendibilitat per l’execució d’infraestructures. Es segueixen prioritzant obres i actuacions a altres demarcacions tot i quedar demostrada la seva inoportunitat amb tancament de línies o infrautilització de vies o carreteres. 
  • Bon exemple d’aquesta política és el creixement d’inversions radials d’alta velocitat amb poca expectativa de demanda real i que no prioritzen en cap cas la millora del corredor mediterrani. Una obra de mínim cost i alta rendibilitat seria l’accés ferroviari al centre intermodal de Vilamalla. 
  • El cas més dolorós segueix a la N-II on a hores d’ara, segons el compromís de la Ministra Pastor, tots els trams pendents haurien d’haver assolit la licitació l’any 2014, i estar en obres aquest hivern abans d’acabar aquesta legislatura. Estar clar que tornem a estar lluny de que això sigui realitat. Que això passi a una carretera que és la principal via de comunicació, de no pagament, del conjunt de l’estat amb Europa és un clar reflex del poc interès per les nostres comarques, tot i que sigui una connexió d’interès per tot l’Estat. 
  • En aquest sentit la previsió per desenvolupar els trams previstos, Sils - Maçanet i Orriols - Vilademuls, preveuen períodes d’execució massa llargs, 40 mesos per 2,7 quilòmetres , 32 mesos per 3,3 quilòmetres. Les inversions més importants es preveuen a partir de 2017, tornant a perdre un temps vital.
  • No  es preveu res sobre la N-260, amb un munt de temes per resoldre: variants d’Olot, Ripoll, Ribes de Fresser, Sant Joan de les Abadesses i accés a Port Bou. 

A les comarques gironines ens calen polítiques i actuacions decidides en favor del creixement empresarial, després d’una època de crisi que ha tingut greus conseqüències en el teixit productiu del conjunt de comarques.

 
18/08/2015

CaixaBank i la Cambra de Comerç de Palamós col·laboren en la millora de la competitivitat de les empreses

Ambues institucions treballaran plegades en la projecció internacional de les empreses de la demarcació de la Cambra.

  • El president de la Cambra de Comerç de Palamós, Xavier Ribera, i la directora de banca d’institucions de CaixaBank a Girona, Gemma Batlle,  signen un acord que preveu l’organització de jornades formatives sobre la sortida als mercats exteriors, e-commerce, finançament i empresa familiar.
  • Xavier Ribera i Gemma Batlle destaquen el paper fonamental que el comerç exterior està jugant en la reactivació de l’economia.

Palamós, 18 d’agost de 2015.– CaixaBank i la Cambra de Comerç de Palamós han signat un acord de col·laboració per a millorar la competitivitat de les empreses a través de l’assessorament i la formació dels emprenedors en l’àmbit de la internacionalització.  

El conveni, signat pel president de la Cambra de Palamós, Xavier Ribera, i la directora de banca d’institucions de CaixaBank a Girona, Gemma Batlle, inclou cursos per a la formació del personal responsable dels departaments de comerç internacional en àrees com les vendes internacionals o les estratègies de cobrament, pagament i finançament internacional. També proposa seminaris tècnics per a assegurar l’actualització permanent de coneixements en àmbits com el finançament de les exportacions, els crèdits documentaris, la negociació de contractes d’intermediació internacional o la gestió fiscal intracomunitària, entre d’altres. 

La directora de banca d’institucions de CaixaBank a Girona, Gemma Batlle, ha destacat que l’acord de col·laboració amb la Cambra de Comerç de Palamós “és una aliança estratègica que respon al compromís de l’entitat amb els agents econòmics de les comarca”. 

Per la seva banda, el president de la Cambra de Comerç de Palamós, Xavier Ribera, ha manifestat que “aquest conveni va encaminat a donar suport a la internacionalització als membres de la Cambra i a millorar l’accés al finançament dels projectes empresarials”.   

CaixaBank, al costat de les empreses

CaixaBank és una de les entitats líders en oferir assessorament per al comerç exterior a les empreses, amb solucions financeres que faciliten les exportacions i importacions dels clients. L’entitat compta amb un ampli equip d’especialistes en comerç exterior per assessorar sobre els mercats exteriors.

Així mateix, disposa d’un equip de banca internacional i d’una xarxa d’oficines de representació a Londres (Regne Unit), París (França), Milà (Itàlia), Stuttgart i Frankfurt (Alemania), Istambul (Turquía), El Caire (Egipte), Bogotá (Colòmbia), Beijing i Shanghai (Xina), Nova Delhi (Índia), Singapur i Santiago de Chile (Chile). L’entitat també posa al servei de les empreses la seves oficines operatives a l’exterior: Varsòvia (Polònia) i Casablanca i Tànger (Marroc). En total, la xarxa exterior de CaixaBank ofereix cobertura en més de 50 països. 

També ha arribat a acords amb més de 2.500 bancs internacionals que permeten donar servei a les empreses a qualsevol país. 

 
22/07/2015

Noves escales de gravamen i tipus de retenció (RDL 9/2015, de 10 de juliol)

El passat 11 de juliol es va publicar al BOE el Reial Decret Llei 9/2015, de 10 de juliol, de mesures urgents per reduir la càrrega tributària suportada pels contribuents de l’impost sobre la renda de les persones físiques i altres mesures de caràcter econòmic.Les novetats més essencials són:

  • Rebaixa del tipus de gravamen de l’IRPF que estava previst per al 2016.
  • Reducció de la retenció en l’impost de societats.
  • Reducció dels tipus de retenció a partir del 12 de juliol del 2015.

Rendiments de treball

S’aprova una nova escala general estatal que serà d’aplicació des de l’1 de gener de 2015, anticipant els tipus de gravamen marginals, (la seva entrada en vigor estava prevista per al 2016).

 

2015Quota íntegra Resta base liquidable fins aNou tipus aplicable
 0€12.450 €

21,50%

12.4502.676,75 €5.257,20 €

24%

17.707,203.938,48 €2.492,80 €

26%

20.2004.586,61 €12.807 €

29%

33.007,208.300,69 €992,80 €

33,50%

34.0008.633,28 €19.407,20 €

37,50%

53.407,2015.910,98 €6.592,80 €

40,50%

60.00018.581,07 €60.000,20 €

44%

120.000,2044.981,15 €55.000 €

46%

175.000,2070.281,15 €En endavant

48%

 

 

Impost sobre societats

En l’impost sobre societats s’ha reduït el tipus general de retenció. El tipus general de retenció per al 2015 s’estableix 20%, però per al període comprès entre el 12 de juliol i el 31 de desembre del 2015 es fixa en el 19,5%. Per al 2016 i següents serà del 19%.

 

Retencions

Es produeix una reducció general per a aquells rendiments que se satisfacin o abonin a partir del 12 de juliol del 2015. Aquesta reducció afecta principalment els autònoms professionals, en que el tipus de retenció passa a ser del 15% (qualsevol que sigui el seu nivell d’ingressos). Pel que fa a la resta, queda de la següent manera:  

Supòsit

De l’01/01/2015 a l’11/07/2015

Del 12/07/2015 al 31/12/2015

2016 i següents
Administració i membres del consell d’administració

37%

37%

35%

Administradors i membres del consell d’entitats amb import net de la xifra de negoci <100.000€

20%

19,50%

19%

Rendes capital mobiliari

20%

19,50%

19%

Rendes capital immobiliari (lloguer locals)

20%

19,50%

19%

Rendiments activitats professional

19%

15%

15%

Rendiments activitats professionals amb rendiments íntegres <12.000€

15%

Supòsit desapareix

Supòsit desapareix

Rendiment activitats professionals l’any d’inici activitats i els dos següents:

9%

7%

7%

Rendiments activitats professionals amb rendiments íntegres <15.000€ quan representin el 75% de la suma dels rendiments de treball i d’activitats econòmiques d’aquell exercici

15%

Supòsit desapareix

Supòsit desapareix

Imputació de rendes per cessió de drets d’imatge

20%

20%

19%

Rendiments del treball derivats de cursos, conferències, seminaris i altres

19%

15%

15%

Més informació:http://www.agenciatributaria.es/static_files/AEAT/Contenidos_Comunes/La_Agencia_Tributaria/Le_Interesa/2015/Bolinform_Real_Decreto_ley_9_2015.pdf

 
04/06/2015

Facturació electrònica - Telèfon de consultes al servei de les empreses: 902.881.699

 La Generalitat de Catalunya i el Consell General de Cambres de Catalunya han activat el 902 881 699, el call center català de facturació electrònica que dóna resposta als dubtes i consultes que les empreses catalanes puguin tenir en aquest àmbit.  

Amb el nou marc de factura electrònica que es va posar en marxa el passat 15 d gener a partir de la llei 25/2013 de 27 de desembre, les factures entre els proveïdors de béns i serveis i les administracions públiques que tinguin un cost superior als 5.000 euros s’han de tramitar electrònicament. 

Per aquest motiu, la Generalitat i el Consell General de Cambres duen a terme una sèrie d’activitats per acompanyar les empreses en el procés d’adaptació a la nova llei. Entre aquestes activitats destaca la posada en marxa del servei telefònic que dóna resposta a dubtes i consultes sobre e- facturació i orienta les empreses cap a proveïdors TIC que disposen de solucions de factura electrònica. 

El servei dóna cobertura al 100% del territori català i compta amb un equip de suport, ampliable en cas que fos necessari, que pot atendre 400 trucades mensuals de mitjana. L’equip està format per un perfil de primer nivell (Resolució de consultes bàsiques) i un perfil d’expert en la matèria (segon nivell, per a la resolució de consultes més avançades). 

Aquesta actuació s’emmarca dins del conveni d’encàrrec de gestió entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d’Empresa i Ocupació, i el Consell General de les Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya. 

Un dels apartats d’aquest conveni correspon a la millora de la competitivitat empresarial a partir de les TIC mitjançant l’impuls de la factura electrònica dins del marc del Pla idigital, i inclou la posada en marxa del call center i la realització de jornades de sensibilització i tallers de formació que mostrin a les empreses els avantatges i beneficis de la facturació electrònica així com casos d’èxit de la seva implantació.

 
22/05/2015

El Cercle d'Infraestructures debat sobre els actius paisatgístics i la seva ordenació com a recurs turístic a la Costa Brava

La dissetena jornada del Cercle d’Infraestructures de la Costa Brava, que s’ha celebrat aquest matí a la seu de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols, ha servit per abordar el debat sobre l'ordenació del paisatge, especialment en l'àmbit de la Costa Brava; la seva situació i potencialitats, i l'encaix, tot i la pressió turística, per generar riquesa com a actiu.

Sota el títol ‘El paisatge, el turisme i l’ordenació del territori a la Costa Brava ’, els ponents de la jornada han estat el director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, Joan Nogué, l’investigador de la Universitat de Girona, Albert Llausàs, i el gerent de la Unió d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava, Martí Sabrià, moderats pel periodista Josep Puigbò.

El  debat, organitzat per les Cambres de Comerç de Palamós i Sant Feliu de Guíxols i la Fundació Cercle d’Infraestructures, ha reunit més de mig centenar d’assistents a la Casa Patxot. 

En la primera intervenció, Joan Nogué ha introduït el nou escenari que han representat els plans de paisatge elaborats des de l'observatori, una nova eina de planejament que més enllà de la simple preservació pot incidir en el desenvolupament urbanístic i els models de creixement de cadascuna de les 135 unitats paisatgístiques que s'han delimitat en el territori català. “És un dels ventalls de paisatges més amplis que es poden trobar a Europa”, destacava Nogué, que va apostar per evolucionar des de la figura aïllada dels planejaments municipals cap a models de gestió supramunicipals. A més de centrar-se en les sis unitats de paisatge que hi ha al llarg de la Costa Brava –El Cap de Creus, la Plana de l'Empordà, l'Empordanet-Baix Ter, Les Gavarres Marítimes, Ardenya-Cadiretes i la Baixa Tordera–, el director de l'Observatori del Paisatge va destacar l'experiència transfronterera del pla de la Cerdanya, en què a banda de la importància turística cal conciliar “necessitats, aspiracions i desitjos molt diversos”. 

Per la seva part, el doctor Albert Llausàs va exposar una diagnosi amb les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats (DAFO) del paisatge del litoral gironí. Com a actius, va destacar els recursos naturals, els complements del llegat arqueològic i històric, l'existència de rutes ja senyalitzades i la forta identitat. Tot i els problemes que ocasionen la sobresaturació estacional, la urbanització, la fragilitat dels ecosistemes litorals o fenòmens com ara la regressió agrícola i els incendis forestals. Com a amenaces, Llausàs va identificar els desenvolupaments urbanístics pendents dels plans dissenyats en els anys del desarrollismo, el sobredimensionament d'algunes infraestructures, la proliferació d'aerogeneradors d'energia eòlica o el canvi climàtic. Però hi va contraposar les potencialitats d'un paisatge divers, ben conservat en molts punts i amb experiències per recuperar-lo com ara la restauració dels terrenys de l'antic Club Med (al Cap de Creus) o la desurbanització prevista a la Pletera de l'Estartit i els aiguamolls del Baix Ter. Amb vista al futur, l'expert va proposar més rutes senyalitzades, la recuperació de camins històrics en paral·lel a eines de cartografia o la posada en valor d'espais naturals i agrícoles amb el suport de la Unesco o iniciatives com ara les marques de qualitat.     

Finalment, Martí Sabrià va diferenciar entre l'activitat turística hotelera, en molts casos sostenible i impulsada des del mateix territori, del desenvolupament de segones residències que en altres casos més massificats s'ha impulsat per part de promotors forans. En aquest sentit, va recordar que la població de tot l'àmbit s'arriba a triplicar o quadriplicar, de mitjana, durant els períodes d'estiu. I va coincidir que caldria una visió de conjunt a l'hora de dissenyar infraestructures com els passeigs marítims compartits entre diferents municipis o el sòl agrari i forestal. Entre els reptes de futur, va apostar per millorar la convivència entre primers i segons residents, i la tendència a consolidar segones residències com a domicilis tot l'any, per tal de fixar més població al territori. 

Al respecte d’això, el president de la Cambra de Palamós, Xavier Ribera, va apostar per simplificar la gestió de l'espai marítimo-terrestre, complicada per la competència compartida entre l'Estat i la Generalitat. I el seu homòleg de Sant Feliu, Joan Puig, per trobar en molts punts l'encaix correcte entre el passat i el present.

 
18/05/2015

Les cambres de Palamós i Sant Feliu de Guíxols aproven iniciar la fusió de les dues cambres

L’acord d’intencions, aprovat pels respectius Plens, inicia un procés de fusió, sota la tutela del Departament d’Empresa i Ocupació, que culminarà amb la propera convocatòria d’eleccions camerals  

Els canvis profunds que ha experimentat l’economia i en concret en el teixit empresarial aquests darrers anys fan necessari plantejar formes més eficients de gestió i de prestació dels serveis.  

Per altra banda, el nou marc normatiu que dibuixa la recentment aprovada Llei de Cambres estatal les orienta cap a la generació de recursos propis com a font principal de finançament, en la que hi jugarà un  paper important la participació en programes europeus amb la col·laboració de cambres de comerç d’altres països. La fusió permetrà a la cambra resultant incrementar la generació de recursos, evitar duplicitats i disposar d’economies d’escala al doblar la mida de la demarcació.  

En l’estudi presentat al departament d’Empresa i Ocupació es posa de manifest la gran complementarietat de les dues cambres i l’elevat grau d’integració que  ja tenen en l’actualitat i es considera que la fusió garanteix la viabilitat de les dues institucions i millora els mitjans disponibles per a les funcions que han de desenvolupar. 

A l’espera de que s’aprovi la nova Llei de Cambres Catalanes, el Departament d’Empresa i Ocupació, òrgan tutelant de les cambres, farà  la tramitació que correspongui per tal de poder elevar al Govern de la Generalitat la proposta d’aprovació de l’expedient de fusió i si s’escau,  dictarà les normes de funcionament pel període transitori,  fins que  es puguin convocar eleccions. Durant aquest període, es preveu funcionar ja com una sola cambra, unificant el funcionament dels òrgans executius i de govern i treballant amb un pressupost consolidat. En l’esmentat estudi es contempla que cadascuna de les seus s’especialitzi en determinades funcions. 

