skip to Main Content

L’economista Xavier Sala-i-Martín veu factible que l’economia surti disparada de la Covid-19, en el XIVè Debat d’Economia a Begur.

L’economista Xavier Sala-i-Martín, doctorat en la matèria a Harvard i professor de la universitat nord-americana de Colúmbia, ha analitzat avui les claus del convuls escenari econòmic global després de l’impacte de la Covid-19, però amb pinzellades d’optimisme. No ha obviat la crisi d’inflació i subministraments de béns de consum i components, però les ha inscrit en el mateix context pandèmic de confinaments. I veu factible que «quan passi tot això, l’economia surti disparada», en un paral·lelisme entre la pandèmia de grip espanyola del 1918, després de la Primera Guerra Mundial, i «els feliços anys 20» del segle passat. Sala-i-Martín ha estat el ponent en el XIVè Debat d’Economia a Begur, una altra de les iniciatives promogudes per la Cambra de Comerç de Palamós i l’Ajuntament begurenc que al 2020 no s’havia celebrat arran de la pandèmia, però recuperada dins del clima de represa d’activitats presencials. La sessió, sota el títol El futur immediat de l’economia global, ha aplegat  més de 130 assistents al Parador d’Aiguablava de Begur.

En la seva intervenció, l’economista ha comparat la pandèmia actual amb la de l’anomenada grip espanyola, al 1918, «més devastadora» encara, malgrat que en aquell moment no hi havia el trànsit aeri global de l’actualitat, que ha accelerat la propagació entre estats i continents. Sala-i-Martín no va descartar nous rebrots i onades, però va confiar que amb la vacunació els efectes del virus remetran. Resta, però, la ressaca sobre l’economia planetària, i després d’any i mig d’anàlisi dels impactes, en va destacar dos de cabdals: la inflació i la disrupció en la cadena de producció i distribució de mercaderies i béns de consum.

Per pal·liar aquestes dues amenaces, el professor va apostar per «esperar» que passi el temporal, davant l’altra solució clàssica d’apujar tipus d’interès monetaris per frenar la inflació desbocada. Per Sala-i-Martín, la inflació és més conseqüència de les polítiques expansives d’ajuts dels estats, amb més emissió de deute per part dels bancs centrals: «engegar la màquina d’imprimir diners», va il·lustrar. I combinant aquest efecte amb l’estalvi acumulat a les llars durant el confinament i la demanda de més aliments o tecnologia per treballar o assistir a classes des de casa, mentre els productors tenen més dificultats que abans per produir o distribuir.

En aquest sentit, va admetre les pressions creixents dels mercats a la Reserva Federal dels EUA i el Banc Central Europeu per una pujada dels tipus, però va alertar que als anys 80, després de les crisis d’inflació per l’encariment del petroli, van ser origen de recessions econòmiques, que ara se sumarien als elevats nivells de deute públic i privat. Per això va insistir en la seva «teoria que tot passarà, potser en un any». Proveïdors, fabricants i productors es podran posar al dia i els preus es contindran, i va posar l’exemple de les tarifes del transport marítim internacional, que van arribar al pic històric el 7 d’octubre però un mes i mig després han retornat a nivells de precrisi.

La conferència també va repassar altres aspectes que la pandèmia ha fet alterar en l’economia mundial, com ara un «nou nacionalisme sanitari i agrícola», per «no quedar desabastits de mascaretes, bates, respiradors o testos» vírics en una futura situació similar, o garantir una autonomia en la producció d’aliments. Sala-i-Martín, a més, va esmentar que el sistema econòmic de blocs, dominat pels EUA i la Xina, també està en crisi. I el model de fàbrica global, amb components d’un únic producte elaborats arreu del món i acoblats a la Xina, derivarà igualment cap al retorn d’indústries i produccions ara deslocalitzades: «Per al consumidor, pot implicar pagar un preu una mica més car per un telèfon, però pot ser una oportunitat d’or» per recuperar indústries i llocs de treball a la Unió Europea o els Estats Units.

En el tram final de la seva intervenció, l’economista va repassar la quarta revolució industrial, amb noves disciplines com ara la neurociència, la genòmica, els nanomaterials, la robòtica i el blockchain o la intel·ligència artificial. Va admetre que poden ser una amenaça per a determinats llocs de treball, milions, com ara en el cas de conductors de vehicles professionals, o l’impacte que ja tenen webs i aplicacions que han eliminat el paper i les comissions dels intermediaris, posant en contacte comprador i venedor directament, o llogaters turístics. Per Sala-i-Martín, però, també es continuaran creant noves professions –«ja que molts dels oficis que avui veiem normals no existien fa cent anys»– i va desmitificar la intel·ligència artificial. Per tancar la sessió, va recomanar l’«adaptació» d’empreses i treballadors, per comptes d’un nou «ludisme» quan els obrers de les primeres revolucions industrials cremaven màquines a les fàbriques. Per tot plegat, i «si els governs no maten l’economia» amb tipus i impostos alts, el professor, fent gala del seu esperit liberal, va augurar que la recuperació de la pandèmia pot ser un nou model com el dels anys 20 del segle passat, una dècada en què, va recordar, es va desenvolupar l’automoció, l’aviació comercial, els electrodomèstics, la ràdio, el telèfon o la incorporació de la dona al mercat laboral i al dret de sufragi, a més de la primera època daurada del cinema o el jazz.

Després de la conferència, el debat amb els assistents encara va donar per a dues reflexions més del ponent sobre pensions i criptomonedes. Respecte al sistema de previsió social, va sentenciar que pretendre que el traspàs de cotitzacions per part de la generació que treballa vers la jubilada és «una estafa piramidal», perquè «al final no hi ha prou diners» de l’actual generació menys nombrosa i més mal pagada, cap als babyboomers, amb més esperança de vida que fa 40 anys. I les solucions, «treballar més anys, reduir pensions o apujar cotitzacions als que treballin», va dir. Respecte a les  criptomonedes, va defensar que poden ser segures per evitar la intrusió de pirates en el procés blockchain, però va prevenir que n’hi ha 1.600 i no serveixen com a mitjà de pagament, sinó «per a l’especulació», a banda que els governs estatals les podrien prohibir en qualsevol moment.

El president de la Cambra de Palamós, Pol Fages, va aprofitar l’acte de retrobament amb  empresaris per agrair-los «l’esforç, la constància, la paciència i la perseverança» des del primer confinament, a mitjans de març de 2020 I l’alcaldessa de Begur, Maite Selva, que va tancar l’acte, en què també es va reconèixer el grup Moventis-Sarfa en el seu centenari, defensant que «les empreses són el veritable pal de paller de la recuperació econòmica de la demarcació», i que continuaran pensant en nous ajuts després de la Covid-19. El cicle dels Debats d’Economia a Aiguablava, a més de Banc Sabadell,  ha incorporat els patrocinis de Moventis-Sarfa, Aigües de Catalunya, Cityparking i Boquet Enginyeria Energètica.

This Post Has 0 Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Back To Top