L’acord de fusió de les cambres de comerç de Palamós i Sant Feliu de Guíxols és el primer que es produeix entre cambres catalanes.

 
07/05/2015

López Casasnovas proposa un 'canvi de valors' per a la recuperació econòmica en el desè Debat d'Economia a Begur

El doctor Guillem López i Casasnovas, Catedràtic d’Economia a la UPF i, entre d'altres,  Conseller de Govern del Banc d'Espanya i membre del Consell Assessor per la Reactivació Econòmica de Catalunya, va advocar ahir per un canvi de valors, sense perdre de vista l'objectiu del benestar en les polítiques per a la recuperació econòmica, a més d'analitzar les fortaleses i debilitats de Catalunya. L'economista era el convidat del desè Debat d'Economia a Begur, organitzat per la Cambra de Comerç de Palamós i l’Ajuntament begurenc amb el suport de Banc Sabadell. La jornada va aplegar prop d'un centenar d'assistents al Parador d'Aiguablava. 

Amb la seva ponència –titulada Tenim la recuperació econòmica a tocar? Quins escenaris obren el reencaix / desencaix de les relacions Catalunya-Espanya?–  Casasnovas va admetre que la crisi ha deixat l'economia, fins aleshores “ciència”, reduïda a “disciplina” acadèmica. El catedràtic va insistir que l'economia s'hauria de centrar en el repartiment dels recursos per aconseguir el benestar del major nombre de persones. I va centrar els reptes actuals en “la creació d'ocupació per aconseguir treballs dignes i ben remunerats”. Tot i això, va advertir dels riscos de recaigudes perquè les injeccions extraordinàries de liquiditat dels bancs centrals per sostenir el sistema financer equivalen a cinc cops el PIB mundial, uns recursos monetaris que caldria retirar en el futur. I que les institucions internacionals prenen decisions com si naveguessin “sense brúixola, amb mirada llarga i ulls ben oberts” en un mar d'incerteses. 

Respecte als signes de recuperació actuals, va advertir que dependran de l'evolució del PIB, de la inflació i de l'evolució del preu del canvi entre l'Euro i el Dòlar. També va augurar que la demanda exterior és clau (en exportacions i turisme), perquè es preveu que la recuperació del consum intern vagi a la baixa al 2016. Pel que fa a les economies familiars, Casasnovas creu que els baixos tipus d'interès deixen un “estalvi penalitzat”, i està afavorint que s'infli “un altre globus” a la borsa i els fons d'inversió. 

“Canvi de valors” 

El catedràtic va advocar per un “canvi de valors” com a base per replantejar el sistema estatal, on la majoria de ciutadans creuen que calen polítiques de redistribució dels recursos i una tendència a la igualtat en detriment del repartiment dels salaris en funció dels mèrits individuals. La majoria de la població de l'Estat, segons una enquesta que comparava els socis de la UE, vol tenir més serveis i pagar menys impostos, una quimera on no quadren els números. 

Pel que fa a les situació d'una Catalunya independent, Casanovas va esmentar alguns dels punts forts –com ara el fet que és un país més cohesionat i per sobre de les mitjanes estatals, amb més capital social, una geografia i clima favorables per atraure inversions i turisme o la situació estratègica al centre de l'arc mediterrani–, però també les febleses –manca de poders públics o recursos per apalancar el sistema, l'individualisme o un teixit social que tendeix a l'estabilitat, un fet que pot posar fre a la creativitat–. Finalment, l'economista va admetre que el gran hàndicap de Catalunya és la falta de finançament autonòmic i va apostar per un nou paradigma per repartir la despesa social de manera més selectiva, en comptes d'una mera “repartidora”.

 
30/04/2015

Jornada Informativa sobre l'aplicació de la facturació electrònica a les empreses

Una vintena de persones, majoritàriament responsables de pimes van participar ahir al matí a la Cambra de Comerç de Palamós en un taller sobre la nova llei de facturació electrònica.

I és que, malgrat que una nova llei obliga a que des d’aquest 2015 totes les factures cap a les administracions públiques siguin mitjançant facturació electrònica, moltes empreses encara no s’hi han adaptat. La jornada d’ahir va servir doncs per conèixer les implicacions d’aquesta nova normativa i algunes de les eines i plataformes que tant les empreses com l’administració tenen al seu abast per implantar aquest sistema de facturació. També s’hi van mostrar casos pràctics aplicats per algunes empreses.

La jornada va comptar amb la participació com a ponents del Sr. Ismael Gómez, responsable de Camerfirma a Catalunya; Xavier Viñé, director d’operacions d’Invinet Sistemes; Esther Zerbst, Gerent d’Informàtica 3 Progest, SL; i Josep Anton López, responsable de finançaments i serveis de “La Caixa” a Catalunya.

La jornada organitzada conjuntament amb la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols, s’emmarca en el Pla Idigital de la Generalitat de Catalunya i en el conveni signat amb el Consell de Cambres de Catalunya.

 
13/04/2015

L'ambaixador d'Itàlia visita el port de Palamós i posa en valor el seu potencial en mercaderies i passatgers

·   El port de Palamós exporta un 44% de mercaderies principalment a Itàlia i rep companyies de creuers d’aquest país com MSC i Costa, que s’estrena aquesta temporada

 

L’ambaixador d’Itàlia, Pietro Sebastiani, acompanyat pel president de la Cambra de Palamós, Xavier Ribera, l’alcaldessa de Palamós, Teresa Ferrés, i la gerent de Ports de la Generalitat, Dolors Rodríguez, entre d’altres autoritats i empresaris, visita les instal·lacions portuàries palamosines per conèixer de primera mà l’estació marítima on arriben passatgers italians amb creuer i el moll des d’on s’exporten mercaderies cap a Itàlia,  a més de deixar palesa que l’enclavament és un motor econòmic per al municipi i les comarques gironines.

 

Palamós estreny llaços comercials amb Itàlia

 

La línia exportadora de la biomassa forestal uneix el Baix Empordà amb Itàlia a través del port de Palamós. L’únic enclavament gestionat per la Generalitat a la costa gironina amb tràfic de mercaderies.

 

El port especialitzat en càrrega general va moure 213.467 tones de mercaderia durant l’any 2014. D’aquest volum un 43,6% es va destinar al mercat  europeu: farratge granulat  (2.009 t) cap a Grècia i la resta de productes com biomassa forestal i fusta (80.600 t) i marro de cafè (10.481 t), que es van exportar a Itàlia per transformar-los en energia.

 

Així mateix, el port baixempordanès importa mercaderies d’Amèrica del Nord i del Sud, Àsia, la Unió Europea i el Magrib. El 2014 es van operar en aquest enclavament: pasta de paper (80.178 t), barita (20.546 t), escòria (15.372 t), productes siderúrgics (4.185 t) i mercaderia general (96 t).

 

Per altra banda, les navilieres italianes aposten per Palamós amb els seus creuers. Des del 2011 la companyia MSC Crociere ja ha visitat l’enclavament amb els vaixells MSC Melody i MSC Sinfonia. I aquesta temporada la naviliera Costa Crociere preveu estrenar-se en el port amb tres escales del Costa Magica.

 
10/03/2015

Les Cambres de Comerç de Palamós i Sant Feliu de Guíxols reclamen una reducció dels costos socials i fiscals per impulsar el mercat laboral

Presenten els resultats de l’enquesta de conjuntura econòmica feta entre 103 empreses del Baix Empordà, el Gironès i la Selva

Les Cambres de Comerç de Palamós i Sant Feliu de Guíxols sostenen que "una rebaixa dels costos socials milloraria la competitivitat de les empreses i facilitaria la recuperació de l'ocupació", i reclamen "un tractament fiscal més diferenciat per a la petita i mitjana empresa". Són dues de les conclusions que les dues cambres baix-empordaneses extreuen de la darrera Enquesta de Conjuntura, completada durant el mes de febrer entre una mostra de 103 empreses de 14 municipis de la comarca, la Selva i el Gironès, i que reflecteix un escenari d'estabilitat en l'ocupació i diversos símptomes de recuperació econòmica entre els associats. 

És la segona edició del sondeig, una iniciativa que la Cambra de Palamós va engegar l’any passat  per copsar la situació real del teixit econòmic a la comarca, més enllà de les grans dades macroeconòmiques dels governs i organismes internacionals. El president de la Cambra palamosina, Xavier Ribera, ha explicat que “s’ha mantingut la xifra d’empreses consultades, tot i que en un àmbit geogràfic més extens”, gràcies a la col·laboració de la Cambra de Sant Feliu en el treball de camp. El president de la Cambra guixolenca, Joan Puig, va coincidir que “és una bona eina per conèixer el pols de les empreses”. 

Si els resultats de l’enquesta de l’any passat podien fer albirar que el pitjor de la crisi ja s’havia superat, aquest cop  les dades evidencien “un canvi en les expectatives, on es passa de l’estancament en la facturació a una previsió de millora”, en el 44% de les empreses que han respost la mostra. Respecte a 2013, quan més de la meitat dels empresaris admetien haver perdut facturació, els números de 2014 han estat superiors en un 43% de casos. I s’han mantingut per a un 34% de negocis. Per créixer, una quarta part de les empreses creuen que la principal trava per fer contractacions, per damunt dels salaris, són els costos de Seguretat Social que s’han d’abonar. I un altre 21% identifica la disminució dels costos fiscals com la prioritat de les modificacions normatives. La simplificació de les normatives i els tràmits burocràtics són altres dels suggeriments que predominen entre l’empresariat de referència de les Cambres de Palamós i Sant Feliu de Guíxols. 

Quant a l’ocupació de treballadors, només un 12% dels empresaris que han participat en el sondeig admeten haver reduït plantilla l’any passat (en l’anterior mostra sumaven un terç). L’escenari, però, és d’estabilitat: un 71% de les empreses han mantingut els mateixos recursos humans i un 81% auguren que no tocaran la plantilla (ni a l’alça ni a la baixa) en els pròxims mesos. Un 17% de les empreses de la mostra van contractar més treballadors al 2014. I pel que fa a les previsions, un 10% creuen que necessitaran més mà d’obra enguany. És el mateix percentatge, però, d’empresaris que encara temen que potser caldrà prescindir d’algun contracte fins a final d’any. 

Malgrat això, la disminució de les vendes és el principal problema identificat pel 25% de les empreses, seguit de prop per la reducció forçosa dels marges de benefici per mantenir l’activitat, destacava Ribera. Les altres dificultats identificades són el preu de l’energia (13%) i els augments del cost del personal (10%), mentre que la incertesa política i les dificultats per accedir al finançament apareixen molt enrere i només amoïnen un 6% de les empreses.  

Les perspectives d’afrontar inversions milloren (passen del 50 al 56% en un any), però continua havent-hi un 44% d’empresaris que no contemplen invertir. Ribera il·lustrava que la majoria d’inversions, però, seran de manteniment i reposició. Més de dos terços d’empresaris optaran per destinar-hi majoritàriament recursos propis, mentre que només un 28% preveu costejar-les amb finançament aliè i crèdits. El 47% de les empreses enquestades van recórrer a finançament l’any passat, aconseguit en un 88% de casos. Però Ribera explica que “es manté la tendència al desendeutament” i amortitzar crèdits amb els beneficis aconseguits.

 
09/03/2015

El ministre de l'Interior anuncia que el Port de Palamós serà declarat frontera exterior Schengen

Palamós serà la primera instal·lació portuària de titularitat no estatal que aconsegueix aquesta consideració. La declaració del Port de Palamós com espai Schengen augmentarà les possibilitats d’atracció de tràfic de turistes, millorant l’activitat econòmica de les comarques gironines

 

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha anunciat aquest matí que el Port de Palamós serà declarat frontera exterior Schengen, convertint-se en la primera instal·lació portuària de titularitat no estatal que aconsegueix aquesta consideració. Ho ha fet durant la reunió que ha mantingut amb els presidents de les cambres de comerç de Girona, Domènec Espadalé i Vergés; Palamós, Xavier Ribera Serra, i Sant Feliu de Guíxols, Joan Puig i Valls.
"El Govern té presa la decisió favorable de declarar, mitjançant Ordre Ministerial, que el Port de Palamós es converteixi en frontera exterior del conjunt de països signataris de l'Acord Schengen", ha afirmat Fernández Díaz en el transcurs de la trobada.

Fernández Díaz ha ressaltat que la declaració del Port de Palamós com a espai Schengen suposa "un esforç per part del Govern en la provisió d'instal·lacions adequades pel control efectiu de persones i mercaderies, així com en la provisió d'efectius de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat quan siguin necessaris per al seu funcionament". Així mateix, el ministre de l'Interior ha assenyalat que aquest esforç "demostra l'interès del Govern per desenvolupar iniciatives que tractin de millorar la qualitat de vida i el benestar dels ciutadans, en aquest cas de Girona". El ministre de l'Interior ha destacat també l'esforç de totes les administracions i institucions implicades que han fet possible aquesta iniciativa.

En aquest sentit, Fernández Díaz ha subratllat que la consideració del Port gironí com a frontera exterior de Schengen suposa que, a més de la lliure circulació de persones amb origen i destinació en països signataris de l'Acord Schengen, aquest port es converteix en pas fronterer exterior per a les persones amb origen i destinació en països no signataris, la qual cosa "augmentarà les possibilitats d'atracció de tràfic de turistes, millorant l'activitat econòmica de la província de Girona".
 

 
11/02/2015

La internacionalització es consolida com a motor fonamental de la recuperació econòmica a Catalunya

  • El Pla d’Acció Internacional de les cambres catalanes contempla 51 accions a 91 països, amb Àfrica i Orient Mitjà com a destinacions principals.
  • L’any 2014 ha representat un exercici rècord per a les exportacions de béns (valorades a preus corrents) que han crescut més d’un 20% en relació amb el 2007 – superant tant Alemanya com la mitjana de la zona euro.
  • La internacionalització de l’economia catalana és un canvi estructural, reflectit en l’augment del pes de les exportacions de béns i serveis sobre el PIB (del 30,3% el 2005 al 37,7€ el 2013) i, molt especialment, per l’augment del nombre d’empreses exportadores regulars, que han assolit un màxim històric de gairebé 16.000 empreses l’any 2014.

El Consell de Cambres de Catalunya ha presentat aquest matí el Pla d’Acció Internacional 2015. Es tracta del pla d’internacionalització de les cambres catalanes, que persegueix els següents objectius: augmentar la base d’empreses exportadores; promocionar els productes catalans; diversificar i consolidar mercats; potenciar el treball en xarxa i aprofitar les sinèrgies entre les cambres, i interrelacionar-se amb altres iniciatives sectorials. 

Enguany l’oferta inclou 51 accions a 91 països diferents. El major nombre d’accions es concentren a l’Àfrica-Orient Mitjà, amb 21 accions a 44 països; seguit d’Europa, amb 11 accions a 19 països; Àsia-Oceania, 10 accions a 15 països i, finalment, Amèrica, 10 accions a 13 països. 

Durant els darrers quatre anys s’ha produït un augment substancial de la presència de les exportacions catalanes a destins extracomunitaris. Encara que la tendència és favorable a la diversificació de les nostres exportacions, persisteix la dependència de la UE com a destinació principal de les exportacions catalanes. 

Per tant, la línia estratègica a seguir durant el 2015 i 2016 del PAI és facilitar l’accés de les pimes catalanes a aquests mercats tercers amb un important potencial econòmic i comercial, i a destinacions on les pimes per si soles tenen més dificultats de penetració. 

Perspectives econòmiques internacionals per al període 2015-2019 

L’acte ha servit també per presentar una anàlisi de les perspectives econòmiques internacionals per al període 2015-2019 i per fer un balanç de les exportacions catalanes durant els últims anys. 

En primer lloc, destaquen les perspectives de consolidació del creixement del PIB i del comerç mundial a mitjà termini, entre 2015 i 2019, d’acord amb les previsions del FMI. Aquesta consolidació serà asimètrica, ja que mentre el creixement previst del PIB mundial durant aquests anys (4%) excedirà la mitjana històrica del període 1980-2007 (3,6%), el creixement del comerç mundial (5,4%) se situarà per sota de la tendència històrica (6%), degut a factors que en part són estructurals.

La suma dels països BRIX, Indonèsia i Mèxic contribuirà gairebé la meitat (44,7%) al creixement del PIB mundial entre 2015 i 2019, mentre que la suma dels EUA, la UEM i el Japó contribuirà amb un 21,6%. Finalment, caldrà tenir en compte el fort dinamisme dels anomenats “mercats frontera” o noves economies emergents, amb un gran potencial de creixement, però també amb un major risc d’inseguretat jurídica i d’inestabilitat política i social. Destaquen, especialment, els mercats frontera situats al Nord d’Àfrica i a l’Orient Mitjà (Marroc, Tuníssia, Algèria, Egipte, Jordània o Emirats), en tant que destins potencialment atractius per a les exportacions catalanes. 

A més curt termini (2015-2016), l’economia mundial estarà condicionada per un conjunt de factors d’impuls que, al mateix temps, també poden ser factor de risc. Els descens del preu del petroli, en primer lloc, que obeeix tant a factors econòmics (d’oferta, de demanda i de política monetària) com geopolítics, representa un impacte positiu per a les economies desenvolupades importadores de cru, però té un impacte negatiu per alguns països emergents exportadors de petroli (Veneçuela, Rússia, Nigèria). 

En segon lloc, els tipus d’interès reals, situats en mínims històrics, són en principi un estímul a l’activitat econòmica, però també senyalen un desajust entre la inversió i l’estalvi a nivell mundial, mentre que la previsible normalització de la política monetària als EUA planteja riscos sobre l’estabilitat financera global, especialment en economies molt endeutades i amb importants dèficits comercials. Finalment, el descens del tipus de canvi de l’euro amb relació al dòlar ajudarà a estimular l’activitat i neutralitzar el risc de deflació a Europa, però pot contribuir a alentir el creixement als EUA. 

Pel que fa a l’economia catalana, amb vuit trimestres consecutius amb un creixement positiu del PIB intertrimestral i amb una previsió de creixement per al 2015 superior al 2%, es pot dir que la recuperació ja ha començat. Ara bé, tant el nivell d’activitat com el nivell d’ocupació se situen encara per sota dels màxims de 2007. De fet, suposant un creixement mitjà del PIB del 2,5% caldrien 2 anys (2016) per assolir el nivell d’activitat del 2007, mentre que amb un creixement mitjà de l’ocupació del 2% caldrien 8 anys (2022) fins assolir el mateix nombre d’ocupats del 2007 (3,6 milions). 

Per altra banda, cal reconèixer que la recuperació es recolza en unes bases sòlides de millora de la competitivitat, via salaris i productivitat, que es reflecteix en el bon comportament de les exportacions. És destacable el fet que les exportacions catalanes de béns i serveis haurien augmentat més d’un 15% en volum des del 2007 (segons estimacions de la Cambra de Barcelona) comportant-se millor que la mitjana de la UEM-18 (13%) i moderadament per sota d’Alemanya. I, especialment, que l’any 2014 ha representat un exercici rècord per a les exportacions de béns (valorades a preus corrents) que haurien crescut més d’un 20% en relació amb el 2007 (segons estimacions de la Cambra de Barcelona) – superant en aquest cas tant Alemanya com la mitjana de la zona euro.

Per tant, la internacionalització es consolida com a motor fonamental de la recuperació econòmica al nostre país. En aquest sentit, cal destacar el fet que les exportacions catalanes estan cada vegada més diversificades per destins: les dirigides fora de la UE ha augmentat 9,4 punts percentuals, des del 26,3% el 2000 al 35,7% el 2014 (les dirigides als BRIX han passat del 2,7% al 5,2% durant el mateix període). Destaquen, en especial, països com Algèria, Brasil, Turquia i Rússia. 

Per altra banda, estan molt concentrades en uns pocs sectors (productes químics, tèxtils i confecció, automoció, maquinària i béns d’equipament, alimentació) i en grup relativament petit d’empreses (les 100 primeres representen el 46,4% de tota l’exportació i les 1.000 primeres el 80,7%, d’un total de 49.075). 

Per acabar, cal destacar el fet que la internacionalització de l’economia catalana representa un canvi estructural, reflectit en l’augment del pes de les exportacions de béns i serveis sobre el PIB (del 30,3% el 2005 al 37,7% el 2013) i, molt especialment, per l’augment del nombre d’empreses exportadores regulars (béns), que haurien assolit un màxim històric de gairebé 16.000 empreses l’any 2014 (segons estimacions de la Cambra de Barcelona).

Enllaç presentació PAI 2015

Enllaç accions PAI 2015  

Enllaç web PAI 2015 

 
16/01/2015

Augmenten els graduats en FP entre 16 i 24 anys que troben feina, un canvi de tendència respecte els últims anys

  • Els graduats en formació professional estan menys exposats a l’atur que la mitjana de joves entre 16 i 24 anys.
  • L’estudi d’Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals del 2014 analitza la situació laboral de 33.950  graduats presencials en l’any 2013. Es contemplen aspectes com, per exemple, l’ocupació segons famílies professionals, el gènere, el nivell d’ingressos o el tipus de contracte.
  • Creix el nombre de graduats en formació professional, incrementant un 4% respecte l’any anterior.
  • Es manté el fet que els graduats aposten per continuar amb la formació, conscients que a major nivell de qualificació, més bones són les opcions d’inserció.

Augmenten els graduats en ensenyaments professionals d’entre 16 i 24 anys que troben feina, el que suposa un canvi de tendència respecte els últims anys. És el primer cop des de 2007 –inici de la sèrie d’estudis d’inserció laboral- en què es produeix un increment de persones graduades que treballen i un retrocés de les persones que cerquen feina.

 Una de les conclusions és que hi ha símptomes que comença a exhaurir-se el cicle regressiu. El 41,46% dels graduats en ensenyaments professionals està treballant en el moment de l’enquesta, respecte el 41,08% del curs anterior. La taxa d’atur dels graduats segueix sent inferior a la taxa d’atur de Catalunya (que se situa en el 22,10%) i molt inferior a la taxa d’atur dels joves d’entre 16-24 anys (49,50%). Un total del 14,10% dels graduats en grau mitjà busquen feina mentre que el percentatge entre els graduats de grau superior és del 17,03%. 

Així es desprèn de l’estudi d’Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals del 2014, elaborat conjuntament pel Departament d'Ensenyament i el Consell General de Cambres de Catalunya. El president de la Generalitat, Artur Mas, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, i el president del Consell de Cambres de Catalunya, Miquel Valls, han presentat avui els resultats de l’estudi. L’estudi analitza quina és la situació laboral i formativa dels graduats de la promoció 2013 en ensenyaments professionals entre sis i nou mesos després d’haver acabat els seus estudis. 

Si es distingeixen entre els graduats de grau mitjà i els de grau superior, dels graduats de grau mitjà un 33,73% treballen i dels de grau superior ho fa un 47,60%, totes dues xifres superiors respecte l’estudi de l’any passat.  

L’estudi també evidencia la tendència de l’any anterior de revalortizació dels estudis amb el creixement del nombre de graduats. El curs 2012-2013 es van graduar presencialment un total de 33.950 persones –als quals també s’afegeixen 1.298 més a la modalitat no presencial-, el que suposa un 4% més que el curs anterior. Es manté el fet que els graduats aposten per continuar amb la formació, conscients que a major nivell de qualificació, més altes són les opcions d’inserció en el mercat de treball.  

Es fa palès que l’alleujament relatiu del mercat laboral no desincentiva, de moment, la continuïtat dels estudis. Els graduats que continuen estudiant són més de la meitat, un 55,10%. D’aquest percentatge, un 42,88% estudien exclusivament, i un 12,22% estudien i treballen. El major percentatge de graduats que continuen estudiant es dóna entre els joves de 16-24 anys, i el nivell d’ocupació és més alt a mesura que augmenta l’edat dels graduats. Si es distingeix entre graduats de grau mitjà i de grau superior, en el primer grup un 63,2% continua formant-se –ja sigui cursant un grau superior o fent les proves d’accés a grau superior-, i en els de grau superior la xifra és del 48,43% -ja sigui a través de la universitat o fent un altre cicle de grau superior-. 

Inserció laboral i graduats per trams d’edats 

Respecte els trams d’edat, es posa de manifest que la major ocupació augmenta amb l’edat dels graduats. Tant pel que fa als graduats mitjans com superiors, els graduats amb major inserció són els que tenen 30 anys o més –pot arribar fins un 69,81%-. Els situats entre els 25 i els 29 anys  tenen un 64,41% d’inserció, el que suposa 4 punts més respecte l’estudi anterior.

L’estudi també constata que es manté, com ja va passar l’any passat, el nombre de persones graduades majors de 25 anys, que ja són un 26,86% del total –un 26,22% en l’estudi anterior-. D’aquesta manera, es consolida l’interès d’aquesta part de la població en continuar amb la seva formació conscients de la importància de la qualificació per aconseguir una millor i més ràpida inserció laboral.

A major nivell d’estudis, major estabilitat contractual 

L’estudi d’inserció mostra, pel que fa als tipus de contractes laborals, una correspondència entre el nivell de qualificació dels graduats i l’estabilitat contractual i l’ocupabilitat, augmentant els contractes indefinits a major nivell d’estudis. S’evidencia que a més qualificació professional més reducció hi ha de la temporalitat. Destaca la tendència dels dos darrers anys de l’autoocupació a través del treball per compte propi en els ensenyaments professionals. Pel que fa a la situació dels graduats respecte el gènere, les dones tenen una major inserció laboral, mentre que entre els homes predomina la continuïtat en els estudis.  

Respecte a les famílies professionals, l’estudi demostra que, com l’any passat, les que tenen una major inserció laboral són les de l’àmbit esportiu, seguides de les famílies marítimopesqueres, hoteleria i turisme, i fabricació mecànica.  D’altra banda, les famílies on predomina l’opció per seguir formant-se són les famílies relacionades amb les activitats físiques i esportives, informàtica i comunicacions, comerç i màrqueting, i tèxtil. La família professional amb més quantitats de graduats correspon a l’àmbit de la sanitat.  

Els resultats mostren el nivell de salari segons els estudis i el gènere, i es constata que la majoria de graduats se situen en la franja salarial entre els 900 i els 1.200 euros. En el nivell dels 600 als 900 euros els que han acabat un PQPI ocupen el primer lloc en un 60,67%, seguits dels graduats mitjans. En la franja entre 900 i 1.200 euros els graduats superiors són el grup més gran, amb un 46,40%, seguits dels mitjans en un 43,69%. Finalment, en la franja salarial d’entre 1.200 i 1.500 euros i la de més de 1.500 euros, els graduats superiors tenen major presència seguits pels graduats mitjans.  

El treball es basa en una mostra de 27.487 persones graduades el curs 2012-2013, tant de grau mitjà com de grau superior, dels ensenyaments de formació professional inicial, arts plàstiques i disseny, i ensenyaments esportius, així com ensenyaments artístics superiors, i programes de qualificació professional inicial (PQPI).

 
16/12/2014

Lliurament Premis G! 2014

El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha clausurat la cerimònia dels Premis G!2014 adreçant unes paraules als assistents després de felicitar als guardonats, Mas ha remarcat que «el turisme és un pulmó fonamental d'activitat econòmica i també social al nostre país perquè ofereix feina a un gran nombre de persones». També, ha afegit que «si bé Catalunya no té recursos naturals minerals; el petroli del nostre país és el paisatge, i amb ell la nostra cultura». Per finalitzar el president de la Generalitat ha comentat que en les properes dècades el turisme anirà a més a tot el món i que el nostre pas té un gran potencial de cara el futur.  

El president de la Diputació de Girona i del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Joan Giraut, ha remarcat en la seva intervenció que «a l'horitzó del Patronat de Turisme està el rejoveniment de les marques Costa Brava i Pirineu de Girona amb un conjunt de productes diferenciats que tinguin un valor afegit». Segons Giraut aquest horitzó ha de tenir la innovació constant com a eix vertebrador. 

Per la seva banda, l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ha comentat que «a la ciutat de Girona se sublimen gran part dels valors que fan que la destinació sigui una potència turística i que cal fer una reivindicació profunda del que representa el turisme per la ciutat». 

En el decurs de la cerimònia de lliurament de premis també es va atorgar un guardó especial a Pere Duran, exdirector general del Consorci de Turisme de Barcelona, i es va tenir un record per al desaparegut empresari hostaler Climent Guitart. 

La novena edició dels Premis G! ha comptat amb el suport i la col·laboració de l'Ajuntament de Girona i de la Caixa, i amb una actuació de la companyia d'acròbates de circ Olimpo's Brothers, vinguts especialment des de Marsella. 

Llistat de guardonats dels Premis G! 2014 

  • IX premi G! Xiquet Sabater i el projecte empresarial» a l'Associació Cuina de l'Empordanet. 
  • IX premi G! Josep Pujol i Aulí a la tasca professional» a Josep Maria Martín, professional del sector de les agències de viatge de la Costa Brava, que no ha assistit a l'acte per qüestions de salut i en el seu lloc ha recollit el guardó el vicepresident de l'Associació Catalana d'Agències de Viatge, Jordi Martí. 
  • III premi G! especial Jordi Comas i Matamala» a Narcís Coll i Frigola, empresari hostaler de la Costa Brava. 
  • IX premi G! de comunicació de les comarques gironines, en la categoria de mitjans escrits», a la periodista nord-americana Anne Z. Cooke de l'agència Tribune Content Agency, que no ha assistit a l'acte per motius professionals d'agenda. 
  • IX premi G! de comunicació de les comarques gironines, en la categoria de mitjans audiovisuals», a Pere Puigbert pel documental Anima Naturae. 
  • III premi G! de comunicació de les comarques gironines, en la categoria de mitjans digitals», a la periodista britànica Eddi Fiegel per la publicació de la guia Costa Brava Travel Guide al portal del diari nacional The Telegraph. 
  • V premi G! de recerca Yvette Barbaza» al millor treball de recerca a la proposta de projecte titulat «Geografies del Souvenir», d'Olga Taravilla i Azahara Cerezo. Tanmateix es concedir un accèssit al projecte «Ruta de les avantguardes: Cadaqués - Tossa de Mar», de Marc Manzano i Xavier Llobet.

 
16/11/2014

Palamós clou una temporada de creuers excel·lent amb 36 escales i 38.616 passatgers

  • El Seabourn Sojourn finalitza l'activitat de creuers de 2014 a Palamós, un any en què els 38.616 passatgers assolits igualen el rècord de 2011 i situen el port baixempordanès en la seva segona millor temporada.

L’activitat creuerística contribueix abastament a la potenciació del sector turístic i la dinamització econòmica del territori. En aquest escenari, cada any hi ha més companyies que aposten per les instal·lacions portuàries de Palamós, Roses i les destinacions úniques de la Costa Brava, per oferir  als turistes de creuer nous paratges de la geografia catalana. 

Destaquem el posicionament rellevant que té Palamós com a port mitjà dins del mercat de creuers,.  Amb tot, la temporada de creuers 2014 als ports de Palamós, Roses i Sant Carles de la Ràpita s’ha tancat avui amb 50 escales, uns 43.000 passatgers i un impacte econòmic estimat de 3 MEUR en el conjunt del territori.  

A la Costa Brava, el port de Palamós, que avui ha acollit el darrer creuer de la temporada, ha assolit molts bons resultats amb 38.616 passatgers i 36 escales, un 29% d’increment de passatgers i un 5% menys d’escales, respecte a l’any 2013. Així, els 38.616 passatgers de creuer que han visitat enguany Palamós situen el port en la segona millor temporada de la seva història, igualant la de 2011 en què es va batre el rècord del port amb 38.770 passatgers.  

L’activitat creuerística dels ports de Palamós, Roses i Sant Carles de la Ràpita i les seves destinacions turístiques es promouen en els diferents fòrums del mercat creuerístic a través de les marques Costa Brava Cruise Ports i Delta Ebre Port. Aquestes marques són el resultat de l’esforç conjunt que fa Ports de la Generalitat amb el Patronat de Turisme Costa Brava-Girona, els ajuntaments de Palamós i Roses i les cambres de comerç de Palamós i Girona en el cas de Costa Brava Cruise Ports, i amb el Patronat de Turisme Terres de l’Ebre, l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita i la Cambra de Comerç de Tortosa pel que fa a Delta Ebre Port.  

El Seabourn Sojourn clou la temporada 2014 

El creuer Seabourn Sojourn ha arribat avui a les 8.00 h des del port francès de Marsella i preveu salpar a les 18.00 h cap a Palma de Mallorca. Aquest vaixell porta a bord 438 passatgers majoritàriament nord-americans i britànics i 341 tripulants. Aquest creuer ha fet sis escales aquesta temporada. 

Balanç a Palamós 

Palamós va iniciar la temporada a l’abril i l’ha finalitzada al novembre, confirmant un cop més la desestacionalització de l’activitat de creuers. 

Pel que fa al perfil dels turistes de creuer, gairebé la meitat han estat britànics (49%), seguits dels francesos (32%), nord-americans (9%), irlandesos (2%), australians (2%), belgues (1%) i canadencs (1%), entre d’altres.   

Quan a les visites realitzades pels creueristes, un 31% dels passatgers han fet excursions  i el 69% restant han optat per quedar-se. Les destinacions turístiques més escollides han estat Girona; Figueres i Púbol; Tossa de Mar i Lloret de Mar; Pals, Peratallada i la Bisbal d’Empordà; Castelló d’Empúries; Platja d’Aro; Begur  i Barcelona. 

En el transcurs de 2014 el port de Palamós ha rebut per primera vegada l’escala dels creuers Zenith, MSC Sinfonia i Star Flyer. Així mateix, la companyia de luxe Paul Gauguin Cruises també ha tingut presència amb el vaixell Tere Moana. 

Destaca el compromís de companyies que continuen visitant Palamós com ara: Pullmantur, Thomson Cruises, Seabourn Cruises, Crystal Cruises, Azamara Cruises, MSC i Star Clippers.

 
14/11/2014

L'Ajuntament de Calonge, els comerciants i la Cambra de Comerç de Palamós signen el conveni de col·laboració

L’Ajuntament de Calonge, l’Associació de Comerciants de Calonge, i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Palamós han signat aquesta setmana l’acord de col·laboració per donar continuïtat al desenvolupament del Pla de dinamització comercial del comerç urbà de Calonge. Aquest acord permetrà a l’associació que agrupa els comerciants de Calonge continuar desenvolupant accions de promoció i dinamització del comerç local. Amb aquest acord a tres bandes l’Ajuntament de Calonge farà una aportació econòmica de fins a 3.000 euros, a la vegada que posarà a disposició de l’Associació de Comerciants suport tècnic i logístic pel desenvolupament de les diverses activitats de promoció del comerç. Per la seva part la Cambra de Comerç de Palamós realitzarà la coordinació i el seguiment necessaris per continuar desenvolupant el Pla de dinamització comercial i també oferirà l’assessorament tècnic necessari. Per part de l’Associació de Comerciants, amb aquest acord es compromet a fer una inversió de 7.500 euros en les accions de promoció del comerç urbà.  

L’Associació de Comerciants de Calonge organitza diverses activitats i accions per promocionar el comerç de proximitat a Calonge, entre les que destaquen l’organització de la Fira Livin’ Calonge, que reuneix a empreses relacionades amb serveis a la propietat, o la Fira de Nadal durant el mes de desembre. Per altra banda, entre les accions de promoció del comerç aquest any l’associació ha renovat la seva pàgina web i ha creat una aplicació per a telèfons mòbils i tablets. L’Associació de Comerciants de Calonge va néixer l’any 1987, i des del 2003 impulsa el Pla de dinamització comercial de comerç urbà amb el suport de l’Ajuntament de Calonge i de la Cambra de Comerç de Palamós.

 

Foto de la signatura de l'acord. D'esquerra a dreta, Xavier Ribera, president de la Cambra de Comerç, Jordi Soler, alcalde de Calonge i Arturo Prades, president de l'Associació de Comerciants.

 
12/11/2014

La importancia de saber posicionar la teva pàgina web

Les campanyes d'AdWords són sens dubte una de les eines més poderoses per aconseguir els tan anhelats clics que tots els webmaster busca. Es busca aconseguir la màxima efectivitat de la nostra inversió en campanyes d'AdWords. L'objectiu ha d'estar centrat no en la quantitat de clics que els nostres enllaços generin, sinó en la quantitat de clics que es transformin en vendes efectives.


Els Adwords són el combustible que manté viva a una pàgina . Ara per ara, cap empresa, sense importar el seu tamany, pot prescindir dels enllaços patrocinats. Són l'única manera d'aconseguir la visibilitat que ens permetrà estar dins de la llista de favorits dels nostres clients. Però el camí fins a la meta és bastant llarg . No és qüestió de pagar una campanya de PPC i seure a esperar. Sinó que s'ha de planificar una estratègia per saber on, quan i a qui se li han d'aparèixer els anuncis.


Cap empresari que no tingui la "cintura" per adaptar-se a les necessitats, desitjos i gustos dels seus usuaris té la menor possibilitat de sobreviure. Per més Adwords que es paguin, si no se sap interpretar les noves tendències, es desaprofitarant els diners. Avui dia els usuaris investiguen, comparen, i finalment trien. Si no se'ls proveeix exactament el que volen, se n'aniran a buscar-lo a una altra banda, per no tornar.

 

La cambra de Comerç obre el cicle “ sigues el nº1 de la xarxa” amb dos cursos d’adwords de dos nivells, un inicial i un avançat, es poden realitzar per separat o conjuntament amb importants descomptes.

 
12/11/2014

La Cambra de Comerç de Palamós estrena cursos de Fitosanitaris, Plataformes elevadores i Mecanitzats

Durant el segon semestre la Cambra de Comerç de Palamós ha deicidit apostar per noves temàtiques formatives per tal d'acostar noves modalitats de formació a la zona i ajudar a les empreses a formar-se sense haver de desplaçar-se a Barcelona, Girona o altres destinacions més llunyanes.

D'entre les novetats destaquen el curs manipulador i aplicador de productes fitosanitaris, perqué tothom que treballi amb plaguicides obtingui el carnet d'aplicador i conegui els productes i perills que la seva activitat comporta.

La següent novetat és el carnet  de  plataformes elevadores, on s'obté el carnet obligatori per tota aquella persona que treballi amb aquest vehicles.

Tal i com es va realitzar amb el curs de soldadura, la cambra continua col·laborant amb lIES Baix Empordà per la realització de la primera edició  d'un curs de  mecanitzats per tothom que vulgui treballar amb el torn i aplicar-hi els diferents procediments de mesura i tall de tot tipus de peces metàl·liques. 

Amb la voluntat de reforçar diferents oficis que són requerits a la zona, la Cambra de Comerç de Palamós seguirà estant en contacte amb l'empresariat per facilitar noves modalitats de formació. 

 
12/11/2014

L'estalvi domèstic a l'Eurozona baixa al 12,9%

La taxa d'inversió es manté constant a la Unió Europea, mentre que l'estalvi cau lleugerament a la zona euro. L'ingrés familiar, la renda familiar per càpita i el consum creixen lleugerament després d'una tendència descendent en el passat trimestre.

Segons informa l'Oficina d'Estadística de la Unió Europea, Eurostat, i el Banc Central Europeu (BCE), la ràtio de l'estalvi familiar a la zona euro en el segon trimestre del 2014 va ser del 12,9%, una xifra 0,2 punts percentuals inferior a la de l'anterior trimestre, que va ser del 13,1%. Per la seva banda, en el conjunt de la Unió, l'estalvi domèstic es va situar en el 10,4% en front del 10,7% del primer trimestre.
Més informació:
http://www.euractiv.es/noticias/espana-ue/noticia.php?noticia=8890

 
12/11/2014

Guia del finançament europeu per al sector turístic 2014-2020

La Guia sobre el finançament de la UE per al sector del turisme (2014-2020) recull i ordena la informació sobre els diversos programes temàtics per a les entitats privades i públiques. Se centra en qüestions pràctiques: tipus d'accions relacionades amb el turisme que poden rebre finançament; tipus i nivell de finançament; Qui pot sol·licitar i com aplicar les subvencons. També mostra exemples concrets del que ha estat finançat pels programes anteriors, com una possible font d'inspiració.
Més informació:
http://ec.europa.eu/enterprise/newsroom/cf/itemdetail.cfm?item_id=7847&lang=es&title=Guide%2Don%2DEU%2Dfunding%2Dfor%2Dthe%2Dtourism%2Dsector

 
12/11/2014

Previsions econòmiques tardor 2014

Les previsions mostren una lenta recuperació, amb una inflació molt baixa.
La Comissió Europea mostra un lleuger optimisme respecte a la recuperació de l'economia espanyola, "Les previsions econòmiques d'Espanya ens han sorprès positivament", ha dit el nou comissari d'Afers Econòmics i Monetaris, Pierre Moscovici.
No obstant això, rebaixa les previsions de creixement per a l'any vinent. En el conjunt de la UE i a la zona euro les previsions indiquen un feble creixement per a la resta de l'any
A Espanya, el creixement del PIB arribarà al 1,7% l'any que ve, recolzat  pel creixement de l'ocupació i unes millors condicions de finançament.
Les previsions de tardor assenyalen un creixement de l'economia espanyola d'un 1,2% aquest any, una dècima per sobre del que deien les previsions de primavera i un 1,7% per al 2015, una rebaixa de quatre dècimes respecte al 2, 1% que calculava el maig, el 2016 es preveu una acceleració de l'economia fins al 2,2%.
El nou comissari d'Afers Econòmics i Monetaris, Pierre Moscovici i el vicepresident responsable de la cartera d'Ocupació, Creixement, Inversió i Competitivitat, Jirky Katainen, avisen que el creixement està lligat al de l'eurozona i que si aquest es desaccelera, el de Espanya també.
Pel que fa a la taxa d'atur calcula que baixi des del 24,8% el 2014 al 23,5% l'any que ve, per seguir baixant fins al 22,2% el 2016.
La creació d'ocupació "ajudada per la moderació salarial i pels modestos increments en els costos laborals "s'anirà intensificant en els propers anys. El dèficit públic seguirà baixant,a causa de l'estalvi privat i el menor atur que compensaran la rebaixa de l'IRPF de la reforma fiscal. Però això no vol dir que Espanya compleixi els objectius de dèficit marcats per la UE, que seran del 5,6% aquest any, del 4,6% el 2015 i del 3,9% el 2016, sense comptar les ajudes a la banca. Encara lluny del 3%.
Més informació:
http://europa.eu/rapid/press-release_IP-14-1362_es.htm

 
12/11/2014

Indicadors de conjuntura econòmica

Us informem de la publicació dels Indicadors de Conjuntura de Novembre de 2014, que elabora la Conselleria d'Economia i Coneixement sobre l'evolució de l'economia catalana i el seu entorn. Podeu consultar-los a través d'aquest enllaç:

http://economia.gencat.cat/web/.content/70_economia_catalana/arxius/IC/IC_2014_11.pdf 

 
26/09/2014

El Cercle d'Infraestructures debat sobre la potencialitat de fomentar l'úss de la bicicleta i el seu valor turístic a la Costa Brava i la demarcació

La setzena jornada del Cercle d’Infraestructures de la Costa Brava, ha servit per debatre sobre la mobilitat en bicicleta i les maneres en què es pot fomentar el seu ús a la Costa Brava Centre i la resta de la demarcació de Girona. Sota el títol ‘La mobilitat amable: les vies verdes’, els ponents del debat han estat el professor d’Urbanisme de la UPC Francesc Magrinyà; l’exalcalde de Salt i  antic secretari tècnic de la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta, Xavier Corominas, i el gerent de l’empresa Cicloturisme, Eduard Kirchner, moderats pel periodista Josep Puigbò. El  fòrum, organitzat per les Cambres de Comerç de Palamós i Sant Feliu de Guíxols i la Fundació Cercle d’Infraestructures, ha reunit més de mig centenar d’assistents. 

En la primera intervenció, Xavier Corominas ha recordat que la demarcació de Girona va ser un territori pioner a apostar per la reconversió de traçats ferroviaris en desús en la nova xarxa de vies verdes cicloturistes, a partir del 1993. Antic president del Consorci de la Ruta del Carrilet, embrió de l’actual ens que aplega totes les vies verdes gironines, ha destacat que aquestes infraestructures lúdiques “ja tenen un impacte econòmic molt elevat”, però sosté que hi ha marge per créixer. Corominas acaba de tornar d’un llarg viatge en què ha pedalat més de 6.900 quilòmetres fins a la Xina i el Japó, i ha exemplificat que en altres territoris europeus, com a la vall del Danubi alemany, “el cicloturisme pot arribar a suposar el 60 o el 70% de l’ocupació hotelera”. Pel que fa al foment de la bicicleta com a mitjà de transport, ha admès que resta feina per fer, i recorda que també a Alemanya, per exemple, en la planificació de noves carreteres ja es compta amb espai per al trànsit de ciclistes. 

El professor Xavier Magrinyà, enginyer de camins, ha relatat la feina acadèmica per mirar de fer un “gir” al paradigma actual de la mobilitat, on el vehicle privat encara ocupa un lloc preeminent en relació amb el transport públic, la bicicleta o els desplaçaments a peu. L’urbanista defensa la planificació de la mobilitat intracomarcal, sovint aparcada pel disseny de grans corredors intercomarcals i l’estudi dels sistemes urbans. Finalment, Magrinyà ha resumit l’aposta per començar a recuperar la xarxa de camins dels anys 30 del segle passat i la manera d’aprofitar els corredors de les vies verdes per connectar poblacions properes. Respecte a la introducció d’itineraris ciclistes complementaris a les carreteres, és partidari de solucions segregades i semiindependents, amb un paviment que estigui a mig camí del sauló erosionable dels camins però sense caure en la duresa de l’asfalt convencional. 

Per la seva part, Kirchner ha fet una diagnosi de l’incipient panorama empresarial que explota el cicloturisme a les comarques gironines, amb negocis petits que tenen “una estructura molt dèbil i comptes d’explotació al límit”. Tot i això, ha il·lustrat la “percepció que el 90% de l’activitat l’estan prestant empreses estrangeres”, tot posant com a exemple de les possibilitats de negoci els paquets turístics comercialitzats als Estats  Units, “amb estades a uns 4.700 dòlars setmanals”, durant vuit mesos i movent grups d’entre 12 i 30 persones. 

En el torn de debat amb el públic, els ponents han insistit que amb inversions baixes es poden aconseguir resultats, alhora que es pot estalviar en salut, es dinamitza l’activitat econòmica i es pot anar reduint la contaminació. Kirchner també ha apostat perquè les administracions copiïn la iniciativa francesa d’un coordinador entre conselleries o ministeris que vetlli pel foment de l’ús de la bicicleta. El president de la Fundació Cercle d’Infraestructures, Pere Macias, ha destacat que el debat “ha estat un dels més animats i fructífers” , i ha apuntat la possibilitat de finançar millores en mobilitat sostenible amb un petit recàrrec en els impostos de circulació municipals. Al respecte d’això, el president de la Cambra de Palamós, Xavier Ribera, que ha tancat la jornada, ha bromejat que “potser no és el moment, però no és mala idea”, ja que el cicloturisme i les activitats esportives estan palesant que són un dels grans atractius per desestacionalitzar el turisme.

 
17/09/2014

Els ports de Palamós, Roses i Sant Carles de la Ràpita i les seves destinacions turístiques es promouen a la fira de creuers Seatrade Med

  • Palamós, Roses i Sant Carles de la Ràpita i els seus destins es promouen amb les marques Costa Brava Cruise Ports i Delta Ebre Port a la fira Seatrade Med, on presenten nous vídeos promocionals i una ampliada oferta d’activitats per als turistes de creuer   
  • Palamós, Roses i Sant Carles de la Ràpita preveuen cloure la temporada amb 50 escales de creuer i 41.000 passatgers, amb un creixement sostenible de l’activitat i bones expectatives per a l’any vinent
  • El turisme és un sector econòmic clau per Catalunya i l’activitat de creuers té un paper estratègic dins d’aquest sector que impulsa l’economia i genera ocupació

El secretari d’Infraestructures i Mobilitat i president de Ports de la Generalitat, Ricard Font, acompanyat de l’alcaldessa de Palamós, M. Teresa Ferrés, l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, l’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Joan Martín, el president de Cambra de Girona, Domènec Espadalé i el president de la Cambra de Palamós, Xavier Ribera, ha presentat avui les noves ofertes de les destinacions turístiques i les noves eines promocionals de  Costa Brava Cruise Ports i Delta Ebre Port. L’acte ha tingut lloc en el marc de la fira la Seatrade Med, la fira més important de creuers a la Mediterrània, organitzada per primer cop a Barcelona.

Companyies de creuers, autoritats portuàries, operadors turístics i agents es troben aquests dies a la Seatrade Med.  

41.000 turistes de creuer  

El sector turístic és una peça clau per Catalunya i l’activitat creuerística dels ports gestionats per l’Administració catalana té la seva rellevància en el sector. En aquest escenari, els ports de Palamós, Roses i Sant Carles de la Ràpita clouran la temporada 2014 a mitjans de novembre, i preveuen finalitzar amb 50 escales de creuer i uns 41.000 passatgers, amb un impacte econòmic estimat de 3 MEUR en el territori. Aquestes xifres consoliden Palamós com a segon port de Catalunya en l’activitat creuerística. Palamós és un port ben posicionat en la indústria creuerística que complementa perfectament els grans ports. Així mateix, s’estabilitzen les escales a Roses i Sant Carles de la Ràpita s’incorpora als itineraris dels creuers. Pel que fa a companyies que han visitat els tres enclavaments aquesta temporada destaquen Azamara Cruises, Compagne du Ponant, Crystal Cruises, Fred Olsen, Pullmantur (Croisières de France), Seabourn Cruise Lines, Star Clippers, Thomson Cruises i Windstar Cruises, entre d’altres. 

Les expectatives per a l’any vinent són positives en els tres enclavaments, destaca la fidelització de companyies americanes i europees que continuen apostant pels tres ports. A més, la companyia Tui Cruises tornarà a Palamós i navilieres com Oceania Cruises i Costa Cruceros visitaran la Costa Brava per primer cop.  

Els valors de la Costa Brava 

La indústria creuerística valora molt positivament la unió entre port i destinació, motiu pel qual la presència de les marques Costa Brava Cruise Ports i Delta Ebre Port dóna resposta a la demanda de les navilieres d’integrar port i ciutat sota la mateixa marca.  

Els ports de Palamós i Roses i els seus destins turístics únics es promouen amb la marca Costa Brava Cruise Ports. Avui, en el marc de la Seatrade Med,  s’ha presentat el nou vídeo per promoure els dos ports i les activitats que es poden fer en el territori. El vídeo s’exhibirà en els principals fòrums del sector de creuers acompanyat de catàlegs i diferents articles promocionals.  

Per la seva banda, l’Ajuntament de Palamós ha realitzat el nou vídeo promocional   “El Palamós de Truman Capote” que lliga l’estada a Palamós d’aquest famós escriptor amb la Costa Brava. Les espectaculars imatges fan èmfasi amb el paisatge i la seva preservació en el temps, intercalant imatges del passat en blanc i negre amb imatges actuals en color. Així mateix, l’Ajuntament de Roses de la mà del prestigiós cuiner Ferran Adrià ha presentat l’àmplia oferta gastronòmica de l’Alt Empordà.

 
14/08/2014

El Corredor Mediterrani ha de rebre més suport estatal que comporti més inversió europea a partir del 2014

Cal invertir en projectes rentables per ciutadans i empreses i quantificar clarament costos i guanys reals.

El Grup Impuls per Girona (GiG), integrat per les Cambres de Comerç de Girona, Palamós i Sant Feliu; la FOEG, PIMEC Girona i Fòrum Carlemany sempre ha considerat que el Corredor Mediterrani Ferroviari és una infraestructura indispensable per ajudar l’economia del país, de l’estat i de la Unió Europea i que cal impulsar-la des de les institucions europees que concedeixen els ajuts per al seu desenvolupament.

Els ajuts europeus a càrrec del 2013 han relegat un cop més el corredor Mediterrani, ja que només s’han dedicat 6 milions d’euros, i no per a partides de construcció, sinó tant sols per a la creació de serveis d’informació als viatgers. Europa continua una política en què no finança obra nova, sinó que dedica bona part de la seva inversió a sistemes d’informació per al trànsit o als panells informatius.

Creiem que aquesta inversió s’ha de complementar amb l’extensió de noves línies que ajudin a desenvolupar el corredor Mediterrani, que va ser declarat prioritari l’any 2011. Reclamem a les institucions europees, a l’Estat espanyol i als nostres representats al Parlament europeu que facin bé la seva feina per aconseguir noves inversions a partir del 2014.

Cal aprofitar les noves convocatòries de propostes d’ajuts comunitaris a l’empara del mecanisme “Connectar Europa”, la bona sintonia entre el Conseller Vila i la Ministra Pastor ha de ser la millor formula per no desaprofitar aquest cofinançament.

Tal i com ja hem manifestat en anteriors ocasions, volem recordar que la rendibilitat prevista pel Corredor Mediterrani se situa en xifres d’un 11%, circumstància que permet recórrer a fórmules amb un elevat percentatge de finançament privat. A més, el tram gironí de l’Eix Mediterrani està entre els que esperen més tràfic en els propers anys.

Els empresaris sempre hem apostat per solucions de finançament que resultin atractives per al capital privat, mitjançant una concessió. L’Associació Girona Centre Logístic,GICL, formada pels membres del GiG i administracions provincial i locals també avala aquesta via.   

El GiG reclama estendre el tercer rail fins a Portbou aprofitant la infraestructura existent i convertir aquest traçat en el pas principal de les mercaderies.

També hem fet nostra la reclamació d’un by-pass per a mercaderies a la ciutat de Girona. L’opció més viable seria que es construís paral·lel a l’Autopista AP-7.

L’aposta pel Corredor Mediterrani també ha de permetre desenvolupar el centre intermodal d’El Far-Vilamalla.

 
08/08/2014

Forma't - Aprofita el que ja és teu (Formació bonificada per empreses)

Aprofiteu els vostres diners per incrementar la competitivitat de l’empresa a través de la formació dels seus treballadors, amb el mínim cost possible i en alguns casos amb cost 0. 

Aquestes iniciatives es financen mitjançant el sistema de la Fundación Tripartita on s'apliquen les bonificacions de les quotes de Seguretat Social que ingressen les empreses amb treballadors. Totes les empreses disposen d’un crèdit anual per a la formació dels seus treballadors, que es determina amb un percentatge aplicat a la quantia ingressada en concepte de quota de formació professional l’any anterior, en funció del nombre de treballadors. Si no es disposa d'aquestes quantitats anualment, el crèdit venç el 31 de desembre 

Si esteu interessats en conèixer el sistema o voleu que us presentem el catàleg de formació de forma individualitzada i gratuïta us proporcionarem assessorament i formació sobre com podeu aprofitar el vostre crèdit formatiu. Poseu-vos en contacte amb nosaltres a través del mail info@cambrapalamos.org o bé trucant al 972.31.40.77 

 
08/08/2014

Indicadors de Conjuntura

Us informem de la publicació dels Indicadors de Conjuntura d'Octubre de 2014, que elabora la Conselleria d'Economia i Coneixement sobre l'evolució de l'economia catalana i el seu entorn. Podeu consultar-los a través d'aquest enllaç:

Indicadors de Conjuntura

 
08/08/2014

Línia de finançament: Modernització de les Infraestructures Turístiques (FOMIT)

En el DOGC del 3 d’octubre (núm. 6720) s'ha publicat l’Ordre EMO/295/2014, de 26 de setembre, per la qual s’aproven les bases reguladores de la línia de finançament a càrrec del Fons Financer de l’Estat per a la Modernització de les Infraestructures Turístiques (FOMIT) i es fa pública la convocatòria per a l’any 2014. 

La finalitat d’aquests ajuts és donar suport financerament als plans de renovació i modernització de les destinacions turístiques madures que es desenvolupin paral·lelament per les administracions locals i per les empreses turístiques privades en el territori de Catalunya. 

Tenen la consideració de destinacions madures, aquelles que reuneixen, almenys, tres de les característiques següents:

  1. Sobrecàrrega urbanística i ambiental
  2. Sobreexplotació de recursos
  3. Obsolescència dels seus equipaments turístics
  4. Escassa inversió del sector turístic privat
  5. Oferta i demanda turística estabilitzada o decreixent. 

Els possibles beneficiaris del préstec són:

  • Les empreses turístiques privades, qualsevol que sigui la forma en la qual s’hagin constituït legalment, radicades i que desenvolupin la seva activitat principal en destinacions madures.
  • Les entitats locals, els organismes autònoms locals, les entitats públiques empresarials locals i les societats mercantilis locals radicades i que desenvolupin la seva activitat principal en destinacions madures. 

Podeu obtenir l’imprès de sol·licitud a l’extranet de les administracions públiques catalanes, plataforma EACAT (www.eacat.cat), al Canal Empresa (www.gencat.cat/canalempresa), al web de la Oficina Virtual de Tràmits (www.gencat.cat/ovt) i a la web del Departament d’Empresa i Ocupació (www.gencat.cat/empresaiocupacio). 

Les sol·licituds s’hauran de presentar en qualsevol de les entitats de crèdit mediadores amb les quals l’ICO hagi subscrit l’acord de mediació corresponent i que podeu consultar a la web www.ico.es 

Un cop segellada la sol·licitud per l’entitat de crèdit, haureu de presentar-ne una còpia al Departament d’Empresa i Ocupació. Pel que fa als ens locals, s’haurà de presentar telemàticament a través de la plataforma EACAT, i per altra banda, les empreses turístiques privades, hauran de presentar-la presencialment a la xarxa d’Oficines de Gestió Empresarial (Cambra de Comerç de Palamós). 

El termini de presentació de sol·licituds finalitza el proper 31 d’octubre de 2014.

 
29/07/2014

Presentació de la Memòria Econòmica de Catalunya 2013

Les Cambres Catalanes varen presentar en el dia d’ahir a la Casa Llotja de Mar la Memòria econòmica de Catalunya 2013, conjuntament amb el monogràfic sobre els criteris d’inversió de l’Estat a Catalunya en matèria d’infraestructures.

En la memòria es donen a conèixer les principals dades econòmiques de Catalunya en el marc internacional i espanyol, així com reflexions sobre els factors de competitivitat: Formació, Innovació i Infraestructures amb articles d’experts.

La Memòria està a disposició de tots els membres de la Cambra.

 
18/06/2014

El catedràtic Germà Bel aposta per obrir l'economia davant les pressions de socis de la UE per adoptar mesures proteccionistes

L'economista Germà Bel, ponent ahir en el 9è Debat d'Economia a Begur, va apostar per la internacionalització i l'obertura com la millor recepta per reflotar l'economia catalana, que en els últims anys ja ha començat a compensar amb la demanda exterior l'atonia del consum intern. Bel va arrencar la seva intervenció amb una lectura ràpida dels resultats de les darreres eleccions europees, on cada cop més estats membres, com ara Dinamarca, Itàlia, Grècia o el Regne Unit, pressionen per restablir polítiques proteccionistes, en contraposició a Alemanya, que continua dins del paradigma de fronteres obertes i lliure circulació de mercaderies i mà d'obra. El catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB) es va mostrar crític amb les polítiques d'austeritat de la UE: “Eren un requisit necessari, però no suficient per a la recuperació econòmica.” 

Per l'economista, l'Estat espanyol “pot esperar molt poc de la demanda interna”, però tot i així, el volum d'exportacions de les empreses espanyoles és inferior al de les catalanes. Bel tampoc va amagar la lentitud amb què el govern estatal ha fet els deures, que han deixat l'economia estatal a la cua dels rànquings internacionals, tant pel que fa a l'elevada taxa d'atur, com pel “malbaratament” de la despesa governamental -“ens gastem 4.000 milions en alta velocitat i tenim la xarxa més llarga del món, però no la sabem usar”- o els elevats gravàmens i dures regulacions per a l'activitat econòmica. En aquest sentit, va il·lustrar que segons una classificació elaborada per l'FMI, “Espanya és l'últim país europeu pel que fa a business friendly”, o la facilitat perquè els inversors estrangers impulsin nous negocis. 

Tancar-se o navegar

Bel va admetre que “la globalització ha creat incertesa i inseguretat, sobretot també pel fet que un govern de fora digui el que s'ha de fer”. Però va il·lustrar que només hi ha dues actituds: tancar-se i restar igual o fer-se flexible i sortir a navegar al mercat global. El símil econòmic també li va servir per traçar un paral·lelisme amb el procés català i la manera com l'està afrontant el govern espanyol: “El ministre Margallo, per exemple, ho és d'un estat gran que sap que pot tancar-se i optar per la via de la seguretat, la rigidesa i el control jeràrquic”. Però a l'altra banda va situar-hi Catalunya, “un petit país que no veu cap més opció que canviar i obrir-se”.  

El debat sobiranista va marcar en bona part el torn d'intervencions dels assistents, prop d'un centenar a l'Hotel Aiguablava de la platja begurenca de Fornells. L'economista va respondre, per exemple, una qüestió sobre el volum de deute públic estatal que li pertocaria assumir a Catalunya si fos independent. Bel va apostar per la continuïtat de Catalunya dins de la UE -“seria absolutament irrealista que ens quedem fora de la UE, almenys de la unió econòmica”-. I hi va afegir que a Catalunya li podria correspondre un percentatge del deute estatal amb relació a la població (el 16%) o una mica superior, si es computessin costos d'infraestructures. 

Sumant aquest endeutament nou al 30% que ja acumula el govern de la Generalitat, la magnitud podria acostar-se al 99% d'endeutament que ara té l'administració de l'Estat. Però el catedràtic va recordar que la tendència espanyola és incrementar-lo cada any, mentre que la catalana, amb més recursos fiscals, podria començar a eixugar-lo. 

El president de la Cambra de Comerç de Palamós, Xavier Ribera, va agrair a Bel la seva participació i li va demanar els canvis que introduiria en l'anunciada reforma fiscal del govern espanyol. L'economista va resumir que el problema de la normativa espanyola és que és “de tipus alts i compliment baix”, a més que “les institucions estan deslegitimades per demanar sacrificis als ciutadans i empresaris”. 

Els Debats d'Economia a Begur, que a banda de la Cambra de Comerç de Palamós i l'Ajuntament de Begur compten amb la col·laboració de Banc Sabadell, tenen com a finalitat analitzar i intercanviar impressions sobre la situació econòmica del moment i sobre la millor manera de preparar les empreses per als reptes de futur.

 
29/05/2014

Acord institucional per promoure els ports de Palamós i Roses i els seus destins turístics davant del sector creuerístic

 

  • L’objectiu de l’acord és impulsar accions per captar noves línies de creuers, fidelitzar companyies i consolidar el posicionament dels ports de Palamós i Roses i els seus destins en el mercat creuerístic.
  • Catalunya disposa d’un fort potencial turístic i l’activitat de creuers de la Costa Brava ha enfortit el sector turístic i s’ha convertit en un motor econòmic que genera. 

 

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha presidit l’acte de l’acord que han signat avui a l’Espai del Peix de Palamós el president de Ports de la Generalitat, Ricard Font, el director del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Ramon Ramos, l’alcaldessa de Roses,  Montse Mindan, l’alcaldessa de Palamós, M. Teresa Ferrés, el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, i el president de la Cambra de Comerç de Palamós, Xavier Ribera, amb l’objectiu de desenvolupar un pla d’accions els propers mesos que consolidin el posicionament dels ports de Palamós i Roses i les seves destinacions turístiques davant la indústria creuerística internacional.

 

L’acord subscrit avui  és la suma d’esforços de sis institucions per tal de potenciar l’activitat de creuers a la Costa Brava al llarg de les temporada 2014, però que tindrà continuïtat en el futur. Aquest any es treballarà des de tots els àmbits del mercat creuerístic nacional i internacional per captar noves companyies, consolidar les línies de creuers existents, fidelitzar les companyies que ja han visitat aquests ports i continuar consolidant el posicionament de Palamós i Roses com a ports escala, amb l’objectiu que arribin més creuers a la Costa Brava.

 

El sector turístic és una peça clau per Catalunya i la Costa Brava és una destinació única i consolidada que atreu a les companyies de creuers més importants del món i als seus passatgers. L’increment dels creueristes  incorpora nous perfils de passatgers que desembarquen per primera vegada a Palamós i Roses. Aquests turistes visiten els dos municipis i realitzen excursions als principals nuclis turístics de la Costa Brava i a altres comarques gironines, on descobreixen la història, el patrimoni cultural, la riquesa artística, la gastronomia, el paisatge, les cales, les platges i les activitats d’oci. Així, l’activitat de creuers de Palamós i Roses és un dinamitzador econòmic pels ports, els municipis i les seves àrees d’influència que contribueix abastament a la potenciació del sector turístic en el territori.

 

Pla d’accions anual

L’acord institucional ha de promoure els ports de Palamós i Roses i les seves àrees d’influència en els principals fòrums de creuers amb criteris de coherència i desenvolupament socioeconòmic per a la demarcació. L’eina de comercialització  continua sent Costa Brava Cruise Ports, la marca creada l’any 2012 per unificar la promoció conjunta dels ports de Palamós i Roses i els seus destins turístics davant la indústria internacional de creuers. L’acord preveu l’elaboració d’un Pla d’accions anual amb els principals objectius següents:

- Dissenyar, coordinar i executar accions destinades a captar línies de tràfic de creuers i mantenir les existents en els ports de Palamós i Roses.

- Projectar la imatge de Costa Brava Cruise Ports i les seves línies d’actuació en la participació dels principals fòrums del sector.

- Organitzar i participar jornades de sensibilització i formació en matèria de turisme de creuers.

- Assistir i participar amb els dos ports i la destinació a les fires del sector.

- Organitzar viatges de familiarització per donar a conèixer els ports i la seva àrea d’influència.

- Incentivar la creació de productes turístics per millorar l’experiència dels passatgers en els municipis de Palamós i Roses.

- Realitzar estudis estadístics i accions per copsar possibles necessitats en la destinació en matèria de creuers 

Per altra banda, una de les accions empreses amb el port de Palamós com a membre de Medcruise (associació de ports de creuers a la Mediterrània) ha estat presentar la candidatura del port baixempordanès per ser la seu d’una de les assembles de Medcruise en els pròxims anys. 

 
20/05/2014

Incentius en l'àmbit del comerç, dels serveis, l'artesania i la moda per a l'any 2014

El Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM) destina 5,7 milions d’euros a diferents programes d’ajuts amb la finalitat de promocionar i impulsar el sector comercial, de serveis, l’artesanal i el suport a la moda catalana, i fomentar la competitivitat i la qualitat d’aquests sectors.

Com a novetat, s’afegeixen dos nous programes: la transmissió d’empreses comercials viables i en funcionament, per facilitar-ne el relleu sense tancament, tot incentivant el traspàs dels locals de negoci. També la implantació de la botiga virtual per tal de potenciar el comerç electrònic per a aquelles pimes que vulguin implementar-lo com a canal complementari de la venda presencial a l’establiment.

El Pla d’incentius per al 2014 consta dels següents programes d’actuació:

1.     Participació en fires, salons i passarel·les d’àmbit professional, multisectorial i monogràfiques, tant a Catalunya com a fora de Catalunya.

·         Beneficiaris: Persones físiques i jurídiques de l’àmbit del comerç, dels serveis, l’artesania i la moda.

·        Requisits: La inversió mínima per la totalitat de les despeses de participació en les diferents fires ha de ser de 900€. Una única sol·licitud inclourà totes aquelles fires, salons i passarel·les per a les quals es demana subvenció.

·         Conceptes subvencionables:

-          Despeses de contractació de l’espai i de l’estand.

-          Assegurances del material

-          Lloguer del mobiliari

-         Elements de difusió, promoció i publicitat, sempre que no s’hagin demanat per d’altres programes de la mateixa convocatòria.

-         Despeses derivades del muntatge i desmuntatge de l’estand.

-         Despeses del personal contractat extern (hostesses, seguretat, etc.).

-         Despeses de desplaçament i allotjament.

En cap cas són subvencionables les despeses pròpies de personal, càterings, alimentació, dietes de manutenció.

·         Quantia de la subvenció: Fins a un 50% de la inversió, amb un màxim de 5.000€

 

2.      Per a la transmissió d’empreses de comerç, serveis, artesania i moda en funcionament.

·         Beneficiaris: Persones físiques i jurídiques que es facin càrrec del traspàs d’una petita empresa de comerç, serveis, artesania o moda, amb seu a Catalunya.

·         Requisits:

-         Que es tracti d’un traspàs d’una empresa, excloent l’eCommerce.

-         Que es respecti el plantejament de negoci a traspassar.

-        Que el negoci sigui un petit o mitjà establiment a peu de carrer a la trama urbana consolidada del municipi.

-         Que la totalitat del procés del contracte de compra-venda s’emmarqui dins de l’exercici 2014. En cas de pagament fraccionat, tan sols es podrà justificar la quantitat liquidada fins el 31 de desembre de 2014.

·        Conceptes subvencionables: Les despeses generades del traspàs i consignades i pagades a través del contracte de compra-venda, que motiva aquesta sol·licitud. Queden excloses totes les despeses fora del contracte.

·         Quantia de la subvenció: Fins a un 10% de les despeses, amb un màxim de 6.000€

3.      Impuls de comerç electrònic - Creació de l’eCommerce de l’establiment de venda presencial .

·         Beneficiaris: Persones físiques i jurídiques del sector del comerç, serveis, artesania o moda.

·         Requisits:

-         Tots els beneficiaris d’aquesta acció hauran de disposar de manera permanent d’un establiment comercial a peu de carrer.

-         Els beneficiaris d’aquesta acció han d’implementar un eCommerce disponible correctament com a mínim en dos idiomes, essent un d’ells obligatòriament en llengua catalana.

-         El beneficiari ha de contractar el projecte d’eCommerce a una empresa especialitzada del sector del màrqueting digital.

-         Que l’eCommerce disposi d’una passarel·la de pagament que es cenyeixi als estàndards del certificat de seguretat SSL (Secure Socket Layer), o en el seu defecte, apliqui un protocol de seguretat (per tal de garantir-ne la màxima seguretat) en la transmissió xifrada de les dades en les compres realitzades amb targeta de crèdit.

-         Els beneficiaris d’aquesta acció han de tenir una presència mínima de 3 mesos abans de la petició de subvenció i de manera contínua en almenys dues de les Xarxes Socials Digitals més comunes (Fan Page a Facebook, Twitter, Instagram, Pinterest, etc...)

-         El Pla estratègic de l’empresa ha d’incloure: l’aplicació de tècniques de Mobile Màrketing així com les accions de benchmarking digital que implementarà a l’eCommerce per tal de generar valor afegit en el servei al client final.

-         Que l’eCommerce disposi d’un disseny adequat per tal de què sigui Responsive, i que faciliti la rapidesa de la compra, així com disposar d’una arquitectura web orientada als serveis.

-         És indispensable que abans del 31 de desembre de 2014, la web d’eCommerce estigui perfectament operativa.

·         Conceptes subvencionables: Domini, Hosting, disseny, programació i manteniment de la pàgina d’eCommerce de la pròpia empresa. Creació i desenvolupament de l’APP (eMobile), o en el seu defecte del Msite. Despeses de comunicació directament relacionades amb la promoció de les noves eines (eCommerce i APP o Msite).

·         Quantia de la subvenció: Fins a al 50% de les despeses, amb un màxim de 3.000€. Incrementable en un màxim de 2.000€ més, en el cas de que existeixi la implementació d’una APP o Msite.

El termini de presentació de sol·licituds finalitza el dia 20 de juny de 2014, a excepció del programa per la transmissió d’empreses en funcionament, que es podran presentar fins a l’exhauriment dels pressupost destinat a aquest programa, amb el límit màxim del 31 de desembre de 2014.

La Cambra de Palamós  us ofereix la possibilitat de dur a terme la tramitació i assessorament sense cost addicional per les empreses membres de la Cambra.

Més informació

 

 
14/05/2014

Dr. Germà Bel, Catedràtic d'Economia a la Universitat de Barcelona, proper ponent del Debat d'Economia a Begur

La Cambra de Comerç de Palamós us convida a assistir a la novena edició dels Debats d’Economia de Begur, que es celebrarà el dimarts 17 de juny a l’Hotel Aigua Blava, a la platja de Fornells de Begur. 

Amb la ponència “Factors estimulants de la internacionalització de l’economia catalana” a càrrec del Dr. Germà Bel, Catedràtic d’Economia a la Universitat de Barcelona, es preveu el desenvolupament de la jornada amb els següents horaris: 

13h30’   Arribada a l’Hotel Aigua Blava.
13h45'
   Benvinguda i inici del dinar.
15h15’  Ponència “Factors estimulants de la internacionalització de l’economia catalana”.
15h45’   Debat entre els assistents.
16h45’   Cloenda de l’acte. 

Els Debats d’Economia de Begur, que organitzen la Cambra de Comerç de Palamós i l’Ajuntament de Begur, arriben a la seva novena edició. Amb un format de dinar de treball, tenen com a finalitat analitzar i intercanviar impressions sobre la situació econòmica del moment i sobre la millor manera de preparar les empreses per als reptes de futur. 

  • Degut que les places són limitades es reservaran per ordre d’inscripció, agrairem que confirmin la seva assistència abans del dia 12 de juny.
  • El preu de dinar és de 40 € membres Cambra i empreses de Begur. 55 € no membres.
    La reserva quedarà formalitzada un cop fet l’ingrés al número de compte: ES56-0081-0117-88-0001000001

  Programa   /   Inscripcions 

 
09/05/2014

Les Cambres de Palamós i Sant Feliu de Guíxols i el Cercle d'Infraestructures posen a debat

En la quinzena jornada del Cercle d’Infraestructures de la Costa Brava, organitzada per les Cambres de Comerç de Palamós i Sant Feliu de Guíxols i la Fundació Cercle d’Infraestructures han posat a debat, el passat divendres 9 de maig, “Els ports esportius del segle XXI”, en la que hi ha participat més d’una cinquantena d’assistents, entre els quals, presidents de clubs nàutics de la Costa Brava, empresaris del sector nàutic, transport, construcció...

 

La jornada, moderada pel periodista Josep Puigbó, va comptar amb la participació com a ponents de M. Dolors Rodríguez, gerent de Ports de la Generalitat de Catalunya, Jordi Ponjoan, president de Club Nàutic de l’Estartit i Modest Batlle, Doctor Enginyer de Camins, Canals i Ports.

 

Jordi Ponjoan, va parlar i presentar un vídeo sobre l’important projecte de millora de la dàrsena esportiva del port de l’Estartit, que es farà en tres fases i que haurà d’estar finalitzada el juny de 2017.

 

Modest Batlle va parlar del potencial que té Catalunya per a oferir també a l’estranger, ports esportius com a motors i generadors de negoci.

 

Per la seva banda, M. Dolors Rodríguez parlà del Sistema portuari català, de les inversions públiques i privades que es portaran a terme en els propers quatre anys tant als ports catalans com als gironins, dels ports com a motors d’activitat econòmica, de les concessions de nàutica esportiva, de la nova Llei de Ports de Catalunya i del sector nàutic del segle XXI, on per exemple, ha parlat de la optimització que s’hauria de produir dels espais en els ports esportius, davant el fet que durant temps no se’n construiran de nous.

 

En l’apartat de debat, Pere Macias va constatar la importància de fer compatible la nàutica esportiva amb el manteniment i sostenibilitat de les platges, a més de que “hem de ser capaços de crear un sistema adaptat a la realitat actual” on “les persones, més que posseir”, en aquest cas vaixells esportius, “volen gaudir” i per tant, hi ha un espai important pel lloguer, compartir, etc... en contraposició al fet de posseir amarradors, embarcacions...

 
08/05/2014

Manifest del Far

ELS EMPRESARIS, AMB EL PARLAMENT I EL DRET A DECIDIR DEL POBLE DE CATALUNYA

Les cambres de comerç, patronals i entitats empresarials de Catalunya reunides al Far de Sant Sebastià el 8 de maig de 2014.

MANIFESTEM:

  1. La nostra total adhesió al Pacte Nacional pel Dret de Decidir i el seu suport incondicional al procés endegat pel nostre Parlament, avalat per una àmplia majoria dels seus diputats, que ha de permetre que els nostres conciutadans puguin, lliurement i democràticament, expressar la seva voluntat sobre el futur del país.
  2. El nostre compromís de respectar i fer costat a la decisió que prengui el poble de Catalunya, sigui quina sigui.
  3. La nostra voluntat d'adaptar l'actuació de les nostres empreses a aquesta voluntat, de manera que puguem continuar contribuint al progrés i al benestar de la nostra societat.

 
25/04/2014

Palamós, Roses i Sant Carles de la Ràpita inicien una temporada rècord de creuers amb 53 escales i 41.000 passatgers

  • L’activitat creuerística dels ports de Palamós, Roses i la Ràpita creix aquest any amb un 32% més de passatgers i una previsió de 3 MEUR d’impacte econòmic a la Costa Brava i les Terres de l’Ebre
  • El port de Palamós ha donat avui el tret de sortida a la temporada 2014 amb el creuer Zenith, que arriba per primer cop al port baixempordanès,  amb 1.600 passatgers i 600 tripulants
  • Roses multiplicarà per quatre el volum de visitants fins a 4.000 creueristes, mentre que Sant Carles de la Ràpita s’estrena amb les sis primeres escales a partir del 9 de juliol

Ports de la Generalitat ha iniciat avui la temporada de creuers d’aquest any, que preveu rebre 53 escales i uns 41.000 passatgers als ports de Palamós, Roses i Sant Carles de la Ràpita. Aquestes xifres representen un increment del 32% en el nombre de passatgers respecte el 2013, així com un 23% més d’escales. L’activitat creuerística deixarà a la Costa Brava i les Terres de l’Ebre un impacte econòmic estimat en 3 milions d’euros.

A la Costa Brava, el port de Palamós, que avui ha acollit el primer creuer, rebrà 36.000 passatgers, un 20% més que l’any passat, distribuïts en 34 escales fins el 16 de novembre. Per la seva banda,  el port de Roses, que obrirà temporada el proper 5 de maig, preveu un creixement espectacular amb 13 escales de creuer fins el 16 d’octubre i 4.000 passatgers, quatre vegades més que els de la temporada passada. A les Terres de l’Ebre, el port de Sant Carles de la Ràpita s’estrenarà aquest estiu, a partir del 9 de juliol, com a port de creuers amb 6 escales i la visita d’un miler de passatgers. 

L’activitat creuerística dels ports de Palamós, Roses i Sant Carles de la Ràpita i les seves destinacions turístiques es promouen en els diferents fòrums del mercat creuerístic a través de les marques Costa Brava Cruise Ports i Delta Ebre Port. Aquestes marques són el resultat de l’esforç conjunt que fa Ports de la Generalitat amb el Patronat de Turisme Costa Brava-Girona, els ajuntaments de Palamós i Roses i les cambres de comerç de Palamós i Girona en el cas de Costa Brava Cruise Ports, i amb el Patronat de Turisme Terres de l’Ebre, l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita i la Cambra de Comerç de Tortosa pel que a Delta Ebre Port.   

Vuit mil turistes de creuer amb el Zenith a Palamós 

L’arribada del vaixell Zenith ha donat avui el tret de sortida a la temporada de creuers 2014 al port de Palamós i a la Costa Brava. El vaixell, que ha fet la seva primera escala en el port, transporta 1.610 passatgers, majoritàriament francesos, i 605 tripulants. El Zenith ha arribat a les 13.00 h des d’Alacant i preveu salpar a les 21.00 hores cap a Marsella, dins l’itinerari de vuit dies que està fent per la Mediterrània des de  Marsella amb escales a Gibraltar, Casablanca, Tànger, Alacant i Palamós. 

Aquest any el Zenith preveu fer cinc escales a Palamós. Amb aquestes estades  el vaixell portarà al port de la Costa Brava més de 8.000 turistes de creuer al llarg de la temporada. El vaixell de bandera maltesa fa 208 metres d’eslora, 29 metres de mànega i 8 metres de calat, amb un pes brut de 47.413 tones.  

El creuer Zenith, que opera en el mercat francòfon amb la marca Croisères de France, forma part del Grup Pullmantur. Aquesta companyia disposa d’una flota de cinc vaixells: Zenith, Horizon, Sovereign, Monarch i Empress. Amb les visites del Zenith i el Horizon, ja són dos els creuers de Pullmantur que han visitat el port baixempordanès. 

La d'avui és la primera de les 34 escales de creuer que arribaran aquesta temporada a Palamós. D’aquestes, el 62% de vaixells viatgen amb uns 1.400 passatgers, mentre que la resta aportaran una mitja de 400 visitants. 

En el transcurs de la temporada de creuers 2014 el port de Palamós rebrà per primer cop l’escala dels creuers Zenith, MSC Sinfonia i Star Flyer. Així mateix, la companyia Paul Gauguin Cruises, especialitzada en creuers de luxe, apostarà per primera vegada pel port de Palamós amb el vaixell Tere Moana. 

Destaca la fidelitat de companyies que continuen visitant Palamós amb els vaixells de la seva flota Pullmantur, Thomson Cruises, Seabourn Cruises, Crystal Cruises, Azamara Cruises, MSC i Star Clippers. 

 
23/04/2014

II edició del Saló de la Formació, Ocupació i l'Empresa del Baix Empordà

El proper dijous i divendres 8 i 9 de maig s’organitza la SEGONA EDICIÓ DEL SALÓ DE LA FORMACIÓ, L’OCUPACIÓ I L’EMPRESA  AL BAIX EMPORDÀ AL PALAU FIRAL DE SANT ANTONI DE CALONGE, un punt de trobada entre persones treballadores en actiu i en situació d’atur, estudiants, persones emprenedores i empreses*.

 

L’objectiu del Saló és dinamitzar i donar una sortida adequada a les necessitats de cobertura de llocs de treball; aprofundir en el reciclatge i adaptació professional, i agilitzar i optimitzar el contacte entre empresaris, candidats i institucions. Hi haurà espais on unes seixanta empreses exposaran els seus serveis, espais d’assessorament (per a persones aturades, emprenedors/es), espais de workshop (per posar en contacte l’empresariat amb possibles candidats per cobrir llocs de treball), tallers, experiències i conferències simultànies en diferents espais.

 

Entre els actes del Saló destaca una trentena de conferències i activitats formatives, així com un espai on les persones aturades i emprenedores podran rebre informació, orientació i assessorament per part de diferents tècnics/tècniques de la comarca.

 

S'OFEREIX UN ESPAI D’EXPOSICIÓ PER A LES EMPRESES

 

Requisits per participar-hi

Oferir productes o serveis al Baix Empordà que puguin ser d’interès per a les persones treballadores, aturades, estudiants, emprenedors/es o empresaris/es.

Què s’ofereix?

Una taula de 200 x 80 cm i un tauló per exposar-hi els productes o informació sobre els serveis que ofereixen les vostres empreses perquè pugueu explicar-ho als visitants.

Cost

Gratuït per a les empreses que vulguin participar-hi.

Dies i horari

8 de maig de 9.30 a 14 h i de 16 h a 19 h

9 de març de 9.30 a 14 h

 

MÉS INFO. Per a més info podeu trucar al 972 64 23 10 o escriu un correu a empresa@baixemporda.cat.

INCSCRIPCIONS. Cal omplir la butlleta i enviar-la a abans del 30 d’abril de 2014.

 

* El Saló és organitzat pel Consell Comarcal del Baix Empordà i l’Ajuntament de Calonge amb el suport del Servei d’Ocupació de Catalunya, del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, dels Ajuntaments de Begur, de la Bisbal d’Empordà, de Castell-Platja d’Aro, de Palamós, de Pals, de Santa Cristina d’Aro, de Sant Feliu de Guíxols, de Torroella de Montgrí, l’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell, Nexes – Viver d’Empreses i Centre de Negocis de Forallac, les Cambres de Comerç de Palamós i Sant Feliu de Guíxols, la Diputació de Girona i el suport d’El Punt, Ràdio Palamós  i TV Costa Brava

 
15/04/2014

Conveni de col·laboració amb l'Institut Baix Empordà

La Cambra de Comerç de Palamós i l’ Institut Baix Empordà de Palafrugell van signar el passat 11 d’abril un conveni de col·laboració de cessió de l’ús del Taller de Serralleria de l’INS  per tal que la Corporació realitzi formació amb l’objectiu d’actualitzar coneixements de les empreses amb un curs pràctic de soldadura que està previst que es realitzi durant el mes de maig.

Amb aquesta iniciativa es posa a disposició del mon empresarial les bones instal.lacions de que disposa l’ Institut en horari que no està utilitzat per els alumnes, així com es contribueix a enfortir les relacions de col·laboració que existeixen en el dia d’avui entre l’empresariat i ensenyament que s’espera ampliar amb altres projectes.

 
28/03/2014

La Comissió d'Ordenació del Territori del Consell de Cambres de Catalunya reunida a Palamós, sol·licita la no aplicació de l'eurovinyeta a l'Eix Transversal.

L'article 110 de la Llei 2/2014 de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic del Parlament de Catalunya va crear una taxa per ús de les carreteres de la Generalitat, en concret per la carretera C-25 (Eix Transversal). Aquesta taxa està previst que s’imposi a partir del 2 de setembre a tots els vehicles sense tenir en compte ni l'origen o destí del transport ni el lloc de matriculació del vehicle.  

La Comissió ha considerat que aquesta imposició serà molt perjudicial per a les empreses catalanes i especialment per aquelles que desenvolupen la seva activitat al voltant de l'Eix Transversal, des de Lleida a Girona, passant pel Bages i Osona. La agricultura, la ramaderia, la industria i la mineria d'aquestes comarques, principalment en l'agroalimentari, el clúster carni, la producció d'aigua, els serveis com el transport per carretera (únic existent en aquest àmbit) es veuran afectats per aquesta imposició que hi recaurà directament amb increments del 11 al 13% en el cost de transport dins de les comarques de l'Eix. 

Per contra, el transport de pas, en tenir l'alternativa de poder circular per l'A2 (sense peatge) i l'AP7 (amb peatge més econòmic) evitarà passar per l'Eix, esdevenint l'esmentada taxa un sobrecost només per a les empreses catalanes que no tenen altra opció que passar per l'Eix. 

El fet que la Directiva europea de l'Eurovinyeta no obliga a imposar-la, que Espanya hagi manifestat reiteradament que no l'aplicarà, que França n'hagi endarrerit indefinidament l’aplicació, que a Anglaterra només s'apliqui als vehicles estrangers, que Alemanya també ho estigui estudiant i que el Pacte de Govern prevegi que només s'aplicarà als vehicles que travessin Catalunya. 

Per tots aquests motius la Comissió ha aprovat sol·licitar a la Generalitat la no aplicació de l’eurovinyeta fins que s'hagi fet un procés de debat a fons amb intervenció de tots els sectors i territoris afectats, valorant totes les conseqüències i implicacions de la mesura i tenint present les experiències esmentades d'altres llocs.

 
28/02/2014

La Costa Brava és una destinació competitiva en el sector dels creuers de luxe, que genera noves oportunitats de negoci per al sector turístic i comercial de la demarcació

La jornada professional de formació «El turisme de creuers. Nova oportunitat de negoci a la Costa Brava - Girona», ha reunit cent trenta professionals del sector turístic i comercial gironí. De la jornada es desprèn que la destinació Costa Brava és competitiva en el sector dels creuers de luxe, que ofereix serveis turístics de qualitat a bon preu als creueristes, que disposa d’una gran varietat d’excursions per als clients i que està fidelitzant companyies i passatgers. 

En la jornada el president de la Diputació ha expressat que «gràcies a la creació de la marca comercial Costa Brava Cruise Ports s’ha aconseguit unir interessos i treballar conjuntament des de les administracions per augmentar el nombre d’escales i passatgers (fins a 43 escales i 31.000 passatgers el 2013), per portar noves companyies de creuers als ports gironins, per allargar la temporada de creuers fins a 8 mesos i per donar a conèixer la destinació Costa Brava».  

L’alcaldessa de Palamós ha fet èmfasi en el fet que el port i la població de Palamós estan preparats per ser un espai Schengen i per seguir creixent i desenvolupant el producte dels creuers a la demarcació. Seguidament, la gerent de Ports de la Generalitat, Maria Dolors Rodríguez, ha exposat davant dels assistents que «l’any 2013, l’impacte econòmic de l’activitat de creuers als ports gironins i a la demarcació de Girona va ser de 2,1 MEUR» i que «per la temporada d’enguany serà més gran, perquè es preveu que els ports de Palamós i Roses rebin 57 escales de creuers i 45.000 passatgers». 

Pel que fa a les intervencions dels representants de les companyies participants Pullmantur i Intercruises, Eduardo López Puertas, vicepresident de Pullmantur, i Virginia Quintairos, responsable al Mediterrani d’Intercruises, han coincidit a posar en relleu que el port de Palamós és una destinació diferent, amb un gran valor en el sector dels creuers de luxe, i que és una destinació complementària de Barcelona, amb valors i atractius turístics únics. 

Entre els assistents a la jornada hi havia comerciants, hotels, restaurants, empreses de transports, empreses d’activitats, guies oficials de turisme i  tècnics d’oficines de turisme entre d’altres. 

Han assistit a la jornada i han establert relacions professionals noves els representants de les sis entitats que integren la marca comercial Costa Brava Cruise Ports, amb la qual es promocionen a l’exterior els ports de Palamós i Roses. Aquestes entitats són els Ports de la Generalitat, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona, l’Ajuntament de Palamós, l’Ajuntament de Roses, la Cambra de Comerç de Girona i la Cambra de Comerç de Palamós.

 
26/02/2014

Els diners que es cotitzen i no s'aprofiten per formar-se

Cada any es destinen milions d’euros per formació des del Govern central, però  la majoria d’empreses, tot i que segueixen invertint en formació a través de les seves cotitzacions, no aprofiten aquests diners per modernitzar i millorar la professionalització de la seva empresa.

 

 

La teva empresa té d’1 a 50 treballadors?

 

 

Saps que teniu un crèdit formatiu cada any?

 

No heu fet servir aquest crèdit durant el 2013?

 

 

APROFITEU ELS VOSTRES DINERS I OPTIMITZEU ELS VOSTRES RECURSOS PER A FORMACIÓ.

 

La Cambra de Comerç de Palamós es beneficiària de la iniciativa FORMAEMPRESA50.CAT, impulsada pel Servei d’Ocupació de Catalunya a través del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya.

 

 

Vols aprofitar-te d’aquesta iniciativa?

 

 

De forma individualitzada i gratuïta us donem assessorament i formació sobre com podeu aprofitar el màxim els vostres recursos i crèdit formatiu.

 

 

·        Com funciona i què es la Fundación Tripartita per la formació en el treball

·        Quants diners teniu per bonificar la vostra formació

·         Anàlisi de necessitats formatives de l’empresa

·         Permisos individuals de formació.

·         Formació presencial i on-line

 

Contacta amb nosaltres per rebre assessorament i veure la nostra oferta formativa a www.cambrapalamos.org o bé al 972.31.40.77

 

També ens desplacem a la seva empresa i realitzem un curs a mida segons les seves necessitats.

 
25/02/2014

La Cambra de Palamós constata un canvi de tendència cap a l'estabilització econòmica però encara no cap al creixement

L'any passat van assolir els 300 socis voluntaris i les activitats i serveis d'assessoria van beneficiar 901 usuaris, un 6% més que al 2012 

El president de la Cambra de Comerç de Palamós, Xavier Ribera,  apunta “un canvi de tendència econòmica” entre les empreses de la seva demarcació, “tot i que encara no clarament de recuperació, sinó d'estabilització. Ribera va fer públics els resultats d'una enquesta en què han participat més d'un centenar d'empreses associades i del seu àmbit d'influència”, un terç de les quals han registrat millors xifres de facturació al 2013 respecte a l'any anterior. La Cambra palamosina també situa la consecució d'un punt d'inspecció de mercaderies vegetals al Port de Palamós com a primer pas perquè la infraestructura es doti d'un punt de control fronterer per entrar o sortir de l'Espai Schengen. 

La Cambra palamosina ha fet balanç de les activitats dutes a terme durant el 2013, amb un seguit de cursos, jornades i assessoraments que els han fet assolir els 901 usuaris, un 6,25% més que l'any anterior. Pel que fa a l'emprenedoria, han atès les consultes de 104 persones, que han donat lloc a la preparació de 36 plans d'empresa. L'any passat, l'entitat va arribar als 300 socis voluntaris, i l'objectiu per a aquest 2014 continua sent assolir els  cinc centenars. Enguany, la presentació dels resultats ha coincidit amb les estadístiques d'una enquesta de conjuntura en què han pres part 103 empreses del Baix Empordà, entre el 20 de gener i el 14 de febrer. 

Entre els resultats, es constata que el teixit empresarial de la comarca està dominat majoritàriament per microempreses d'entre 1 i 5 treballadors (el 49% de les enquestades), mentre que els negocis i empreses d'entre 6 i 100 treballadors suposen el 47% restant. Per obtenir dades més il·lustratives, del conjunt dels sector dels serveis (36%) s'han desglossat les activitats pròpiament turístiques (14%) i comercials (19%), amb un pes global del 69%. El president de la Cambra de Palamós va destacar que un terç de les empreses que han participat en l'enquesta van millorar la facturació al 2013, per bé que un 54% han empitjorat els seus balanços i un 16% van fer números similars. De cara a 2014, però, els empresaris que auguren pitjors xifres són només un 25%. La majoria apunten cap a l'estabilització (46%) i un terç creuen que la seva facturació creixerà. 

A escala de llocs de treball, Ribera creu que “es posarà fi a les caigudes continuades” d'ocupació. El 83% dels empresaris consultats preveuen mantenir el mateix volum de recursos humans, mentre que un 12% no descarta contractar més plantilla. En l'altre extrem, només un 8% contempla la possibilitat de reduir personal, un percentatge que contrasta amb el 33% d'empreses enquestades que l'any passat van haver de prescindir de treballadors. El tercer escenari que analitza el sondeig és el del finançament, on es constata que més del 55% de les empreses contemplen funcionar o invertir sense recursos de crèdit provinents de les entitats financeres.   

Pel que fa als nous serveis, es mantindrà l'aposta de mancomunar programes amb les Cambres de Girona i Sant Feliu de Guíxols, que es vol estendre a projectes transfronterers amb les cambres de Perpinyà i Lleida per sumar esforços i aprofitar l'empenta del sector dels creuers turístics. En aquesta línia, l'any passat es va treballar a la fira Seatrade Cruise Shipping Convention, de Miami, on a banda de la promoció del port entre els operadors de creuers, es van promocionar atractius turístics com els calls de Girona, Begur i les empremtes dels jueus a Castelló d'Empúries per atraure la nombrosa comunitat sefardita americana a conèixer les comarques gironines. 

Reindicacions d'infraestructures

La defensa de les inversions públiques en la millora de les infraestructures de transport va ser una altra de les constants que es van mantenir durant 2013, amb actes de suport al corredor ferroviari del Mediterrani, la reivindicació que es completi el desdoblament de la N-II i les al·legacions, conjuntament amb la Cambra de Comerç de Girona, perquè el territori participi efectivament en la gestió i coordinació de l'aeroport de Girona-Costa Brava. Amb vista a aquest 2014, però, la prioritat continua sent que el Port de Palamós es doti d'un punt de control fronterer de passatgers i mercaderies, perquè la demarcació de Girona disposi d'una porta d'entrada i sortida per mar a l'Espai Schengen comunitari. 

Tot i les darreres declaracions del govern espanyol, enguany es posarà l'èmfasi en la reivindicació que el port disposi d'un punt d'entrada i inspecció de productes alimentaris vegetals, per satisfer la demanda del sector porcí gironí que reclama una porta d'entrada més propera de cereals per alimentar el bestiar.

 
24/02/2014

Els empresaris gironins, amb el Parlament i el dret a decidir del poble de Catalunya

El Grup Impuls per Girona (GIG), constituït l'any 2007 i format per les Cambres de Comerç de Girona, Palamós i Sant Feliu, i les associacions empresarials FOEG, Pimec Girona i Fòrum Carlemany, 

MANIFESTA:

1. La seva total adhesió al Pacte Nacional pel Dret de Decidir i el seu suport incondicional al procés endegat pel nostre Parlament, recolzat per una àmplia majoria dels seus diputats, que ha de permetre que els nostres conciutadans puguin, lliurement i democràticament, expressar la seva voluntat sobre el futur del País.

 

2. El nostre compromís de respectar i recolzar la decisió que prengui el poble de Catalunya, sigui quina sigui. 

 

3. La nostra voluntat d’adaptar l’actuació de les nostres empreses, de manera que puguem continuar contribuint al progrés i el benestar de la nostra societat.

 

En el marc d’un debat serè, donem la benvinguda a totes les opinions, que estem segurs, contribuiran a enriquir-lo, com passa en totes les societats democràtiques.

 
21/02/2014

Presentació dels resultats Enquesta Conjuntura Econòmica 2014

La Cambra de Palamós ha realitzat una enquesta de conjuntura econòmica entre el 20 de gener i el 14 de febrer, en què han pres part 103 empreses del Baix Empordà.

Entre els resultats, es constata que el teixit empresarial de la comarca està dominat majoritàriament per microempreses d'entre 1 i 5 treballadors (el 49% de les enquestades), mentre que els negocis i empreses d'entre 6 i 100 treballadors suposen el 47% restant. Per obtenir dades més il·lustratives, del conjunt dels sector dels serveis (36%) s'han desglossat les activitats pròpiament turístiques (14%) i comercials (19%), amb un pes global del 69%. Destaca que un terç de les empreses que han participat en l'enquesta van millorar la facturació al 2013, per bé que un 54% han empitjorat els seus balanços i un 16% van fer números similars. De cara a 2014, però, els empresaris que auguren pitjors xifres són només un 25%. La majoria apunten cap a l'estabilització (46%) i un terç creuen que la seva facturació creixerà.

A escala de llocs de treball, es creu que “es posarà fi a les caigudes continuades” d'ocupació. El 83% dels empresaris consultats preveuen mantenir el mateix volum de recursos humans, mentre que un 12% no descarta contractar més plantilla. En l'altre extrem, només un 8% contempla la possibilitat de reduir personal, un percentatge que contrasta amb el 33% d'empreses enquestades que l'any passat van haver de prescindir de treballadors. El tercer escenari que analitza el sondeig és el del finançament, on es constata que més del 55% de les empreses contemplen funcionar o invertir sense recursos de crèdit provinents de les entitats financeres.

Veure gràfic amb els resultats

 
13/02/2014

Surt a la llum el programa FormaEmpresa50.cat

FormaEmpresa50.cat és un programa de la Generalitat de Catalunya d’assessorament individualitzat adreçat a pimes de menys de 50 treballadors. Es tracta d’una iniciativa subvencionada pel Consorci per la Formació Continua de Catalunya que pretén facilitar la formació a les micro empreses i les pimes mitjançant informació i assessorament individualitzat.

La Cambra de Comerç de Palamós conjuntament amb Cambra de Girona assessora les empreses de la seves respectives demarcacions en el disseny dels seus plans de formació a i mida i ensenya les avantatges i condicionants d’utilitzar la formació bonificada.

L’objectiu d’aquest programa es sensibilitzar el major nombre d’empreses que encara entenent la formació com un cost i no com una inversió i apropar les eines necessàries perquè l’import de la formació es pugui bonificar a la seguretat social de l’empresa.

En breu la Cambra Palamós celebrarà una jornada informativa i un seguit de visites comercials per tal que totes les empreses de la seva demarcació es puguin aprofitar de les avantatges que representa bonificar-se la formació.

 
13/02/2014

S'espera que el turisme creixi de nou el 2014 , dirigit per la forta demanda interna europea

El turisme ha estat un dels bastions de l'economia europea durant la crisi econòmica, i la tendència positiva continuarà el 2014. Segons la nova enquesta de l'Eurobaròmetre publicada avui mateix, el sector ha estat un motor de creixement econòmic, amb més persones que decideixen passar les seves vacances fora del seu propi país , però dins de la UE . El 2013, el 38 % dels europeus van passar les seves festes en un altre país de la UE, que són 5 punts percentuals més en comparació amb 2012 . Alhora, només el 42% de la gent gasta les seves vacances al seu propi país, una disminució de 5 punts percentuals en comparació amb 2012.

L'enquesta de l'Eurobaròmetre sobre les preferències dels europeus cap al turisme també explora les motivacions i obstacles per als europeus a viatjar, les principals destinacions, les fonts d'informació utilitzades per a la planificació de les vacances i la seva satisfacció amb el sector i el nivell de seguretat experimentat en els allotjaments i serveis.

El Vicepresident de la Comissió Europea Antonio Tajani, comissari d'Indústria i Emprenedoria, ha comentat sobre les preferències dels enquestats i les perspectives d'estudi sobre les vacances: "Com a comissari europeu responsable de turisme, no puc amagar el meu entusiasme, les actituds dels europeus alhora de viatjar són un signe d'un rendiment fiable i excepcional del sector del turisme, que continua sent el motor econòmic sòlid per a la recuperació de la UE. Les xifres parlen per si soles, mentre que les preferències i opinions expressades en l'enquesta mostren com s'espera un rendiment fort i resistent de la indústria del turisme per continuar durant el 2014".

Només l’11% dels europeus esperen no viatjar el 2014 a causa de la situació econòmica actual. Quatre de cada deu europeus planegen passar les seves vacances en el seu propi país (la majoria de la gent a Grècia, Croàcia, Itàlia i Bulgària). Tres de cada deu persones esperen que les seves principals vacances puguin viatjar per la UE, i més de quatre de cada deu, tenen la intenció de realitzar almenys un dels seus viatges al llarg de l’any dins la UE en el 2014 .

Altres punts destacats de l'enquesta Eurobaròmetre :

El 2013 el 70% dels europeus viatjà ja sigui per raons personals o professionals durant almenys un dia de pernoctació. Només mirant el volum de viatgers de l'any 2013, la majoria de les persones van marxar de 4 a 13 nits consecutives (57%). En gran mesura , aquest patró es reflecteix en els plans per al 2014.

Els europeus prefereixen la llum del sol i de la vida a la platja (46%) .

El mateix percentatge d'enquestats esmenta les característiques naturals d'un lloc determinat com la raó principal per la qual tenen plans de tornar al mateix destí turístic.

Els cinc principals destinacions turístiques de la UE no han canviat des de 2012 . Espanya (15,5%) , França (11,3%) , Itàlia (10,2%) , Alemanya (7,2%) i Àustria (6,2%) sent la més popular destinacions de vacances, tots els quals han estat testimonis d'un augment des de 2012. Els enquestats a Grècia, Croàcia, Itàlia i Bulgària són els més propensos a prendre unes vacances al seu propi país, mentre que els enquestats de Luxemburg i Bèlgica són els més propensos a viatjar a un altre país de la UE. Els plans de viatge dels enquestats per al 2014 s'assemblen molt a les de 2013.

Els turistes d'Europa se sentin segurs i molt satisfet. Els enquestats expressen un alt nivell de satisfacció amb la majoria dels aspectes de les seves vacances de 2013. Una majoria dels enquestats estaven satisfets amb la seguretat (95%) i la qualitat (95%) del seu allotjament.

Poc impacte de la situació econòmica actual, però les raons financeres són importants.

No es faran canvis substancials a les vacances com a conseqüència de la situació econòmica actual. L'enquesta també analitza el que podria influir en els plans de vacances . Més de la meitat dels enquestats que no van anar de vacances al 2013 es van veure condicionats parcialment, per raons financeres, i el 44% considerava que era la raó principal. Només el 11% dels enquestats espera no marxar de vacances al 2014 a causa de la situació econòmica actual. Més important encara, més de quatre de cada deu persones diuen que no canviaran els seus plans de vacances 2014, mentre que un terç diu que canviarà els seus plans. La proporció de persones que tinguin la intenció d'anar de vacances sense haver de canviar els seus plans per raons econòmiques oscil·la entre el 75% a Àustria i el 10% a Grècia.

La tendència positiva es recolza en les estadístiques oficials. Segons Eurostat, el sector turístic va tenir xifres rècord en 20131. El total de pernoctacions realitzades en establiments d'allotjament turístic en els 28 Estats membres de la UE es va incrementar el 2013 en un 1,6% a un rècord de 2600000000 de pernoctacions en comparació amb 2012.

L'enquesta de l'Eurobaròmetre

Aquesta enquesta Eurobaròmetre es va dur a terme entre el 6 i l'11 de gener 2014 a 31.122 enquestats dels diferents grups socials i demogràfics , que van ser entrevistats per telèfon (fix i mòbil) en la seva llengua materna als Estats EU28 membres, així com en altres 7 països fora de la UE, és a dir, Turquia, l'Antiga República Iugoslava de Macedònia, Islàndia, Noruega, Sèrbia, Montenegro i Israel .

Eurobaròmetre

 
13/02/2014

Calendari d'obertura dels establiments comercials els diumenges i els dies festius per a l'any 2014

El Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, ha aprovat el calendari de diumenges i dies festius amb obertura comercial autoritzada per a l'any 2014.

En concret, els diumenges i els dies festius que els establiments comercials poden obrir són els següents:

- 5 i 12 de gener
- 6 de juliol
- 12 d'octubre
- 1 de novembre
- 6, 8 i 21 de desembre

El Departament d'Empresa i Ocupació també ha aprovat el calendari d'obertura comercial autoritzada per a l'any 2015:

- 4 i 11 de gener
- 5 de juliol
- 12 d'octubre
- 1 de novembre
- 6, 8 i 20 de desembre

Per a més informació consulteu la 
ORDRE/EMO377/2012

 
13/02/2014

L'economia catalana es recupera amb força, al marge del debat polític

L'economia catalana es recupera amb més força que l'espanyola i presenta una millor evolució en els principals indicadors d'anàlisi, segons la Cambra de Comerç de Barcelona, ​​que subratlla que aquesta situació demostra que el debat polític no ha afectat l'activitat econòmica de Catalunya .

La institució que presideix Miquel Valls considera a més que la recuperació econòmica de la comunitat es consolidarà aquest 2014 , de manera que ja ha avançat que tornarà a revisar a l' alça les seves previsions de creixement per al present any, que al principi va fixar en el 0 , 4% .

La Cambra ha presentat avui un estudi comparatiu de les economies espanyola i catalana , en què analitza indicadors com la creació d'empreses, la confiança empresarial , l'ocupació, el ​​crèdit , el consum de les famílies o el turisme , a més de l'evolució del producte Interior Brut ( PIB ) .

El resultat és que Catalunya presenta una millor evolució en tots els indicadors estudiats , a excepció de dos d'ells : l'exportació de béns, on la comunitat catalana creix menys que Espanya , i la inversió en béns d'equipament .

Miquel Valls, també president del consell de Cambres ha recordat , a més , que les últimes estimacions oficials apunten que el PIB català ha retrocedit un 0,6 % en l'últim any , el que suposa la meitat que el conjunt d'Espanya, que registra una caiguda del 1,2% .

La Cambra destaca que en l'últim trimestre de 2013 l'economia catalana presenta notables millores en camps com el turisme , l'activitat industrial , la demanda interna o l'ocupació , que torna a créixer en sectors com la construcció i els serveis .

(Font: Agència EFE)

 
10/01/2014

Publicat el Reial Decret-Llei 16/2013, sobre mesures per facilitar la contractació estable i augmentar l'ocupabilitat dels treballadors

El passat 20 de desembre es va publicar al B.O.E el Reial Decret-Llei 16/2013 amb l’objectiu d’impulsar la contractació i l’estabilitat en l’ocupació. Les novetats més importants incideixen en la contractació i la flexibilitat en l’organització dels temps de treball.

Cotització

La inclusió expressa al fet que les remuneracions totals que formen la base de cotització comprenen tant les percebudes en metàl·lic com en espècie.

L’exclusió de la base de cotització de les assignacions de l’empresa destinades a satisfer despeses per formació, reciclatge del seu personal, quan aquests estudis siguin exigits en el desenvolupament de les activitats o característiques dels llocs de treball.

L’establiment de l’obligació dels empresaris de comunicar a la TGSS en cada període de liquidació l’import de tots els conceptes retributius abonats als seus treballadors, amb independència que s’incloguin o no a la base de cotització a la Seguretat Social.

 

Contracte a temps parcial

Desapareix la possibilitat dels treballadors a temps parcial, puguin realitzar hores extraordinàries, excepte supòsits de prevenir o reparar sinistres i altres danys extraordinaris i/o urgents.

Hores complementàries: S’admet la possibilitat de realitzar-les, tant en contractes a temps parcial indefinit o temporal, sempre hi quan la jornada ordinària pactada no superi les 10 hores setmanals, en el còmput anual.

 

Distribució irregular de la jornada:

Quedarà fixat segons conveni col·lectiu, en el supòsit que ho ni hagués cap conveni específic. En els casos que no hi hagi previsió d’un marc concret en el conveni corresponent, quedarà fixat segons s’acordi entre l’empresa i els representant dels treballadors.

 

Contractes per ETT’s:

Les empreses de treball temporal, podran cedir treballadors contractats sota la modalitat de contracte de treball en pràctiques. S’amplien les bonificacions per transformació dels contractes en pràctiques a indefinits.

 

Contracte per la formació i l’aprenentatge:

S’amplia fins al 31 de desembre de 2014 la possibilitat de celebrar contractes per a la formació i l’aprenentatge, no vinculats a certificats de professionalitat o a títols de formació professional.

 

Períodes de prova:

Es redueix a un mes, el període de prova per aquells contractes de durada determinada ( no superior a 6 mesos), excepte que es disposin altres termes al conveni. S’amplien els supòsits d’interrupció del període prova.

 

 

Cambra de Comerç de Palamós
C. Dídac Garrell, 10 2n - 17230 PALAMÓS (Girona) - Tel. 972 31 40 77 - Fax 972 31 88 10 - info@cambrapalamos.org Avís legal